27 de gener 2009

Improvisació crítica


Les circumstàncies fan que haja d'estar connectat a internet al menjador de casa. Fent zapping en la tele m'he trobat amb la tv municipal de València i estan entrevistant el senyor Julio Tormo. Improvise unes línies mentre l'home no s'aclareix parlant valencià i el poc que parla el fa guitzes. El so de la jota és que no és ni apitxat!! Parla, clar, de festes, i el presentador (que parla un valencià digne) el califica de 'enciclopèdia' de les festes valencianes. Tormo va donant la típica visió fallero-acrítica de les falles i del que se li posa per davant.
Si este home és una 'eminència' de les festes valencianes i presenta un programa en la televisió pública, vol dir que anem malament de veres.

20 de gener 2009

Recomanem un teatre;


L'altre vaig anar al teatre Talia a vore 'La muerte y la doncella", que les crítiques pintaven bé. I honestament no em va decebre gens.
Segurament molts coneixereu l'adaptació cinematogràfica d'esta obra de teatre que es va fer l'any 94. Jo he sabut hui que existia, i ja m'he informat d'on conseguir-la per vore-la i comparar amb la representació.
Per als que no la conegau és una història sobre el mal, sobre el mal exercit per uns humans sobre altres, sobre les dictadures, sobre la veritat, sobre els desigs de revenja davant una situació d'abús. Ara que sentim discursos sobre la memòria històrica ve molt bé conèixer una obra com esta. Una història situada en un país canviable a molts. Una reflexió sobre la dignitat de les víctimes i l'arrepentiment (o no) dels botxins.
Els protagonistes són tres; Emilio Gutierrez Caba, Luisa Martin i el que fa de marit d'esta.
L'escenografia és bona en tant que permet el joc de moviment dels actors de manera clara i elegant, amb una llum bastant adient a cada moment.
Les interpretacions són brutals. La tensió dramàtica va in crescendo des de l'inici. Durant l'escenificació la història t'atrapa, et dol, et molesta. I et repugna en saber-nos tots essers humans de la mateixa pasta.

Com que la recomane a tothom que la puga vore; esten són les dades de la gira per les nostres comarques;

DEL 7 DE GENER AL 1 DE FEBRER EN VALENCIA (TEATRE TALIA)
DÍA 6 DE FEBRER EN PATERNA (GRAN TEATRE ANTONIO FERRANDIS)
DÍA 7 DE FEBRER EN VILLENA (TEATRO CHAPI)
DÍA 8 EN ALACANT (TEATRE PRINCIPAL)

ABRIL

DÍA 24 EN IBI (CENTRE CULTURAL DE LA VILA)

MAIG

DÍA 8 EN CARLET (TEATRE MUNICIPAL)

19 de gener 2009

Un banyerut a eurovisió?

Però no de públic, sinó cantant.

Sí dona, que el banyerut Juan Pablo López, més conegut pel veïnat com Juan Pablo el peluquero s'ha presentat al concurs este que via myspace vol fer 'democràtica' la selecció del candidat d'Espanya per a Eurovisió. Sembla que RTVE no va apredre res de l'any passat, o és que els va anar tan bé que volen repetir.
Bé, pel que fa a Juan Pablo, anem a dir honestament que és difícil que guanye tenint als primers llocs a cantants mediàtiques com Melody (el baile del gorila, uh, uh, uh) o Soraya que van camí dels 200.000 vots. I això tampoc és just, escolta, però no podem demanar més a un sistema on guanya qui més amics té. O algú es posarà a escoltar-se els 452 candidats?
Per si el voleu sentir i votar, la pàgina eurovisiva d'el peluquero és esta.
A mi personalment em va agradar més el temasso 'Me gusta tu novia' amb la que va participar en el concurs aquell que igual cantaven que ballaven que feien carasses (Ací en Yutube).

Si algú es pregunta si he estat mai a la seua perruqueria la veritat és que no, ni sé si canta a les clientes quan els talla els cabells...

17 de gener 2009

Els tres tombs a Canals


Quan jo era menut els xiquets del meu carrer replegàvem tots els anys a principis d'any bona cosa de llenya dels bancals propers (Quan hi havien els bancals a prop!!) per a fer la foguera de Sant Antoni, o, com nosaltres la coneixiem, el dia de la llonganissa. I tots els anys el dia 17 en fer-se fosc enceniem entusiasmats la foguera, procurant que cada any fòra més gran. A l'hora de sopar baixàven les veïnes, i alguns veïns, a torrar llonganisses i altres embotits. Era pot ser l'única ocasió a l'any en que es reunien en pla festiu.
Ara, l'urbanització del carrer fa que ni tingam bancal ni lloc per a fer-ho, i la cosa ha mort com va creixer, de manera natural. A casa, però, no passem mai este dia i hui per a dinar hem tingut torrà d'embotit i carn fet a la caseta.
On celebren al sant del porquet amb bona foguera és a Canals. Anit ens vam comboiar el tio Carrasca, Dani i jo a anar a presènciar la crema. En aplegar allí i trobar tanta càmera de tv, l'esglèsia hiper-barroca ataquinada de gent en l'ofici de la vespra em feia pensar que també a la plaça aniriem com sardines, però no, siga per l'oratge travessós o per ser entre setmana que vam estar prou ben posats el temps de les flames.
La crema de la foguera? Fascinant. El ritual dels tres tombs, els 'vítols', els periòdics, la traca i finalment les flames és digne de viure-ho, i si vas amb especialista-amant-de-rituals com el tio Sergi tot se't fa familiar.
Ningú apartàvem la vista d'aquell muntó de llenya tan ben vestit, consumint-se a poc a poc, solemnement, i originant una columna de fum que imposava, regolfant pels campanars, canviant de colors i formes i esvaïnt-se allà dalt... I al final, quan les flames atacaven les costelles de la foguera, sentir-les cruixir com si ens parlaren... Deia Sergi que cremava més lentament i vertical que altres anys, pot ser per la humitat, però va quedar molt bé també així.

Esperem que els tres tombs ens donen sort enguany, que la necessitem...

02 de gener 2009

Massa formigó

Ara que el nivell de construcció desenfrenada ha caigut els que manen a València i Madrid volen desviar la producció de formigó a l'interior, a fer autovies. Fa uns mesos que vam saber de les intencions que tenien de traçar una autovia pel mig de la vall d'Agres.
Com a mostra gràfica del desgavell del projecte, afegirem a este escrit una imatge on està marcada el recorregut de la suposada autovia en color morat. Amb l'ajuda del google-maps voreu que molt propet hi ha altres dos trams d'autovia que venen de la de Madrid-Alacant (en groc les tres) per ajuntar-se en Xàtiva camí de València. Per a què, llavors, eixe tram Villena-Muro? És que estan desficiosos els projectadors de carreteres? A quin sant s'han de carregar la valleta d'Agres amb quatre carrils? Per què separar Bocairent de la Mariola?


Rectificar és de savis, i este projecte necessita una rectificació urgent que bé podria donar-se en una digna millora de la carretera Bocairent-Muro.Com bé argumenta la plataforma a la pàgina web, millor ser lloc d'arribada que no lloc de pas. Així ho esperem.

Per a firmar a favor del replantejament del projecte, piqueu ací.
Per a llegir la Nadala contra l'autovia de Sergi Gòmez, piqueu ací.