29 de gener 2008

Proposta a qui tinga un bloc


Acabe de llegir la proposta que fa el Vicent Partal al seu bloc a tots els blocaires de la nostra llengua. El director de Vilaweb recorda que el próxim dissabte, dia 2, es compliran 8 segles del naiximent del nostre rei Jaume. Amb este motiu anima a tots els blocaires a crear un post que continga un trosset del Llibre dels fets del monarca, i, principalment, una reproducció del penó de la Conquesta que es conserva a l'Ajuntament de València. Símbol del naixement del nostre poble i prova irrefutable de tantes coses discutides i/o bandejades...!! Jo m'hi afegisc decididament a la proposta i espere vore també els vostres blocs guarnits de penons commemoratius.

La foto que il·lustra el post és molt famosa. De Viridiana de Buñuel. Resulta que estos dies estic capficat en un treball sobre 'cine i pintura' i este és un exemple ben representatiu i bonic de la presència de la pintura en el cine. I esta escena d'influències religioses va molt bé ara que s'acosten temps de beator, d'olor a ciri cremat, de menjar peix i de vore pel·lícules de romanos (ei, i d'arrancar els peuets de la vella quaresma!!).

16 de gener 2008

Rajoy trau la llengua

Com podria enfocar aquesta notícia... Podria fer-ho cap a l'àmbit social, car és una qüestió tocant a les societats bilingües de l'estat espanyol. O senzillament atribuir-ho a la política estatal de precampanya electoral i prou. O bé pel vessant educatiu, que és on vol aplicar-se la llei.
La qüestió és que el senyor Rajoy està redactant una 'llei de llengües' per si guanya les votades del març. És un text a aplicar en aquells territoris bilingües i en un dels punts figuraria la possibilitat de que els pares matriculen els seus fills en la llengua que vullguen fins el huit anys. Només de llegir-ho m'ha semblat equivocadíssima i malintencionada. A més d'entrar en competències que no els pertanyen. En primer lloc, si els governs autònoms estableixen un pla educatiu d'immersió lingüística des de les primeres classes, què ha de dir Madrid? L'obsessió uninacional, unicultural i unilingüística del PP els porta a creure que els xiquets, si estudien en una llengua, millor que en dos - I eixa llengua única ha de ser el castellà, clar...!-.
Ignoren estudis que destaquen els beneficis mentals i socials dels xiquets bilingües. I ignoren també que l'edat ideal per deprendre i assimilar llengües diverses és la dels anys d'infantesa, que és quan més capacitat d'aprenentatge tenim. I per això mateix aconsellen darrerament d'afegir fins i tot una tercera llengua en aquest període.
Ja sabem que el senyor Camps o Rita Barberà són incapaços de ser bilingües, però creure que els nostres infants són iguals és confiar molt poc en la inteligència de la joventut.
Em dona molta malícia de comprobar com des de Madrid no accepten la realitat lingüística del seu país, i com alimenten continuament la imatge de que els qui parlem distint a ells ho fem per portar-los la contra.

Foto; xiquet bi-lingüe

15 de gener 2008

La plaça on tot passa


Fa un parell d'anys un parell de dones parlaven amigablement en un autobús urbà de la ciutat de València. A un cert punt, una comenta;
-Mira, ya estamos en la plaza del caudillo.
I l'altra, amb benevolència, la va corregir;
-No, mujer. Ahora es la plaza del País Valenciano.

Ja feia anys que el nom no era ni l'un ni l'altre. Però és lògic que amb la de canvis de nom que ha patit la plaça central de la ciutat no tothom acabe d'actualitzar-se.
Ara, la Comissió de Llegat Històric i Artístic del Consell Valencià de Cultura ha proposat que la tornen a batejar amb el nom de 'plaça del Rei Jaume I'.
Personalment no ho trobe una mala idea, així, d'entrada. Ja que ens quedàrem sense plaça del País perquè no era políticament correcte -encara que ho continue sent a molts pobles valencians de la manera més natural-, és una bona oportunitat de reprendre un nom ben sonor i important per a tan insigne plaça. I, a més, aprofitant que enguany celebrem el huité centenari del naixement del nostre Jaume primer, és una bona ocasió per compensar-lo per tant de temps amb només un carreronet de mala mort al barri del Carme.
Però pensem també en la part pràctica; Assumirà la ciutadania el nou nom? O passarà a ser un nom 'honorífic' però inútil? Pesarà més la referència de la ubicació del consistori local? I pose per cas el meu poble; La plaça de l'esglèsia seguirà anomenant-se així perquè allí està ubicat el temple parroquial, per molt que oficialment, des de 1992, siga la plaça Major.
Segurament ens costarà anys i panys desfer-nos de la denominació actual, però si la iniciativa compta amb un suport institucional i social ampli seria el millor record que li poguera retre la ciutat del Túria a qui fòra el seu apreciat primer monarca.
Diumenge, El País publicava un article també entorn a este tema que paga molt la pena llegir; El lugar donde pasan todas las cosas.
Què vos sembla el canvi?? Opineu en la enquesta que hem creat a postes ací a mà dreta...