27 de febrer 2009

Més bones notícies!


No puc amagar la satisfacció tampoc per l'ajuda que la Diputació d'Alacant concedirà a la Llegenda de Sant Jordi 2009. Segons informava ahir Banyeresdigital la Comissió de Cultura y Esports del dimecres 25 de febrer ha concedit a l’Ajuntament de Banyeres una subvenció de 15.000 euros per a la representació d'enguany.
L'ajut suposa un reconeixement a la dimensió histórico-cultural de la Llegenda per part de la Diputació. Sempre està bé i és d'agraïr que les institucions creguen en aquest tipus d'iniciatives populars i les estimulen amb el seu millor recolzament; l'econòmic. Els que creiem en el projecte sabem les possibilitats que té, la singularització que suposa per al poble i la importància per a molta gent que hi col·labora.
Segurament no m'erraré si dic que la subvenció es fruit de les gestions de l'equip de govern bayerut -molt encertades- que permetran que el poble de Banyeres revisca de nou la màgia d'un espectacle únic a les nostres comarques.

Queden només quatre mesos...

26 de febrer 2009

Bones notícies

Hem d’alegrar-nos; Finalment no tindrem l’autovia que amenaçava la Mariola! Segons la Conselleria d'Infraestructures i Transports és dificil adequar el tram entre Muro i Alfafara a causa de les dificultats orogràfiques. Tindrem carretera nova sí, però de dos carrils.
Siga quin siga el motiu, la valleta d’Agres continuarà sent el patrimoni verd que -quasi-tots volem conservar. Un lloc de destí, no tan sols de pas.

La plataforma ‘salvem la valleta’ té convocada per a este diumenge i primer dia de març una excursió des de l’estació vella de Bocairent fins la plaça de l’Assut a Agres. Imagine que de l’inicial caràcter reivindicatiu passarà ara a ser un acte festiu. Jo, si puc, m’hi apuntaré!

20 de febrer 2009

D'un ofici desaparegut



Fa un moment fent una ullada al Quadern Gris de Pla llegia “Quan arribava el dia 4, em quedava al pis, per tal d’esperar l’ordinari. L’esperava amb ànsia”.

L’ofici d’ordinari em recorda el meu besavi Juan. Ma uela em contava que un dels treballs de son pare va ser este. M’explicà que feia el servici entre Banyeres i Beneixama en els anys trenta i quaranta. Durant la guerra, segons la mateixa història, hi havia amagat un rector a la Venta el Borrego al qual el iaio Juan portava l’ABC.

Molta gent major del poble encara recorda al tio Juan l’ordinari. Jo me l’imagine en aquells anys amb el carro, amunt i avall, des de la tranquilitat de l’època portant encàrrecs; alguna garrafeta de vi, oli, teles, espardenyes… Com s’havia fet des que existien els carros. Com feia Vicent l’ordinari, protagonista que describia fantàsticament Joan Olivares a la novel.la Vespres de Sang.


19 de febrer 2009

Res no aturarà l’ampliació de Blasco Ibañez.

És el que respon César Mifsu -director tècnic de Cabanyal 2010- a l’entrevista de Vilaweb d’ahir. En unes declaracions entre la lamentació i l’arrogància diu també que ‘Aquest no és un projecte lucratiu, com s'ha denunciat, sinó deficitari. És un forat negre pressupostari i s'hi perdran molts diners’. Molt costarà? ‘L'any 2000 es féu una avaluació que en fixava el cost total en cent cinquanta milions d'euros’ Nou any després podeu fer el càlcul. (« Això ho pague jo !! » Rita dixit. No hi ha crisi que la pare!).

El mateix senyor Mifsu admet la inservilitat del projecte en dir Fa deu anys, quan es proposà, era un projecte interessant perquè calia vertebrar millor la ciutat de València i fer accessos a mar. No hi havia ni la ronda dels bulevards ni l'avinguda dels Tarongers. L'avinguda de Blasco Ibáñez semblava l'única alternativa per a connectar el centre de la ciutat amb la platja. Ara no. Ara hi ha un altre context que podria fer canviar el projecte.’

I doncs, quin motiu tenen per fer-lo? Clarament diu que ‘El pla del Cabanyal és una promesa electoral’ i que ‘Al Cabanyal hi ha un teixit molt degradat i és una manera de recuperar-lo i de reintegrar-lo. (Quedeu-vos amb esta frase que ara en parlarem!) Resumint, hi ha un problema al Cabanyal que no sabem/volem resoldre i que s’acabarà quan fem desapareixer el barri. Tenen clar la dita de ‘el gos mort no mossega’ i volen fer-nos creure que l’ampliació de l’avinguda serà positiva per a tots. Però i el patrimoni històrico- arquitèctonic? I la vida del barri? Què passa amb els veïns que voran sa casa reduïda a un tros de vorera, de quiosc, de pas de peatons? Que els portaran a pisos on ‘Els expropiats hauran de pagar la diferència entre allò que els donem pels pisos que expropiem i allò que costaran els pisos on aniran a residir. Aquesta diferència oscil·larà entre els 20.000-25.000 euros.’. Vaja, que et tiren de casa, del teu barri, i damunt has de pagar! Ara sí que m’has boixat! Però espereu que encara ens perdona la vida...’Som conscients que són molts diners, sobretot tenint en compte que la majoria dels veïns del Cabanyal són gent gran, amb pensions baixes, sense recursos’. Xe redéu! Finalment el teixit social ‘degradat’ són les iaies que volen ‘recuperar’ i ‘reintegrar’ fòra del seu barri. ‘Xapó’!!

Podriem analitzar més declaracions però millor si ho feu llegint l’entrevista per vosaltres mateixa.

Podrien preguntar-nos moltes coses més. Deixem-ho en un CONTINUARÀ (dissortadament).

16 de febrer 2009

Condemna

Contra els que es creuen amos de la vida d'algú. Contra els que fugen de la raó i han de convèncer amb la violència. Contra ells em ve al cap estos dies una proclama de Llach...

Assassins
de raons i de vides
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries
.

13 de febrer 2009

D'acord

Estic d'acord amb els cinèfils britànics en que l'actriu més bella de tots els temps és Audrey Hepburn. Ells ho han agrgumentat tot. És que no hi ha color.

12 de febrer 2009

2009; Any de la Llegenda!!

Fa goig comprovar com està de motivada la gent en arribar l’Any de la Llegenda! Fa un parell de setmanes tinguerem una assemblea general i tots estaven animosos per col·laborar dins del que podien en els assaigs, en la paradeta de la fira…

A menys de cinc mesos per a la representació d’enguany la motivació creix, l’adrenalina va carregant-se i la faena ja no hi ha qui la pare...


Els actors principals ja han començat a reunir-se per preparar el paper.

Un treball que arrosseguem de fa temps i que per fi tindrem en un parell de mesos és el disc amb les músiques de la Llegenda. Si tot va bé el presentarem en un acte en maig.

La unitat didàctica per a les escoles i instituts de Banyeres sobre la representació està ja casi finida.

L’ajuntament aportarà la quantia econòmica que pot, com tots els anys, a pesar de la situació actual, i és important vore com estan també de motivats la gent de turisme.

Ara toca acabar de concretar cosetes com la web, el cartell, la publicitat, els espónsors... que a poc a poc i a força de reunions van aclarint-se.


La llàstima és que enguany coincidisca amb la Madalena de l’Olleria però...una volta cada tres anys que es fa no aneu a vindre, perreros?!


Aneu apuntant a les agendes que el 18 de juliol hi ha el Mercat Medieval de la Malena a Banyeres, i que per la nit, sobre les 23 h., la màgia i la música ompliran el Parc de Vil·la Rosario amb el mite de Sant Jordi i el drac... Seguirem informant.

11 de febrer 2009

D'això de les festes






Davant l'enrenou format sobre la directiva europea entorn a les festes amb pólvora només podem que aconsellar la lectura de gent assenyada i coneixedora del tema; l'article aclaridor de Vicent Partal, director de Vilaweb, i del que va publicar Sergi Carrasca, etnòleg, al seu bloq.

10 de febrer 2009

Mingote a l'IVAM


Fa mooolts anys que a l’ABC venia certs dies a la setmana un fascicle de la ‘guía de carreteras de España y Portugal’ que mon pare es va col·leccionar sencera. Jo anava moltes vegades a arreplegar-lo (a la llibreria “Al vent”). Va ser el meu primer contacte amb un diari. Com que els diumenges també n’hi havia fascicle, portava, a més, el ‘blanco y negro’ que a mi m’entantava quan arribava al final, a la part d'humor gràfic. Allí vaig descobrir molts dibuixants que seguisc des de llavors. El que més, Mingote. Retallava els seus dibuixos, els copiava, me’ls mirava i remirava… I quinze anys després faix el mateix!

Mingote em fascina. He anat descobrint altres treballs d’ell en façanes, cartells, segells, llibres, parades de metro… i sempre m’alegra trobar-lo i analitzar-ho tot. Este home té una habilitat única per a dotar els seus perotets d’una naturalitat, d’una humanitat i d’una gràcia especials. Com a vinyetista és dels millors; Als seus fantàstics dibuixos els afegeix una història que sol incidir en la condició dèbil i condicionable de l’ésser humà. Sempre latent un sentit del’humor de l’absurd que el lliga a la corrent del millor Jardiel Poncela, la Codorniz o el cine de Berlanga.

Fins al maig, l’IVAM dedica una sala del primer pis a la seua obra com a vinyetista, il·lustrador i pintor. Una xicoteta peró excel·lent mostra de l’extensa obra d’este nonagenari acadèmic de la llengua castellana. No deixeu de passar-se!

09 de febrer 2009

Plans

Només a una gran ciutat pots tindre tres plans distints per a una nit sense saber quin triar, i que finalment es desmonten tots tres i et quedes a casa menjant 'rollito' de primavera encomanat a uns xinos.

PD; Seguim amb l'internet al menjador...

02 de febrer 2009

Supersticions


Sentia l’altre dia un programa de ràdio sobre supersticions. Algunes de les que nomenaren coindien amb moltes de les que he sentit al poble des de xicotet.
Sempre s’ha dit, per exemple, que si menges pel carrer no et cases, i el mateix si t’agranaven els peus. I que el pa sempre es deixa amb les ratlles per amunt (i si no, és pecat). O que les tisores no es deixen obertes ni es roden objectes en taula. I que si jugaves amb el foc et pixaves en el llit. Ah, i aquella de lligar-li els testicles al dimoni per a que apareguen les coses que no trobem?
Ara no en recorde cap altra. Seria interessant coneixer l’origen d’estes creences particulars. Alguna curiosa que conegau?