31 de març 2009

Els estafadors també estan en crisi


Com que en el meu temps de treball a Telefònica vaig rebre incomptables queixes de gent –normalment iaios i iaies- per haver-se deixat enganyar per persones que deien anar en nom de Telefònica el cas de hui ha sigut prou fàcil.

Després de dinar han trucat al porter automàtic dient que eren de la ‘compañia telefónica’ i després de dubtar un poc he obert, pot ser havien de fer algun treball...

Minuts després han trucat, però ara era a la porta de casa...i en obrir em veig dos tipets un tant particulars; un més alt, amb americana blava i monyo quasi rapat, molt moreno, i l’altre baixet, també jove, amb meleneta pels muscles i sabatilles esportives. Este segon no ha parlat en cap moment.

La conversa entre l’alt i jo ha sigut, esquemàticament, una cosa així;

-Buenas tardes, de que companyia de telefono es usted? Telefónica o Ono?

-De Ono.

-Quien es el titular?

-Yo.

-Ah, mire... pues venimos de Ono (de Ono i no saben si soc client d’ells?) porque no se si ha recibido un papel (un ‘papel’? Que son el telepizza? Serà una carta...) informándole de una promoción que hay ahora por la que aumentamos su potencia de internet i bajamos la tarifa.

-No, no he recibido nada.

-Pues si, mire, lo único que tendria que hacer es enseñarnos su factura para anotarnos un código que aparece y asi beneficiarse de la promoción.

-Mire, pues mejor que me llamen los de Ono y hablo con ellos.

-Uy, es que al ser una oferta comercial no le van a llamar, tiene que ser ahora con su factura...

-Perdone pero no le voy a enseñar ninguna factura. Veo que no lleva ninguna autorización y no me fio, lo siento. (ací ha hagut un poc de estira i arronsa amb argumentacions vàries. no molt)

-Bueno, como quiera, lo hacemos por su beneficio.

-Que no.

-Buenas tardes

Els companys de pis estaven pendents i en tancar la porta ho hem xarrat, i hem convingut en avisar la policia a vore si podien fer alguna cosa. I sense pensar-ho he marcat el 091, he explicat el cas i als 10 minuts tenia dos policies en casa interessant-se pel cas i pujant per l’escala a vore si els trobaven, però res.

Ara se’m passa pel cap que sent tan evident com no he actuat per a entretindre’ls i que els pillara la policia o alguna cosa d’estes. I pense que la estafa l’han feta mal. No han invertit ni en vestuari ni en acreditacions falses.... Imagine que ells també estan en crisi.

Ja ho sabeu, espai quan obriu la porta!!

13 de març 2009

Pausa fallera



Com que hui espere vesita, que es quedarà per a set dies a casa, a viure les falles i València i l'esclat de la primavera a la ciutat del Túria doncs m'he de dedicar a ells i elles. Com toca... i tanque la paradeta per una setmana, mentre dure la cosa. No siga cosa que me se clave per ací algun cohet borratxo, que no estem pa sustos!

11 de març 2009

Presentació de Gomorra a l'Alcúdia


Demà dijous 12 projectaran al casal Jaume I de l’Alcúdia (la de la Ribera) ‘Gomorra’, la pel.licula inspirada en el llibre de Roberto Saviano.

L’encarregat de presentar-la serà un servidor, que s’iniciarà en açò de portar una tertúlia cinèfila (m'han aconsellat que per a que isca bé he de fumar ducados, com Garci). Rentabilitzarem els coneixements adquirits a Nàpols fa dos anys (ja??) i intentarem que els presents prenguen consciència de la problemàtica de les màfies italianes que actuen no només al seu país sinó també a l’estat espanyol.


Si esteu interessats i teniu temps –s’han de complir els dos factors- la cosa serà a les 21 h. al carrer Sant Jaume, 31 del susdit poble.Hi ha també sopar, lo que no sé és molt val.



Nits temàtiques a Otos


Els que em llegiu ja sabeu i vos preocupareu perquè vivim en una societat molt passiva culturalment. La gent sol esperar iniciatives de l’administració. I ja podem esperar sentats, ja! Per sort sempre hi ha persones, institucions i entitats que s’esforcen en animar el temps lliure del personal amb alternatives a tot allò convencional. I preguntem; què hi ha més convencional en un dissabte que sopar? Poques coses, certament. Però si al sopar li afiges un poc de cine per ací, un poc de música per allà, unes viandes de repica’m el colze i bona companyia el plan no és un plan... és un planasso!
Això és el que fan des de fa temps a la casa rural de Ca les Senyoretes, al poble d’Otos –el dels rellotges de sol-. Nits temàtiques que giren entorn a un tema determinat, amb convidats, queviures i activitats relacionades.
La de dissabte va ser entorn a l’Ovidi. Com que ahir va fer els anys que va anar-se’n de vacances ho utilitzarem d’excusa per passar una vetlada d’allò més entretinguda . L'alegria principal va ser comparir nit amb tanta gent que feia temps que no saludava. El sopar, fet de queviures alcoians (alcoians d’Alcoi i de la comarca!) estava de molt, però que bon tastar. La pericana, els callos, la truita d’espàrrecs, les fabes.... I el plat d’olla ja va ser massa. Només dir-vos que en acabar-me el meu em va passar el seu plat Jordi Albinyana, i li vaig pegar mos a la botifarra i la carn...I encara ens ferem un altra botifarra entre el Cato i jo... xe, com si no estiguerem bé, tu! Podeu imaginar com estava tot de saborós... Ah, i per a rematar la cosa el postre; flam de garrofa amb nata i una talladeta d' ancodonyac.

Abans del sopar havien projectat la cinta ‘con el culo al aire’ protagonitzada per Ovidi en el 78 i amb la que vam riure bona cosa. I en acabant l’àpat, va fer-se la música gràcies als alcoians Hugo Mas amb Juan Luis Recuerda i Pau Miquel -Arthur Caravan-, que oferiren un tast dels seus respectius discos, que son recomanables de totes totes per dins i per fora! (quin disseny el d'ambdos!!)

Ja veieu amb quines coses tan senzilles es pot preparar una gran nit! No deixeu d’estar atents a la programació de Ca les senyoretes.