Sentia l’altre dia un programa de ràdio sobre supersticions. Algunes de les que nomenaren coindien amb moltes de les que he sentit al poble des de xicotet.
Sempre s’ha dit, per exemple, que si menges pel carrer no et cases, i el mateix si t’agranaven els peus. I que el pa sempre es deixa amb les ratlles per amunt (i si no, és pecat). O que les tisores no es deixen obertes ni es roden objectes en taula. I que si jugaves amb el foc et pixaves en el llit. Ah, i aquella de lligar-li els testicles al dimoni per a que apareguen les coses que no trobem?
Ara no en recorde cap altra. Seria interessant coneixer l’origen d’estes creences particulars. Alguna curiosa que conegau?
2 comentaris:
Això del dimoni, al meu poble, és fer un nuc al davantal (i es diu que és la cua del dimoni). Som més "correctes políticament".
La major part de les supersticions, pense que naixen dels nostres temors i fòbies i cal suposar que la seua relació amb el dimoni i el pecat es deu a la nostra educació judeocristiana. De tota manera, n'hi ha de ben curioses i inexplicables. La llengua n'arreplega algunes. Hi ha paraules tabú que s'eviten perquè s'associen amb la mala sort; o, per exemple, en llatí "sinistram" significava "esquerra" i quan el basc ens va donar aquesta paraula, l'adjectiu "sinistre" va adquirir una connotació negativa.
Publica un comentari a l'entrada