25 de maig 2008

Eurofrikies

Jo venia directe de la selecció de donzelles per a la Llegenda de 2009 –ja ho tenim ahí!-, que vam viure satisfactòriament en comprovar la resposta de les sagales i les ganes que li van posar. Llàstima que, de moment, no tinguem Sant Jordi.

A Ontinyent ens vam trobar pocs i bons amb l’excusa de celebrar la litúrgia d’eurovisió 2008, oficiada per mossèn Carrasca al voltant d’una taula ben parada de tramussos, pis-play, coca de tomaca i altres queviures. Com que en una cosa d’estes sempre coneixes algú –sempre, tu!-, ahir van ser el Marqués de Bon Porte – DJ resident, que estavem en sa casa!- i Morrison, un campaner jove i enamoradís d’Albaida que no esgotava mai el repertori d’acudits de tots els colors. Els números de l’Eurovisió d’enguany anaven succeïnt-se com una entrada morocristiana per televisió, i el boato de les votacions amb xicones rosses de diferents països nòrdics va precedir l’entrada del capità, esta vegada rus –i actor porno, diuen. Amb el fred que fa a Rússia-. Ah, també vam vore al Chikilicuatre, clar. Ens va agradar la posada en escena. El repte llançat per Buenafuente havia arribat al punt àlgid -que no al final-. Sembla, però, que no han aconseguit un dels seus objectius; qüestionar estes coses dels concursos de cançò, mostrar tota la caspa que tenen darrere i caricaturitzar el món dels ídols artificials fabricats des d'els Operasions Triunfo i companyia.

En acabant l’encontre el beat Àngel Canet m’acompanyà fins a Xàtiva, car volia estar el dia de hui a València per anar a vore per primera volta la processó del Corpus, però per raons climatològiques ens hem conformat a vore els nanos i gegants, la magrana i la Moma. L’any que ve serà, si Déu vol

21 de maig 2008

La impròpia

Ei senyores i senyors!!

Una nova iniciativa s'obri pas a València. La Impròpia, "primera trobada de cultura oberta" es celebrarà este cap de setmana entre la universitat i els carrers de Campanar. Ofereixen activitats variades en les que reflexionar sobre la pròpia cultura - la tradicional - i relacionar-la amb la cultura actual dominant - la dels best sellers, hit-parades, exits de taquilla...-.
Passeu-vos per la web i llegiu el llistat d'activitats a fer des del dijous 22 al diumenge 25.
Segons declaren en el seu text de presentació pretenen fer acte de presència anualment i de manera itinerant pels barris de València. Com que és el primer any el programa d'actes queda un poc desgavellat i poc definit, però és ben interessant en quant a proposta amb vocació de futur, sempre tenint en compte els minsos recursos amb que solen contar este tipus de mogudes.
Per molts anys!!!


Nàpols en portada


Ahir la foto de portada d’El País, i les seues dos primeres pàgines interiors anaven dedicades a la situació que viu la ciutat de Nàpols. Els metges informen que la situació dels residus comença a ser perillosa per a la salut per les olors i les cremacions de la brossa , els bitxos –rates, panderoles, mosquits- , etc... Conten que fins i tot al Vomero, el barri més pijo de la ciutat i on mai es deixa d’arreplegar els residus, s’amuntonen les bosses del fem desafiadorament. Diu la crònica que fins i tot han tancat botigues i bars, i que la cosa no té pinta de parar de cara a l’estiu. Com habitualment, el govern invisible del sud d’Itàlia, la Màfia, controla la situació i manté el pols amb el govern central. La regió està sobreexplotada d’abocadors de fem procedents de tota Itàlia. Fins i tot fa uns mesos es va alertar que l’herba que menjaven les búfales podria ser tòxica i contaminar així la mozzarella que hi produeixen. Ara porten el fem fora d’Itàlia. Vull apuntar que el reciclatge és quasi nul a Nàpols; No és fa recollida selectiva dels residus – perquè aixi interessa a la Camorra, diuen- , de manera que la situació és complica més.

A banda, fa poca estona m’he assabentat per Marieta des d’el seu país d’Itàlia dels darrers incicidents a la periferia de Nàpols. Lamentables; Uns veïns que carreguen contra uns altres per ser gitanos romanesos. El caràcter napolità és primari i sentimental i no m’estranya gens les escenas que s’estan vivint. L’onada racista que viu la zona –comparable a la de fa un temps a El Ejido- ve recolzada per la llei ‘de seguretat’ que prepara Berlusconi -considera la immigració il·legal un delicte- i es presentarà al consell de ministres de demà, precisament, a Nàpols.

El Parlament Europeu mira amb lupa els moviments del govern Italià i no viu amb preocupació els incidents a Nàpols. Entre altres coses s'ha dit allí "Berlusconi està introduïnt de nou en Italia el concepte de raça" ó "la lliure circulació de persones és un principi fonamental de la UE i un element clau per al mercat intern".

15 de maig 2008

Estic nominat


Com que una paisana exiliada a Andorra m'ha 'nominat' des del seu bloc a respondre unes preguntes d'aquelles de correu electrònic però un poc més originals, ací deixe les respostes;

Coge el libro mas cercano, ve a la pagina 18 y transcribe la línea 4:
“Ejemplo 2. Situar el punto principal P y el punto de vista abatido V sobre el plano del cuadro segun las siguientes coordenadas”. Del llibre de l’assignatura de dibuix tècnic.

Cuenta lo último que viste en la tele:

Fa un parell d’hores, sopant, Caiga quien caiga

A parte del ruido del ordenador, ¿qué más se escucha en este momento?:
El disc ‘de carcaixent... i dolces!’

¿Cuando te reíste por última vez?:
Fa uns minuts, mirant al youtube els cursos de gomaespuminglis

¿Qué hay en las paredes donde te encuentras ahora mismo?:
Un poster de la Venus de Urbino, el calendari de l’IEVA, un sant Jordi pintat per mi, postals que he rebut i algunes fotos personals.

¿Como estas vestido/a en este momento?:
Amb el pantaló del picama i una samarreta verda amb un dibuix

Algo que los bloggers no sepan sobre ti:
La primera nit que vaig dormir a Itàlia ho vaig fer en el replanell d’una escala.

¿Cómo son tus manos?:
Normaletes, dits mitjanets...però treballaors i que saben fer de tot!

¿Qué ves desde tu ventana?:
ara és de nit, però es veu el pati interior de l’edifici.

¿Qué imagen podría definirte?

La que il·lustra el post. Enredros actuals, plans, projectes pendents, idees, agenda mental....


11 de maig 2008

Plou


Plou sobre València. Ja són uns pocs dies plovent. A poc a poc, sense pressa. La pluja amable que fa saó al camp i neteja a la ciutat. Pluja que ens cal més sovint.

Anit, amb paraigües, la gent s’aplegava a les portes de la basílica de la Mare de Déu cridant ‘volem la Mare de Déu, volem la Mare de Déu!!...’. La pluja havia deixat una treva per a l’actuació dels ballaors i de les albaes però tornava a caure fent resguardar-se a la gent on podia o bé fugint d’allí cap a casa.

Les prediccions encara anuncien ruixats per a uns pocs dies més. Que ploga, xe!

09 de maig 2008

Laaaaa la, la,laaaa, la, la,laaaa


Sol dir-se que allò de que les coses d'antes duraven més que les de ara. La Vespa color carabassa de mon pare és de l’any 63, i amb una maneta de pintura i algun retoc encara faria uns quants centenars més de quilómetres. El Renault 7 color verd metalitzat, el primer d’eixe color que va entrar a Banyeres –ara que ho pense, quin gust més exòtic pels colors dels vehícles tenia mon pare…- el vam jubilar amb 22 anys perquè ja ens haviem cansat de vore’l. Igual passa amb els mòbils, les rentadores, les cases... Ja no es fan parets com les d’abans. Fins i tot els festivals d’Eurovisió duraven més!

Quaranta anys fa que Massiel el va guanyar i encara estan pegant-li voltes al nano! Qui s’enrecordarà de Rosa d’Ehpanya d’ací a quaranta anys? (Qui se n’enrecorda ja?). Ara es parla de si el primer premi aquell va ser legal o va haver mantàfula pel mig.

Home, per poder ser, pot ser. Cert que el règim de l’època necessitava d’un llavat de cara exterior; Quedar en Europa com un país modern i atractiu. I també li interessaria a nivell intern; Com a ‘pane et circus’ de la societat del moment, i per atraure l’atenció dels joves cap a una figura ‘local’ i evitar les distraccions cap a música extrangera o, fins i tot, música de cantautors regionals.

Però si es diu, que es diga sobre arguments sòlids i proves demostrables. És patètic el ‘aquell diu que l’altre diu...’ o anar perseguint a Fraga pel carrer amb preguntes de poc trellat. Qui argumente raonadament algun dia que el ‘La,la,la’ va ser un frau com ho son alguns concursos de pintura o alguns certàmens de bellesa -o com diuen que va ser l’arribada de l’home a la lluna- podrà desfer un dels mites més forts de l’imaginari faranduler estatal. Crec que esta nit va Massiel a no sé quin programa a parlar del tema. Veritat o no, a la xica el premi li va eixir molt productiu; porta quaranta anys menjant d’ell.

PD; La història podria donar una novel·la i tot! S’imagineu el Duo Dinàmico, Serrat o Fraga personatges d’una intricada història d’interessos econòmics?? Mmmm... Ho reflexionarem...A vore si podem menjar també nosaltres de maig del 68, ara que està de moda.

Excursió a Austria (i IV); Salzburg

L’última visita del viatge per Austria fou a Salzburg, ciutat patrimoni de la humanitat i famosa també per ser escenari de la peli Sonrisas y làgrimas. La ciutat és molt bonica Va ser una visita un poc improvisada, i vaig arribar sense plànol ni res… El meu –bon- sentit de la orientació em va portar a prop del centre, just en un alt d’on es divisava tot el centre històric – la vista que teniu a la imatge- amb la fortalesa a dalt del tot i un fons de muntanyes altíssimes nevades encara en la part alta –I jo sense càmera de fotos-. Increïble; Vaig començar pel millor lloc sense saber-ho! Ja era migdia. L’aire fresquet habitual d’estos dies corria i als meus peus la ciutat romania tranquil·la, només saturada per algunes torbes de turistes. És notable la quietut de les ciutats del nord d’Europa. En les que he estat el tràfic és mínim, no hi ha massa gent pel carrer i, com que els carrers solen ser amples, dona una sensació de tranquil·litat envejable.

Prop d’on estava situat hi havia una mena de museu amb un ascensor que et baixava a nivell de terra, d’on ja podia anar caminant al centre. Cert que el lloc s’ho mereix, això de ser Patrimoni de la Humanitat. Fa goig perdre’t per aquells carrers, vore eixes esglésies, entrar-hi, anar fins al riu i descansar al sol. Per dissort la fama mundial de Salzburg atrau a molts turistes. Aquest és un ‘mal’ que afecta ciutats que es transformen en una sort de parc temàtic, amb rius de gent, multinacionals del menjar i del vestir, paradetes de souvenirs a preus desorbitats...

Casualment, al sendemà, mentre esperava l’avió llegia a la novel·la L’home manuscrit;

“Turisme: corcó d’identitats, munió d’individus amb gorra i càmera que transformen l’urbs en pati d’escola, en fira, en diumenge etern que fa que ciutats captivadores s’assemblen cada volta menys a elles mateixes i més a altres ciutats malaltes de turisme.”

Just que venia pensant jo estos dies. Frase justa i ben feta, com la resta de la novel·la.

07 de maig 2008

Excursió a Austria III ; Viena

El dijous de vesprada vam arreplegar a l’aeroport de Girona la germana d’Emilio, Natàlia, i una tia d’ells d’Alfarrasí que es va apuntar a vindre d’excursió i a vore el seu nebot, clar.

La bona fama de Viena no és debades. És una capital històrica, han tingut molts duros i s’han pogut construir edificis molt bells. Encara que tots molt semblants. Allò un palau, allò altre una esglèsia, allò d’allà un museu, l’altre l’òpera... la majoria edificis barrocs. Destaca la catedral, gòtica, enfosquida per fora i elegant i tosca per dins.
Al Museu de la Albertina vaig poder vore una magnífica exposició de Kokoscka i al Museu del Belbedere els millors quadres de Klimt i Schiele.
Però el que més em va agradar de la ciutat és un dels símbols moderns de Viena, allò que no es pot perdre qui passe per la ciutat; les cases de Hundertwasser. Pintor i escultor que va dissenyar estos edificis de vivendes particulars creant amb ells una gran obra d’art en els que integra arquitectura, natura i art. Vaig fer dos visites per contemplar els colors, les formes, els detalls... Realment fantàstiques. Hi ha dos edificis i estan molt a prop un de l’altre. Precís de visitar, ja ho sabeu.
L’única cosa negativa de la ciutat és que a les set de la vesprada –o abans- tanquen els museus, les tendes, els supermercats...tot!
Ah, i si atenció a la data de vinguda, perque ara en el mes de maig ací fa un fred com al meu poble en febrer. De fet ara han florit ací els ametllers. A conseqüència d’açò he agafat un costipat que ausaes! Tot el viatge mocant-me, tu...
Ah, per cert, que el Danubi no és blau sino emmarronit.

Excursió a Austria II ; Arribada a Wells

Hi ha un autobús que va de l’estació del nord de Barcelona -la d’autobusos- fins l’aeroport de Girona en poc més d’un hora. Sobre les 11 vaig arribar allà el dimecres i ens posarem a la cua del vol amb destinació Linz. L’avió va eixir amb una puntualitat impròpia de les meues anteriors experiències amb Ryanair i el viatge el vaig passar dormint i llegint. Des de l’aeroport de Linz al mateix Linz en bus, i després en tren fins Wells, on m’arreplegaria Emilo, habitant ara d’este poble, ollerut en l’exili, ex-company de pis, amic, coprojectador de viatges i cul de mal seient en general.

En sa casa vaig dutxar-me, descansar un poc del viatge i, a l’hora convenient, vam acudir a un italià a sopar unes pizzes. En acabar, com que era dimecres però vespra de festiu, els pubs eren oberts i trobàrem bon ambient que convidava a tastar la cervessa autòctona. Emilio coneixia alguns estudiants erasmus, no n’eren molts, i estaven penedits d’haver triat Wells, car no era el que ells esperàven...

Vam acabar la nit fent-se unes ‘san miguel’ en un bar amb un cambrer que havia estat una temporada a Girona; sabia parlar castellà i algunes coses en català. ‘Salut i força al canut’ i coses d’eixes.

Massa bé que el dijous no haviem de matinar...

05 de maig 2008

Excursió a Austria I ; Estada a Barcelona

Demà farà una setmana que vaig deixar la ciutat de València per a prendre’m uns dies de vacances enmig de la època de més faena de l’any. Feia mesos que tenia comprat un bitllet a Austria i no em faltaven les ganes de vindre. Ara ja ha passat el gruix del viatge. Despús-demà m’espera un altre dia sencer de travessar mitja Europa (Linz-Girona-Barcelona-València). Passe a contar la primera part; el pas per Barcelona.

Resulta que dimarts, en arribar a la capital del Barcelonés, vaig pensar de dinar l’entrepà que portava de casa en algun parc. Segons el mapa el més proper era el Joan Miró, que a més tenia una escultura de l’artista. I allà que me’n vaig a fotre’m l’entrepà. Acabe, dorm dèu minuts i em desperte pensant què fer, on anar? Les 4 p.m. Tinc a la meua esquerra la càmara digital en la seua funda i el mòbil, que he tret per enviar algun missatge. Als pocs minuts un home seu a prop de mi, a la meua esquerra, i s’encen un cigarret. Té una aspecte poc cuidat i sospitós, però em costa desconfiar de la gent. Així i tot controle l’home amb el rabet de l’ull. Estic mirant el mapa per decidir què anar a vore. Uns segons. Alce el cap i veig que l’home ha desaparegut. Amb la meua càmara i el mòbil. M’alce i gire guaitant el meu entorn, però no veig res. Un xic assegut a la mateixa gespa i un poc lluny em fa gestos de que se n’han anat. M’acoste a ell per preguntar-li i em diu amb accent gallec ‘Eran tres. Pasaron por detrás y te cogieron algo negro. Te silbé pero no me oiste. Se fueron para abajo’. M’acabaven de gastar dos bones putades; Ni podia gastar la càmera en la visita a Viena i podria rebre la trucada de l’Oriol per dir-me on trobar-nos eixa nit que havia de dormir a sa casa. Enfile el carrer Tarragona amunt buscant una comissaria i una botiga de mòbils per fer el duplicat de targeta. Mecaguenla... La càmera és important però sense el mòbil no puc ser localitzat quan ho necessitava. Camine i camine. Trobe una cabina i telefone Orange per anul·lar la targeta del mòbil, que estic de contracte, tu! Em demana el codi postal per localitzar-me una botiga. No ho sé, així que he d’anar a preguntar-li a un comerciant de per allà. 08026. Telefone de nou i el dic. Una xica sudamericana m’indica que vaja a l’Illa Diagonal. Allà no en saben res i m’envien a travessera de les Corts. Trobe el ròtul d’Orange. Per fi...!! M’aten una xica molt simpàtica i resolta. Li explique el cas i de seguida em fa el duplicat i m’ensenya els mòbils més econòmics de comprar. Este, perfecte, gràcies i adèu.Vaig a la comissaria dels mossos més propera. He d’esperar una bona estona i finalment entre, ho explique tot amb detalls. Has vist la seua cara? Sí, la d’un dels tres. Ara vindrà la meua companya i t’ensenyarà unes fotos. I així és, passe al despatx de la companya i em mostra unes quantes fotos de ‘xorissos’ fitxats... Eixe! El monyo, la cara, la boca... Segur?...Sí, eixe.

Es fa la denúncia corresponent. A l’eixida m’espera l’Oriol per anar a sa casa. Allí puc relaxar-me, xarrar i fer broma amb ell i els companys de pis. Sopem i baixem a fer-nos unes cervesses. Passem per la Sagrada Família. Feia més de deu anys que no l’havia vista tan a prop. Després de les cervesses encara visitem l’Hospital de Sant Pau. Magnífic. Digne de vore de dia... i fer unes fotos. Li comentava al meu amic principantí que fa temps que vull repassar Barcelona in situ, que tinc molt que anar a vore.

Tornem a casa. El llit es presenta com el remei infalible per descansar de la 'accidentada' vesprada i carregar forces pel sendemà.