23 de desembre 2009

El segon disc de Botifarra


Amb el primer disc em va passar igual; la primera volta que el vaig escoltar em va agradar, la segona un poc més, i conforme he anat sentint-lo m'agrada més i més. El segon disc de Pep el 'botifarra' és un producte fòra de sèrie; Un treball amb un resultat espectacular. Les músiques s'han enriquit brutalment amb influències mediterrànies fent de peces tradicionals temes nous i irressistibles. Botifarra també ha millorat, i això d'afegir dites i endevinalles pel mig del disc li aporta espontaneïtat i frescor al disc. I de la caixa del disc... què diré?! Que és la millor portada d'un disc que s'ha fet en molt de temps. Que està feta a mà (una a una) per un artistasso que es diu Jordi Albinyana que no para de fer coses aseaes i que teniu en este bloq per si voleu pegar una ullada a lo que fa.
Sens dubte, un boníssim regal per a fer ara que s'acosten reixos. Ah, a la ciutat de València busqueu-lo a discos Oldies.

21 de desembre 2009

Solstici d'hivern


Abans que començara l'hivern jo ja he perdut en un autobús urbà la meua coppola - gorra que m'estimava molt, comprada a Nàpols en l'últim viatge- i un guant en un taxi, quan me l'he llevat per pagar -que també m'estimava perquè me'ls havia regalat un amic-. Quina maliccia que m'ha donat perdre-les!
Això sí, fa no res que he estrenat l'edredò de plumó d'oca i com diuen, calfa prou. Espere no perdre'l...

15 de desembre 2009

Diuen que ha nevat


Diuen que per la Mariola ha caigut una nevada grossa com fa temps que no s'havia vist. Des de casa per telèfon m'ho confirmen. Per als que no podem estar allà, ni rebolcar-nos per la neu ni jugar a guerres de boles ens queda ensobinar-nos a les finestretes que s'entreobrin per internet i que permeten vore-ho i fer-nos goleta. Mireu, mireu a Meteobanyeres com de blanquet es veu el poble en directe!
Em van dir que va eixir Banyeres a les notícies de canalneu. I que sempre ix Banyeres. I en dir-m'ho vaig caure que ni se'm va passar pel cap vore les notícies de les 2. Estava dinant a eixes hores cara al televisor però com que el costum es botar eixe canal en fer zapping -per salut mental- em vaig perdre el desplegament de personal i mitjans a que ens té acostumats la valenciana quan neva un poquet i quan guanya el València CF. I com diu hui Pep; amb la de diners que ens costa només per dir tòpics!! Tota la raó que té - com sempre-; Al meu poble només s'acosten quan neva o el dia de l'entrada de moros i cristians. M'agradaria haver-los vist el dia de la Llegenda de Sant Jordi (un dels espectacles de teatre no professional més gran a terres valencianes) o en la inauguració de ArtNostre (una iniciativa fabulosa de molts pobles de la zona per acostar els artistes plàstics als pobles veïns) o en l'aplec de danses de la Mariola, o quan alumnes de l'IES professor Manuel Broseta van guanyar el primer premi del certamen 'compitalia' de teatre clàssic (resultat d'un treball interdepartamental molt interessant).
En definitiva, ser una televisió normal.

18 de novembre 2009

No és un acudit

Dissabte passat es va celebrar a Banyeres la gala anual a benefici de l'Asociación Española Contra el Cáncer (web ací). Segons m'han comentat, les entrades es venien a l'estanc de la plaça.

Que també són ganes de broma, o no?

09 de novembre 2009

Històries de tres


M’agraden les històries de trios. Reconec que en soc consumidor quan es presenten ocasions perquè em resulta un tema estimulant, fresc i trencador ( independentment de que siga més o menys factible en la realitat).

D’històries ‘de tres’ recorde que ja fa molts anys vaig tindre oportunitat de llegir l’obra de teatre ‘El baile’ d’Edgar Neville, que va deixar-me molt bona impressió cap al final de l’adolescència, i que em reclama una nova llegida per fer memòria. Un temps després, al principi de la universitat, es va estrenar als cinemes ‘Soñadores’, de Bertolucci, que em va agradar moltíssim; Una relat diferent sobre els ideals, la joventut, la llibertat i el sexe ambientat en el maig del 68.

Enguany mateix vaig poder vore també en pantalla gran la espanyola ‘Dieta mediterrània’, una nova crònica, actualitzada, d’un triangle amorós; amb bon humor, bons actors i bones reflexions sobre aquest tipus de relacions.

I la última cinta que he vist on es tracta el tema és a ‘Castillos de cartón’, basada en la novel.la d’Almudena Grandes, i en el rodatge de la qual vaig tindre oportunitat de participar com a figurant. Les persones que em van dir que havien llegit la novel.la contaven meravelles d’ella. Desconec el nivell de fidelitat a la novel·la de la pel·lícula però puc dir-vos que és una magnífica història de complicitats, desig, amor, maduració personal, i també de recels, soledats i frustracions. Ara que encara està en cartell vos la recomane entusiastament, i vos convide a que em comenteu què vos ha semblat.

05 d’octubre 2009

Lliçons de la vida

Si l'escrit anterior parlava sobre el respecte que devem als educadors, el de hui va sobre un educador que es va guanyar eixe respecte i que ahir ens va deixar sobtadament. Ell és Marcel.lí Sarrió, professor de filosofia i alternativa a la religió de l'IES de Banyeres. Ahir, mentre practicava escalada a Bussot va caure des d'una altura suficient per causar-li la mort.
Escric ràpidament unes línies després de repassar la quantitat de comentaris que ha generat la notícia a internet. Són alumnes, ex-alumnes o veïns de Beneixama (el seu poble) que el recorden amb pregona estima i admiració. Corpren llegint el tuenti la quantitat de calificatius, d'anècdotes, d'opinions...
Jo, que vaig tindre la sort de ser alumne seu fa uns quants anys, el recorde com la humiltat en persona. Sempre pacífic, dialogant, amb sentit de l'humor...

Conten els alumnes que este matí se li ha dedicat un minut de silenci al centre i han sonat en el seu record el 'cant de l'enyor' de Llach. No em costa imaginar-me l'escena. Marcel.lí els ha donat a tots la seua última lliçó.

18 de setembre 2009

El respecte als educadors


Rumiava jo estos dies algun escrit per a este bloq sobre la qüestió de l’autoritat dels professors a l’aula. Se n’està parlant molt, i amb més motiu amb la notícia del pacte per l’educació que proposa el ministre del ram. La cosa fa temps que és preocupant. Ahir a la ràdio opinava gent des de casa sobre el tema, i coincidien majoritàriament en que la culpa és dels pares, que malcrien els fills i els donen corda per a fer i desfer. I sí, jo també pense que si el pare músic, el fill ballador, i que amb certs models de pares és lògic que apareguen eixos individus que pul·lulen per les escoles. Però una altra part important de responsabilitat la té la societat, l’entorn; Si la tribu no educa, malament.

I pensant en això apareix a Vilaweb la notícia de que el president de la diputació de València serà jutjat per insultar i amenaçar el professorat valencià. Ni fent-ho aposta. Heus ací un exemple molt lleig d’incontinència verbal en públic que vol desacreditar el treball de molts centenars de professionals de l’educació i que pense que perjudica la credibilitat del sistema educatiu valencià. Este senyor, després d’aquelles declaracions ni se n’ha desdit ni ha demanat disculpes per la brofegada.

L’actitud d’Alfonso Rus no ens pot estranyar, tenint en compte que el seu partit fa vàries dècades que va posant en qüestió els docents valencians per divergències lingüístiques. O més que divergències, interessos polítics per els quals han difamat sense mirar pèl en contra de professionals valencians i de la lingüística internacional, primer des del bunker barraketa i després des dels despatxos d’ajuntaments i conselleries.

Disculpeu si me n’he anat un poc per les branques. Altres ho analitzaran des d’altres perspectives però jo he volgut fer evident la burla continua cap al món acadèmic per part d’unes autoritats democràtiques.

He posat un exemple de desacreditació, el de Rus. Però n’hi ha d’altres com l’educació per a la ciutadania en anglés, els barracons, la precarietat dels interins, les subvencions a grups seccecionistes ... Després del pacte anunciat entre els dos grans partits deixarà el partit del senyor Rus de menystenir la tasca acadèmica de mestres, professors, lingüístes, etc. en mans de la qual està la gent del futur? Ja ho vorem.

11 de setembre 2009

Ja tocava


Hui he anat a apuntar-me a l'autoescola. Ja era hora, em direu. Doncs sí, ja em tocava decidir-me a estudiar els entretinguts temes del reglament de circulació, fer les pràctiques que toquen i traure'm quant abans el permís de conduïr. Segons la xica de l'autoescola és el millor moment perquè estan que ho regalen. Així que més val aprofitar-ho, ara que dispose de temps lliure, i prendre-m'ho seriosament abans que se'm passen les ganes.
La intenció és no fer-ho llarg, així que m'ho he plantejat com a intensiu. Vorem si hi ha sort a la primera!

19 de juliol 2009

GRÀCIES!!

Se m'amunteguen al cap els records de les experiències d'estos dies de treball organitzant la Llegenda. M'agradaria donar un per un l'enhorabona a tots els que han dedicat part del seu temps en fer possible un projecte d'esta dimensió, i vull aprofitar este escrit per recordar-vos a tots. Esta mampresa és, per damunt de tot, treball col.lectiu i voluntari.

La representació d'ahir va ser un gran èxit. Ho recorde i em torne a emocionar. Hi havia llogades 1.900 cadires (200 més que el 2.006) i poques quedaren buides. El mar de cabets que es divisava des de l'escenari era brutal, i en el moment d'encendre les bengales... una passada! I nosaltres, que fins divendres teniem el ai en el cos... que si no se'n venen entrades, que si la crisi, que si la gent diu que són cares... Tot esfumat en vore el riu de gent que anava afluint al recinte ben ordenadets, com es veu poques vegades al poble.
Quan vam acabar, sense voler-ho vaig acabar en la porta despedint la gent coneguda. Amics, veïns i autoritats que ens donaven l'enhorabona. I els amics de Puigverd de Lleida, encantats d'haver conegut Banyeres i haver vist la nostra Llegenda, tot en un dia!

...

Este èxit ha sigut un pas més per fer forta la tradició de la Llegenda de Sant Jordi. Crec que sense ser encara massa conscient, Banyeres acull un dels majors muntatges teatrals no professionals del País Valencià. Una obra que malgrat tots els malgrats és esforç i il.lusió que posen un grup de gent per oferir-la als seus conciutadans. Ho dic perquè he sentit per boca d'alguna veïna que no valia la pena pagar 7 euros per vore a la 'gent que veus tots els dies' i prefereix quedar-se a casa. Pobreta... I encara s'atrevia a dir que l'entrada és cara perquè clar, si això ho paga l'ajuntament... La dona, evidentment, no havia vist l'obra. Esta ignorància cabuda i orgullosa està més estesa del que pensem pel veïnat. Podrem canviar-ho algun dia?

...

Ara ens queden les anècdotes dels bons moments, les presses, les bromes, els preparatius, els nervis, els contratemps... Quin cuquet quan en sonar la cançò d'inici entravem en dues files agarrats de les mans... Quin tomb del cor quan vam vore a Sant Jordi per terra!!

Si havereu vist ahir les donzelletes plorant com a madalenes perquè s'acabava esta experiència tan bonica per a elles!! Això, i vore eixir la gent tan contenta -es notava en les cares!!- és la major recompensa.

Gràcies als que creieu en este projecte i heu treballat de valent en ell.
Gràcies per haver vingut a compartir este regal que vos hem volgut oferir.
Un agraiment especial a l'ajuntament de Banyeres per la confiança dipositada.

No hi ha dubte. El drac tornarà d'ací tres anys.

23 de juny 2009

Al tribunal!!


Dins d'una setmaneta comença el procés d'oposicions al cos de professors de secundària dels centres valencians. Vaig a presentar-me. No és que estiga molt preparat, que no tenia clar això de presentar-me fins fa poc, però aniré a provar sort, que diuen. Per ara estic tranquil, i espere que en plantar-me davant el tribunal no m'aturrullaré ni perdré la serenitat.

Haurem de repassar estos dies. Ja vos contaré...

18 de juny 2009

A un mes vista

Torne a rependre el bloq amb un recordatori massiu; De hui en trenta dies tornarà a cobrar vida 'La Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa' de Banyeres. Molts ja m'haureu sentit nomenar-la però als que pille de noves els diré que facen el que puguen per acudir. Que valdrà la pena passar la vesprada al mercat medieval de la Malena i fer un poc de gasto, pegar un mos en qualsevol dels bars que hi trobareu, i acudir a les 23 h. al parc de Vil.la Rosario a deixar-se endur per una història mil.lenària contada a la nostra manera (amb teatre, foc, dansa i bona cosa de música).
A un mes de l'event i gràcies al treball de Lluís Llapissera estrenem nova imatge a la web de l'associació i al bloq, que anirem actualitzant amb fotos dels personatges i altres curiositats...Ahh!! I una enquesta per anar animant l'assunt.

Vos deixe, per als que no l'hajau vist, el video promocial que ens han fet a ca Morenet. No direu que no és bonico!!

RESERVES PER INTERNET; llegendabanyeres@gmail.com

11 de maig 2009

Ganes d'aïllar-se


Ja no pot estar uno tranquil a sa casa. Només en vore els telediaris t'entra quimera de pensar com faràs per arribar al final del dia amb la de coses que hi ha. Que si l'atur que afecta a tot cristo, que si la grip-de-nom-variable que ens contagiarà a tots sí o sí, que si l'augment de delinqüencia per tot arreu... A voltes no sé si estan informant-nos o asustant-nos.
El pitjor és que son coses que encara que no les provoquem ens afecten i no les triem; Si els bancs estan de crisi tots fotuts i a apretar-se la butxaca. I si naix un virus en mèxic, al sendemà hi ha infectats per tots els racons del món. Tan gran que semblava la humanitat i no som res. Un estil als pisets moderns, que quan es tira un pet el veí l'escoltem i casi l'olorem. -Encara que hi ha pets, com els del tercer món, que costen de sentir. Oïda selectiva, se'n diu-.

Pense darrerament si no serìa millor viure a la muntanya, apartat del tràfec de succesos i cròniques polítiques més o menys interessades per provar de ser immune a tot açò. Va dir algun savi que l'home és sociable per naturalesa, però pot ser és la sociabilitat que ens allunya d'ella ara per ara.

08 de maig 2009

Modernitzar-se

D'ací a un grapat d'hores presentarem al teatre principal, com ja vaig anunciar, les novetats del projecte de la Llegenda 2009. Una d'elles, el video promocional fet per foto-video Morenet ja està al youtube. Ja sabeu que qui no està a internet no existeix. El pose a continuació. Com a avanç de les músiques del nou disc, podeu vore els vídeos penjats pel tio Carrasca de la marxa del drac, la cançò de la Llegenda final i la dansa de les donzelles.

Espere que el video promocional agrade als presents a l'acte i als que ho descobriu per ací, i que tots el difonguem a través de la xarxa en estos dos mesets que queden per a la representació d'enguany. Seguirem informant.


04 de maig 2009

Presentació del disc de la Llegenda


I compte arrere per a la representació d'enguany. Dos mesos i poquet que falta... Això ja ho tenim ahí!
Este dissabte 9 de maig a les 19 h. i al Teatre Principal, lloc de la seua gravació, presentarem solemnement el disc amb les músiques de la representació de la Llegenda de Sant Jordi, el drac la princesa.
Este disc és una d'eixes coses en les que la gent que participem posem temps, esforç conjunt i il.lusió per deixar un producte digne i interessant que agrade a quanta més gent millor. Encara no hem pogut tocar-lo perquè no està a punt però ens han promés de la Caixa d'Ontinyent l'imminent vinguda per missatgeria el proper dimecres.
L'obra social de Caixa Ontinyent és la que ens ha patrocinat el disc. Seguint la seua política d'editar productes culturals de les comarques centrals ha apostat de nou per nosaltres i per Banyeres. És de justícia que agraisca des d'ací la labor cultural que fan i que dignifica tant de treball col.lectiu que es fa pels voltants de la Mariola.

A l'acte hi haurà, a més, la presentació dels actors que posaran veu i als personatges principals. Parlarem també del cartell, obra de l'artista local Manolo Granado; i de la Unitat didàctica de la Llegenda que treballaran les escoles del poble, i dels intercanvis llegendaris que estem fent amb gent del nord (no vos he contat el viatge a Puigverd de Lleida, però que bé ens van acollir!!).

Ens agradaria que este acte s'instituïra tots els anys. Afortunadament a l'Associació no ens falten idees ni ganes de fer-les (ni gent, pel moment ) i esperem tindre tots els anys novetats que presentar.

Este dissabte esperem començar a assajar les cançons...
En un país molt llunyàààà
hi havia un drac molt graaaan
que una volta cada aaaany
li entrava molta faaaam...

24 d’abril 2009

Primer la medicació i després...


Dilluns tornava de Barcelona de passar un cap de setmana de vida social. Vaig tornar encara mig atabollat de tanta gent volguda i llocs preciosos que em vaig trobar en dos dies. I en estar a Benimaclet tenia el cor posat a la Mariola, on estos dies s’escolten marxes mores i cristianes indiscriminadament - al meu poble i a la capital comarcal, Alcoi-. Ja fa temps que em van ensenyar allò que primer va l’obligació i després la obligació, i per tant m’ha tocat quedar-me a València i conformar-me amb alguna connexió telefònica amb ma mare on vaig poder sentir l’himne a la festa del dia 22.

Aquell mateix dia el dia de l’entrada vaig començar a notar-me símptomes de refredat; mocs i estornuts. Per fer-me més goleta vaig llegir a Can Carrasca la narració de l’entrada del capità moro d’Alcoi , que sembla que va ser d’aquells moments que marquen una fita en música festera.

El dia de Sant Jordi -que m’havia proposat anar a fer alguna visita especial- va avançar aquell malestar que se m’havia tirat a la gola. Quin mal, tu...ni engolir la pròpia saliva. Des de casa per tv3 vaig vore per primera vegada en directe l’ambient a Barcelona i altres indrets catalans amb motiu de la festa del llibre i la rosa. Al final del dia, la ‘visita especial’ va ser a l’ambulatoria a revisar-me aquell mal de gola, que segons el metge de torn no era més que un virus de l'època.

Avui, 24 - dia dels trons a casa- la cosa no ha millorat, l’ibuporofeno m’acompanya en cada dinar i no sé a quin sant aclamar-me per a millorar-me de cara al viatge de demà dematí.


Per cert, que demà, 25 d’abril, a les 12’30 del migdia presenta Paco Muñoz a Bocairent el seu últim disc ‘Com un suau adéu’ a la sala Joan de Joanes. Per als que estan per allí és un immillorable plan després de passar-vos pel cementeri de Banyeres a vore les salves als difunts.


02 d’abril 2009

Comboi el dissabte a la nit

Supose que els que entreu a llegir que el que escric ja estareu al corrent de que dissabte 4 al cine Goya de l'Olleria hi ha sarau dels bons. Que la revista La Cabota - satírica i més arreu que la mare que la va parir- fa quatre anys que va pel món... quatre ja??!!
Sí, filla, que el temps passa que vola...

El cartell va carregaet del tot... jo repetiré experiència en directe amb Senior -que aconselle , siga dit de pas-i m'estrenaré amb tots els demés. Val també la pene anar per coneixer en persona la consultora seximental del moment; Lucrècia de Borja i Bairén.

No s'encanteu i reserveu entrades o acudiu promptet.
La cosa promet. Jo no vull dir res...

.

01 d’abril 2009

Playmobil, llop amb pell de corder


Les cares amigables dels clips ens enganyaven quan jugàvem de menuts. Però Playmobil és una empresa més; pessetera, freda i roïn que vol el benefici pur i dur.
No sé si heu escoltat que esta empresa ha muntat un pollastre de por a un retor protestant que utilitzava els simpàtics perotets articulats per a recrear escenes de la Bíblia. (ací la 'santa' web)
L’home diu que no té cap fi comercial, només arribar a la gent. I té raó. Que en el s.XV els santets no els esculpia Miquel Àngel? o en el XVIII Salzillo??.. Ara calia modernitzar la cosa i utilitzar un llenguatge actual, i -si vols que et facen cas els menuts- juvenil. La idea i la realització és d’una enorme creativitat, visió didàctica i paciència per a caracteritzar els personatges.
L’empresa, en lloc de patrocinar la mampresa i promocionar-se, ha optat per donar la cara agra i desacreditar l’ús de les seues figures per part d’este retor.
A Playmobil, que ha vestit els seus personatges de mil maneres distintes – i fins i tot té un betlem en el mercat – li molesta que una persona es gaste els diners comprant els ninotets i montant un betlem pel seu compte...

Serà que tenen enveja... o mala llet?

31 de març 2009

Els estafadors també estan en crisi


Com que en el meu temps de treball a Telefònica vaig rebre incomptables queixes de gent –normalment iaios i iaies- per haver-se deixat enganyar per persones que deien anar en nom de Telefònica el cas de hui ha sigut prou fàcil.

Després de dinar han trucat al porter automàtic dient que eren de la ‘compañia telefónica’ i després de dubtar un poc he obert, pot ser havien de fer algun treball...

Minuts després han trucat, però ara era a la porta de casa...i en obrir em veig dos tipets un tant particulars; un més alt, amb americana blava i monyo quasi rapat, molt moreno, i l’altre baixet, també jove, amb meleneta pels muscles i sabatilles esportives. Este segon no ha parlat en cap moment.

La conversa entre l’alt i jo ha sigut, esquemàticament, una cosa així;

-Buenas tardes, de que companyia de telefono es usted? Telefónica o Ono?

-De Ono.

-Quien es el titular?

-Yo.

-Ah, mire... pues venimos de Ono (de Ono i no saben si soc client d’ells?) porque no se si ha recibido un papel (un ‘papel’? Que son el telepizza? Serà una carta...) informándole de una promoción que hay ahora por la que aumentamos su potencia de internet i bajamos la tarifa.

-No, no he recibido nada.

-Pues si, mire, lo único que tendria que hacer es enseñarnos su factura para anotarnos un código que aparece y asi beneficiarse de la promoción.

-Mire, pues mejor que me llamen los de Ono y hablo con ellos.

-Uy, es que al ser una oferta comercial no le van a llamar, tiene que ser ahora con su factura...

-Perdone pero no le voy a enseñar ninguna factura. Veo que no lleva ninguna autorización y no me fio, lo siento. (ací ha hagut un poc de estira i arronsa amb argumentacions vàries. no molt)

-Bueno, como quiera, lo hacemos por su beneficio.

-Que no.

-Buenas tardes

Els companys de pis estaven pendents i en tancar la porta ho hem xarrat, i hem convingut en avisar la policia a vore si podien fer alguna cosa. I sense pensar-ho he marcat el 091, he explicat el cas i als 10 minuts tenia dos policies en casa interessant-se pel cas i pujant per l’escala a vore si els trobaven, però res.

Ara se’m passa pel cap que sent tan evident com no he actuat per a entretindre’ls i que els pillara la policia o alguna cosa d’estes. I pense que la estafa l’han feta mal. No han invertit ni en vestuari ni en acreditacions falses.... Imagine que ells també estan en crisi.

Ja ho sabeu, espai quan obriu la porta!!

13 de març 2009

Pausa fallera



Com que hui espere vesita, que es quedarà per a set dies a casa, a viure les falles i València i l'esclat de la primavera a la ciutat del Túria doncs m'he de dedicar a ells i elles. Com toca... i tanque la paradeta per una setmana, mentre dure la cosa. No siga cosa que me se clave per ací algun cohet borratxo, que no estem pa sustos!

11 de març 2009

Presentació de Gomorra a l'Alcúdia


Demà dijous 12 projectaran al casal Jaume I de l’Alcúdia (la de la Ribera) ‘Gomorra’, la pel.licula inspirada en el llibre de Roberto Saviano.

L’encarregat de presentar-la serà un servidor, que s’iniciarà en açò de portar una tertúlia cinèfila (m'han aconsellat que per a que isca bé he de fumar ducados, com Garci). Rentabilitzarem els coneixements adquirits a Nàpols fa dos anys (ja??) i intentarem que els presents prenguen consciència de la problemàtica de les màfies italianes que actuen no només al seu país sinó també a l’estat espanyol.


Si esteu interessats i teniu temps –s’han de complir els dos factors- la cosa serà a les 21 h. al carrer Sant Jaume, 31 del susdit poble.Hi ha també sopar, lo que no sé és molt val.



Nits temàtiques a Otos


Els que em llegiu ja sabeu i vos preocupareu perquè vivim en una societat molt passiva culturalment. La gent sol esperar iniciatives de l’administració. I ja podem esperar sentats, ja! Per sort sempre hi ha persones, institucions i entitats que s’esforcen en animar el temps lliure del personal amb alternatives a tot allò convencional. I preguntem; què hi ha més convencional en un dissabte que sopar? Poques coses, certament. Però si al sopar li afiges un poc de cine per ací, un poc de música per allà, unes viandes de repica’m el colze i bona companyia el plan no és un plan... és un planasso!
Això és el que fan des de fa temps a la casa rural de Ca les Senyoretes, al poble d’Otos –el dels rellotges de sol-. Nits temàtiques que giren entorn a un tema determinat, amb convidats, queviures i activitats relacionades.
La de dissabte va ser entorn a l’Ovidi. Com que ahir va fer els anys que va anar-se’n de vacances ho utilitzarem d’excusa per passar una vetlada d’allò més entretinguda . L'alegria principal va ser comparir nit amb tanta gent que feia temps que no saludava. El sopar, fet de queviures alcoians (alcoians d’Alcoi i de la comarca!) estava de molt, però que bon tastar. La pericana, els callos, la truita d’espàrrecs, les fabes.... I el plat d’olla ja va ser massa. Només dir-vos que en acabar-me el meu em va passar el seu plat Jordi Albinyana, i li vaig pegar mos a la botifarra i la carn...I encara ens ferem un altra botifarra entre el Cato i jo... xe, com si no estiguerem bé, tu! Podeu imaginar com estava tot de saborós... Ah, i per a rematar la cosa el postre; flam de garrofa amb nata i una talladeta d' ancodonyac.

Abans del sopar havien projectat la cinta ‘con el culo al aire’ protagonitzada per Ovidi en el 78 i amb la que vam riure bona cosa. I en acabant l’àpat, va fer-se la música gràcies als alcoians Hugo Mas amb Juan Luis Recuerda i Pau Miquel -Arthur Caravan-, que oferiren un tast dels seus respectius discos, que son recomanables de totes totes per dins i per fora! (quin disseny el d'ambdos!!)

Ja veieu amb quines coses tan senzilles es pot preparar una gran nit! No deixeu d’estar atents a la programació de Ca les senyoretes.

27 de febrer 2009

Més bones notícies!


No puc amagar la satisfacció tampoc per l'ajuda que la Diputació d'Alacant concedirà a la Llegenda de Sant Jordi 2009. Segons informava ahir Banyeresdigital la Comissió de Cultura y Esports del dimecres 25 de febrer ha concedit a l’Ajuntament de Banyeres una subvenció de 15.000 euros per a la representació d'enguany.
L'ajut suposa un reconeixement a la dimensió histórico-cultural de la Llegenda per part de la Diputació. Sempre està bé i és d'agraïr que les institucions creguen en aquest tipus d'iniciatives populars i les estimulen amb el seu millor recolzament; l'econòmic. Els que creiem en el projecte sabem les possibilitats que té, la singularització que suposa per al poble i la importància per a molta gent que hi col·labora.
Segurament no m'erraré si dic que la subvenció es fruit de les gestions de l'equip de govern bayerut -molt encertades- que permetran que el poble de Banyeres revisca de nou la màgia d'un espectacle únic a les nostres comarques.

Queden només quatre mesos...

26 de febrer 2009

Bones notícies

Hem d’alegrar-nos; Finalment no tindrem l’autovia que amenaçava la Mariola! Segons la Conselleria d'Infraestructures i Transports és dificil adequar el tram entre Muro i Alfafara a causa de les dificultats orogràfiques. Tindrem carretera nova sí, però de dos carrils.
Siga quin siga el motiu, la valleta d’Agres continuarà sent el patrimoni verd que -quasi-tots volem conservar. Un lloc de destí, no tan sols de pas.

La plataforma ‘salvem la valleta’ té convocada per a este diumenge i primer dia de març una excursió des de l’estació vella de Bocairent fins la plaça de l’Assut a Agres. Imagine que de l’inicial caràcter reivindicatiu passarà ara a ser un acte festiu. Jo, si puc, m’hi apuntaré!

20 de febrer 2009

D'un ofici desaparegut



Fa un moment fent una ullada al Quadern Gris de Pla llegia “Quan arribava el dia 4, em quedava al pis, per tal d’esperar l’ordinari. L’esperava amb ànsia”.

L’ofici d’ordinari em recorda el meu besavi Juan. Ma uela em contava que un dels treballs de son pare va ser este. M’explicà que feia el servici entre Banyeres i Beneixama en els anys trenta i quaranta. Durant la guerra, segons la mateixa història, hi havia amagat un rector a la Venta el Borrego al qual el iaio Juan portava l’ABC.

Molta gent major del poble encara recorda al tio Juan l’ordinari. Jo me l’imagine en aquells anys amb el carro, amunt i avall, des de la tranquilitat de l’època portant encàrrecs; alguna garrafeta de vi, oli, teles, espardenyes… Com s’havia fet des que existien els carros. Com feia Vicent l’ordinari, protagonista que describia fantàsticament Joan Olivares a la novel.la Vespres de Sang.


19 de febrer 2009

Res no aturarà l’ampliació de Blasco Ibañez.

És el que respon César Mifsu -director tècnic de Cabanyal 2010- a l’entrevista de Vilaweb d’ahir. En unes declaracions entre la lamentació i l’arrogància diu també que ‘Aquest no és un projecte lucratiu, com s'ha denunciat, sinó deficitari. És un forat negre pressupostari i s'hi perdran molts diners’. Molt costarà? ‘L'any 2000 es féu una avaluació que en fixava el cost total en cent cinquanta milions d'euros’ Nou any després podeu fer el càlcul. (« Això ho pague jo !! » Rita dixit. No hi ha crisi que la pare!).

El mateix senyor Mifsu admet la inservilitat del projecte en dir Fa deu anys, quan es proposà, era un projecte interessant perquè calia vertebrar millor la ciutat de València i fer accessos a mar. No hi havia ni la ronda dels bulevards ni l'avinguda dels Tarongers. L'avinguda de Blasco Ibáñez semblava l'única alternativa per a connectar el centre de la ciutat amb la platja. Ara no. Ara hi ha un altre context que podria fer canviar el projecte.’

I doncs, quin motiu tenen per fer-lo? Clarament diu que ‘El pla del Cabanyal és una promesa electoral’ i que ‘Al Cabanyal hi ha un teixit molt degradat i és una manera de recuperar-lo i de reintegrar-lo. (Quedeu-vos amb esta frase que ara en parlarem!) Resumint, hi ha un problema al Cabanyal que no sabem/volem resoldre i que s’acabarà quan fem desapareixer el barri. Tenen clar la dita de ‘el gos mort no mossega’ i volen fer-nos creure que l’ampliació de l’avinguda serà positiva per a tots. Però i el patrimoni històrico- arquitèctonic? I la vida del barri? Què passa amb els veïns que voran sa casa reduïda a un tros de vorera, de quiosc, de pas de peatons? Que els portaran a pisos on ‘Els expropiats hauran de pagar la diferència entre allò que els donem pels pisos que expropiem i allò que costaran els pisos on aniran a residir. Aquesta diferència oscil·larà entre els 20.000-25.000 euros.’. Vaja, que et tiren de casa, del teu barri, i damunt has de pagar! Ara sí que m’has boixat! Però espereu que encara ens perdona la vida...’Som conscients que són molts diners, sobretot tenint en compte que la majoria dels veïns del Cabanyal són gent gran, amb pensions baixes, sense recursos’. Xe redéu! Finalment el teixit social ‘degradat’ són les iaies que volen ‘recuperar’ i ‘reintegrar’ fòra del seu barri. ‘Xapó’!!

Podriem analitzar més declaracions però millor si ho feu llegint l’entrevista per vosaltres mateixa.

Podrien preguntar-nos moltes coses més. Deixem-ho en un CONTINUARÀ (dissortadament).

16 de febrer 2009

Condemna

Contra els que es creuen amos de la vida d'algú. Contra els que fugen de la raó i han de convèncer amb la violència. Contra ells em ve al cap estos dies una proclama de Llach...

Assassins
de raons i de vides
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries
.

13 de febrer 2009

D'acord

Estic d'acord amb els cinèfils britànics en que l'actriu més bella de tots els temps és Audrey Hepburn. Ells ho han agrgumentat tot. És que no hi ha color.

12 de febrer 2009

2009; Any de la Llegenda!!

Fa goig comprovar com està de motivada la gent en arribar l’Any de la Llegenda! Fa un parell de setmanes tinguerem una assemblea general i tots estaven animosos per col·laborar dins del que podien en els assaigs, en la paradeta de la fira…

A menys de cinc mesos per a la representació d’enguany la motivació creix, l’adrenalina va carregant-se i la faena ja no hi ha qui la pare...


Els actors principals ja han començat a reunir-se per preparar el paper.

Un treball que arrosseguem de fa temps i que per fi tindrem en un parell de mesos és el disc amb les músiques de la Llegenda. Si tot va bé el presentarem en un acte en maig.

La unitat didàctica per a les escoles i instituts de Banyeres sobre la representació està ja casi finida.

L’ajuntament aportarà la quantia econòmica que pot, com tots els anys, a pesar de la situació actual, i és important vore com estan també de motivats la gent de turisme.

Ara toca acabar de concretar cosetes com la web, el cartell, la publicitat, els espónsors... que a poc a poc i a força de reunions van aclarint-se.


La llàstima és que enguany coincidisca amb la Madalena de l’Olleria però...una volta cada tres anys que es fa no aneu a vindre, perreros?!


Aneu apuntant a les agendes que el 18 de juliol hi ha el Mercat Medieval de la Malena a Banyeres, i que per la nit, sobre les 23 h., la màgia i la música ompliran el Parc de Vil·la Rosario amb el mite de Sant Jordi i el drac... Seguirem informant.

11 de febrer 2009

D'això de les festes






Davant l'enrenou format sobre la directiva europea entorn a les festes amb pólvora només podem que aconsellar la lectura de gent assenyada i coneixedora del tema; l'article aclaridor de Vicent Partal, director de Vilaweb, i del que va publicar Sergi Carrasca, etnòleg, al seu bloq.

10 de febrer 2009

Mingote a l'IVAM


Fa mooolts anys que a l’ABC venia certs dies a la setmana un fascicle de la ‘guía de carreteras de España y Portugal’ que mon pare es va col·leccionar sencera. Jo anava moltes vegades a arreplegar-lo (a la llibreria “Al vent”). Va ser el meu primer contacte amb un diari. Com que els diumenges també n’hi havia fascicle, portava, a més, el ‘blanco y negro’ que a mi m’entantava quan arribava al final, a la part d'humor gràfic. Allí vaig descobrir molts dibuixants que seguisc des de llavors. El que més, Mingote. Retallava els seus dibuixos, els copiava, me’ls mirava i remirava… I quinze anys després faix el mateix!

Mingote em fascina. He anat descobrint altres treballs d’ell en façanes, cartells, segells, llibres, parades de metro… i sempre m’alegra trobar-lo i analitzar-ho tot. Este home té una habilitat única per a dotar els seus perotets d’una naturalitat, d’una humanitat i d’una gràcia especials. Com a vinyetista és dels millors; Als seus fantàstics dibuixos els afegeix una història que sol incidir en la condició dèbil i condicionable de l’ésser humà. Sempre latent un sentit del’humor de l’absurd que el lliga a la corrent del millor Jardiel Poncela, la Codorniz o el cine de Berlanga.

Fins al maig, l’IVAM dedica una sala del primer pis a la seua obra com a vinyetista, il·lustrador i pintor. Una xicoteta peró excel·lent mostra de l’extensa obra d’este nonagenari acadèmic de la llengua castellana. No deixeu de passar-se!

09 de febrer 2009

Plans

Només a una gran ciutat pots tindre tres plans distints per a una nit sense saber quin triar, i que finalment es desmonten tots tres i et quedes a casa menjant 'rollito' de primavera encomanat a uns xinos.

PD; Seguim amb l'internet al menjador...

02 de febrer 2009

Supersticions


Sentia l’altre dia un programa de ràdio sobre supersticions. Algunes de les que nomenaren coindien amb moltes de les que he sentit al poble des de xicotet.
Sempre s’ha dit, per exemple, que si menges pel carrer no et cases, i el mateix si t’agranaven els peus. I que el pa sempre es deixa amb les ratlles per amunt (i si no, és pecat). O que les tisores no es deixen obertes ni es roden objectes en taula. I que si jugaves amb el foc et pixaves en el llit. Ah, i aquella de lligar-li els testicles al dimoni per a que apareguen les coses que no trobem?
Ara no en recorde cap altra. Seria interessant coneixer l’origen d’estes creences particulars. Alguna curiosa que conegau?

27 de gener 2009

Improvisació crítica


Les circumstàncies fan que haja d'estar connectat a internet al menjador de casa. Fent zapping en la tele m'he trobat amb la tv municipal de València i estan entrevistant el senyor Julio Tormo. Improvise unes línies mentre l'home no s'aclareix parlant valencià i el poc que parla el fa guitzes. El so de la jota és que no és ni apitxat!! Parla, clar, de festes, i el presentador (que parla un valencià digne) el califica de 'enciclopèdia' de les festes valencianes. Tormo va donant la típica visió fallero-acrítica de les falles i del que se li posa per davant.
Si este home és una 'eminència' de les festes valencianes i presenta un programa en la televisió pública, vol dir que anem malament de veres.

20 de gener 2009

Recomanem un teatre;


L'altre vaig anar al teatre Talia a vore 'La muerte y la doncella", que les crítiques pintaven bé. I honestament no em va decebre gens.
Segurament molts coneixereu l'adaptació cinematogràfica d'esta obra de teatre que es va fer l'any 94. Jo he sabut hui que existia, i ja m'he informat d'on conseguir-la per vore-la i comparar amb la representació.
Per als que no la conegau és una història sobre el mal, sobre el mal exercit per uns humans sobre altres, sobre les dictadures, sobre la veritat, sobre els desigs de revenja davant una situació d'abús. Ara que sentim discursos sobre la memòria històrica ve molt bé conèixer una obra com esta. Una història situada en un país canviable a molts. Una reflexió sobre la dignitat de les víctimes i l'arrepentiment (o no) dels botxins.
Els protagonistes són tres; Emilio Gutierrez Caba, Luisa Martin i el que fa de marit d'esta.
L'escenografia és bona en tant que permet el joc de moviment dels actors de manera clara i elegant, amb una llum bastant adient a cada moment.
Les interpretacions són brutals. La tensió dramàtica va in crescendo des de l'inici. Durant l'escenificació la història t'atrapa, et dol, et molesta. I et repugna en saber-nos tots essers humans de la mateixa pasta.

Com que la recomane a tothom que la puga vore; esten són les dades de la gira per les nostres comarques;

DEL 7 DE GENER AL 1 DE FEBRER EN VALENCIA (TEATRE TALIA)
DÍA 6 DE FEBRER EN PATERNA (GRAN TEATRE ANTONIO FERRANDIS)
DÍA 7 DE FEBRER EN VILLENA (TEATRO CHAPI)
DÍA 8 EN ALACANT (TEATRE PRINCIPAL)

ABRIL

DÍA 24 EN IBI (CENTRE CULTURAL DE LA VILA)

MAIG

DÍA 8 EN CARLET (TEATRE MUNICIPAL)

19 de gener 2009

Un banyerut a eurovisió?

Però no de públic, sinó cantant.

Sí dona, que el banyerut Juan Pablo López, més conegut pel veïnat com Juan Pablo el peluquero s'ha presentat al concurs este que via myspace vol fer 'democràtica' la selecció del candidat d'Espanya per a Eurovisió. Sembla que RTVE no va apredre res de l'any passat, o és que els va anar tan bé que volen repetir.
Bé, pel que fa a Juan Pablo, anem a dir honestament que és difícil que guanye tenint als primers llocs a cantants mediàtiques com Melody (el baile del gorila, uh, uh, uh) o Soraya que van camí dels 200.000 vots. I això tampoc és just, escolta, però no podem demanar més a un sistema on guanya qui més amics té. O algú es posarà a escoltar-se els 452 candidats?
Per si el voleu sentir i votar, la pàgina eurovisiva d'el peluquero és esta.
A mi personalment em va agradar més el temasso 'Me gusta tu novia' amb la que va participar en el concurs aquell que igual cantaven que ballaven que feien carasses (Ací en Yutube).

Si algú es pregunta si he estat mai a la seua perruqueria la veritat és que no, ni sé si canta a les clientes quan els talla els cabells...

17 de gener 2009

Els tres tombs a Canals


Quan jo era menut els xiquets del meu carrer replegàvem tots els anys a principis d'any bona cosa de llenya dels bancals propers (Quan hi havien els bancals a prop!!) per a fer la foguera de Sant Antoni, o, com nosaltres la coneixiem, el dia de la llonganissa. I tots els anys el dia 17 en fer-se fosc enceniem entusiasmats la foguera, procurant que cada any fòra més gran. A l'hora de sopar baixàven les veïnes, i alguns veïns, a torrar llonganisses i altres embotits. Era pot ser l'única ocasió a l'any en que es reunien en pla festiu.
Ara, l'urbanització del carrer fa que ni tingam bancal ni lloc per a fer-ho, i la cosa ha mort com va creixer, de manera natural. A casa, però, no passem mai este dia i hui per a dinar hem tingut torrà d'embotit i carn fet a la caseta.
On celebren al sant del porquet amb bona foguera és a Canals. Anit ens vam comboiar el tio Carrasca, Dani i jo a anar a presènciar la crema. En aplegar allí i trobar tanta càmera de tv, l'esglèsia hiper-barroca ataquinada de gent en l'ofici de la vespra em feia pensar que també a la plaça aniriem com sardines, però no, siga per l'oratge travessós o per ser entre setmana que vam estar prou ben posats el temps de les flames.
La crema de la foguera? Fascinant. El ritual dels tres tombs, els 'vítols', els periòdics, la traca i finalment les flames és digne de viure-ho, i si vas amb especialista-amant-de-rituals com el tio Sergi tot se't fa familiar.
Ningú apartàvem la vista d'aquell muntó de llenya tan ben vestit, consumint-se a poc a poc, solemnement, i originant una columna de fum que imposava, regolfant pels campanars, canviant de colors i formes i esvaïnt-se allà dalt... I al final, quan les flames atacaven les costelles de la foguera, sentir-les cruixir com si ens parlaren... Deia Sergi que cremava més lentament i vertical que altres anys, pot ser per la humitat, però va quedar molt bé també així.

Esperem que els tres tombs ens donen sort enguany, que la necessitem...

02 de gener 2009

Massa formigó

Ara que el nivell de construcció desenfrenada ha caigut els que manen a València i Madrid volen desviar la producció de formigó a l'interior, a fer autovies. Fa uns mesos que vam saber de les intencions que tenien de traçar una autovia pel mig de la vall d'Agres.
Com a mostra gràfica del desgavell del projecte, afegirem a este escrit una imatge on està marcada el recorregut de la suposada autovia en color morat. Amb l'ajuda del google-maps voreu que molt propet hi ha altres dos trams d'autovia que venen de la de Madrid-Alacant (en groc les tres) per ajuntar-se en Xàtiva camí de València. Per a què, llavors, eixe tram Villena-Muro? És que estan desficiosos els projectadors de carreteres? A quin sant s'han de carregar la valleta d'Agres amb quatre carrils? Per què separar Bocairent de la Mariola?


Rectificar és de savis, i este projecte necessita una rectificació urgent que bé podria donar-se en una digna millora de la carretera Bocairent-Muro.Com bé argumenta la plataforma a la pàgina web, millor ser lloc d'arribada que no lloc de pas. Així ho esperem.

Per a firmar a favor del replantejament del projecte, piqueu ací.
Per a llegir la Nadala contra l'autovia de Sergi Gòmez, piqueu ací.