A-normalitat

Fa unes setmanes un company va obrir un fil a un fòrum d’internet sobre les beques erasmus. I ho va fer en la SEUA llengua; el valencià. Les reaccions van ser del més dissemblants, hi ha qui li va contestar amablement, però hi va haver uns quants que, tot i dir que ho entenien, se n’eixiren de mare calificant-lo de ‘recochineo y la chulería’, ‘catalan intolerante’, ‘paleto nazi’, ‘iros a tomar por el culo, independentistas de mierda’, ‘si hablar castellano y estar orgulloso de ser español es ser facha, soy facha y a mucha honra’, ‘en español, coño’... y tota eixa sèrie de coses a les que alguns ja estem més o menys avesats. Alguns anaven firmats per ‘valencianos’, Uns dies després, a l’ascensor de la meua facultat de la Universitat Politècnica de València, algú va posar un cartell; ‘he perdut un bloc de dibuix. Si el trobes deixa-ho a consergeria o cridam al telèfon...’. Immediatament el cartell va ser tacat amb la frase ‘yo como no entiendo valenciano no te lo devuelvo’. I fa poc, al treball un company va telefonar a un institut de la ciutat de València. Em diuen Josep, va presentar-se. ‘¿Ese que nombre es? Jesus, Jose...’ li va replicar el conserge. Si, Josep – continua aquell- com Sant Josep, el de les falles... ‘Ah, pues te podrias haber ahorrado lo de las fallas y decirme directamente que te llamas José, que para eso estamos en España’. Són xicotets exemples de la falta de normalitat lingüística que encara vivim al País. Molta democràcia, molta Espanya-plural, molt Estatut valencià, però ja veieu que coses tan planeres com presentar-se per telèfon arriben a ser una provocació. Mentre això passe, l’actitud de molta gent és passar-se al castellà per no ser tatxat de ‘nacionalista catalanista’. Trist, veritat? Per exigir una normalitat total dels drets dels valencians, aquest dissabte un grupet de gent ens manifestarem pels carrers de la ciutat del Túria i de Rita Barberá i després farem un poc d’escama al pàrking de l’Avinguda dels Tarongers amb els grups convidats. S’apunteu?