28 d’abril 2008

De viatge

Xicons i xicones que em llegiu, he d'anunciar-vos que me'n vaig uns dies al cor d'Europa. A Austria. Allà tinc un amic de l'Olleria a qui toca fer la visita i que de passada ens guiarà per eixa ciutat imperial que és Viena. Mentres prepare la maleta els nervis i les ganes prèvies del viatge es barregen amb el dessassossec de deixar faena pendent de classe...

No vull deixar de comentar-vos que enguany, com tots els anys, tenen lloc les jornades musicals de l'octavari de Sant Jordi a Banyeres, que són les més veteranes del País Valencià i que enguany pinten bé. Vos pose la foto amb la programació i si no la veieu bé, piqueu ací. Mos veem per ací en uns dies!!

26 d’abril 2008

Efemèrides

Si comencem a furgar en la data de hui, 25 d'abril, trobem una sèrie d'efèrides semblants que podem relacionar entre elles per ser de vital importància per a un gran nombre de gent.
La primera i principal que destaca hui tot cristo és la diada del 25 d'abril. Tres-cents i un any d'aquella batalla a Almansa que fou el principi del fi de la nostra existència diferenciada legalment. Però com deia la campanya de l'IEVA de l'any passat...ací estem! I no volem anar-nos-en, eh!
Casualment hui també fa anys de la mort d'Alfons el Cast, que es considera primer rei de la corona d'Aragó. Veges tu quines coses. I si de reis parlem, no vos perdau la polèmica moguda per unes paraules d'un regidor d'Izquierda Unida d'un poblet de Cadiz on posa a caure d'un burro al nostre senyor rei d'ara, i no es talla un pèl en denunciar els seus privilegis fiscals i les mantàfules que es porta amb alguns empresaris importants. Lo tranquil que vivia el pobre home, i ha sigut casar-se el fill amb la periodista i tots els dies són notícia!
Jornada, la de hui, important també per a la història de portuguesos i italians que es van alliberar del feixisme cadascú al seu moment.
I dia significatiu per a Banyeres, que celebra l'últim dia de les festes retent homenatge als difunts al cementeri a trabucades. S'hauran conegut ja els noms dels capitans del 2009.
Com se sol dir hui al meu poble... De hui a l'any que ve!

23 d’abril 2008

Sant Jordi

És la primera vegada que escric al blog el dia de Sant Jordi. He passejat un poc per la xarxa i he trobat texts i notícies relacionades amb la diada jordiana per tot arreu. M'agrada este dia per moltes coses. En primer lloc per motius personals. Em porta records i m'aporta bons moments tots els anys. També per la vessant etnològica, de participar en una festa de les milers i milers que es faran avui arreu del món amb motiu de la festivitat del megalomàrtir i que ens ajunta a tots baix una mateixa llegenda. En tercer lloc, per ser una festivitat arrelada en els orígens europeus del meu poble i del meu país, encara que en el segon cas s'haja oblidat i es substituisca per la beateria i superstició de Sant Vicent Ferrer.
Podria escriure molt però no és el moment ni l'hora adecuada. Vos posaré el poema referit a Sant Jordi que més m'agrada, pregària escrita per Salvador Espriu.

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén

21 d’abril 2008

Festes a Sant Jordi 2008


Ja està ací Sant Jordi redèu! Ja han acabat les entradetes. Ja estan penjats els penons a l'entrada del poble, les llums als carrers, les senyeres i els cobertors de Sant Jordi als balcons -i aci al bloc també l'hem ficat- , els tratges de festers amanits en moltes cases per al dimarts....
Com corre el temps! Un altra vegada festes, tratges, boatos, trabucs, embaixades... Banyeres es volca en la seua festa gran. N'hi ha paisans que si són alguna cosa abans que banyerut o valencià o el que siga, segur que és Contrabandista, Marroc, Califa, Cristià, Jordià, etc. Eixir a la festa és la major satisfacció de molta gent, ser capitans; el somni de molts altres, ser músic; un treball sacrificat i malpagat.
Ens esperen uns dies inundats de música, germanor i mentira. Unes festes eclipsades per les d'Alcoi -famoses a tot arreu- i que pot ser gràcies ad això conserva l'essència de la tradició heretada durant varis segles i l'espontaneitat de la gent d'un poble mitjà que s'oblida durant unes hores del teler i l'encarregat.
Als paisans que em llegiu bones festes!! Als forasters que vullgau vindre vos aconselle no perdre-vos la diana del dia de Sant Jordi, el dia 24 de vesprada l'atac cristià al castell, l'ambaixada cristiana i el posterior ball moro. I el dia 25 és únic l'acte del cementeri on s'homenatja els difunts, i després a l'ermita de la Malena l'ambaixador moro recita la conversió al cristianisme o despojo, que a mi sempre m'ha agradat tant...

Què es esto profeta santo,
qué novedades son estas,

que ayer me sali triunfante
con doscientos escuadrones

de hombres armados de guerra

que al mismo sol le decian

tente y para en tu carrera.
y hoy los veo destrozados
y a pedazos por la tierra.
..


Ací teniu el programa d'actes.





El biri-biri a canal 9


Ahir a migdia van traure per Canal bou el biri-biri, la cançò de moda d'estes festes a Alcoi, i pel que vaig comprovar dissabte, també a Banyeres. El super-reportatge duraria un minut, i molta adolescent borratxeta i molt d'alcoià dient que 'això està bé' però només que posaven una i altra volta la Tornada, i no la resta de la lletra. O pot ser volien omitir conscientment la part que nomena a Sedano i a Peralta...

Ara, que la cosa no para i ja hi ha seqüeles en video al youtube i tot...

19 d’abril 2008

Visita pastoral a Manuel

Foto dels Artistes


Ausades que estes coses de les enjuntades intercomarcals donen fantàstiques coneixences i bons moments de conversa, música o el que es presente. Ahir al poble de Manuel estiguèrem en un sarau d'aquells que vas com qui no vol la cosa i et trobes amb una assistència de públic considerable. Èxit justificat, que l'Alabajos presentava nou disc, tocaven uns xicons del poble del costat, L'Ènova, i ho acabava de rematar la presència d'en Toni de l'Hostal.
Abans del concert vam coneixer alguns membres de la Mitja Galta, associació que organitzava l'event, com Pau Martínez, que en saber que servidor era de Banyeres va apuntar-me que aquell era el poble on don Godofredo Garrigues, fill de Manuel - com diria Àngel Canet-, havia exercit molts anys de mestre i director musical.
Va començar Pau Alabajos acompanyat de la seua violinista, amb cançons del seu nou disc i altres del vell. Tot molt Alabajos; Romàntic, reivindicatiu, seriós. Ja vaig escriure fa uns dies que el torrentí va molt ocupat amb concerts ací i allà. Pot ser és la senzillesa i claredat de les lletres que enganxa la gent. També que, amb Feliu Ventura i algun altre, representa l'estil més novacançonesc de l'actual música valenciana ..
En segon lloc dos components del grup Sènior de l'Ènova amb guitarres en mà i monyos llargs van animar la gent que s'havia quedat un poc abeltida amb Alabajos amb una combinació original de música i lletra genial en enovenc que connecta molt bé amb les vivències d'un públic dels vint als quaranta-i-tants...Em van sorprendre gratament i així els ho vaig fer saber al final. Van comentar que estan gravant un disc en Montevideo -ahí al costat, tu!- i que pensen traure'l allà pel setembre. Serà una bona notícia i un esdeveniment musical, ja ho voreu.
I en tercer lloc Toni el de l'hostal vingut directament des de l'Alcúdia -amb mi, en el seu cotxe- es va clavar al públic en la butxaca. tant als que no el coneixien com als que estem farts de sentir-lo. No em crec jo la millor persona per valorar-lo però s'ha de dir que la seua faena és un bon camí per recuperar la música d'arrel valenciana amb noves aportacions de lletres satírico-socials del s.XXI. En el seu cas sobra la teoria i lo millor és passar a la pràctica i escoltar-lo .
Abans d'acabar , Toni va voler que Hugo Mas, alcoià present en la sala, cantara una cançoneta. El d'Alcoi també ens va sorprendre i agradar per la música, veu i lletra.
Si visquerem en un territori normal -ja no dic ni país ni òsties, simplement una regió normal- estos grups que valen la pena no deixarien de sentir-se en les ràdios i televisions valencianes -al menys les públiques-. De moment s'han de conformar amb la subcultureta on es movem, i per supost que si s'ho proposen, i volen, poden arribar a abastar tot l'àmbit lingüístic -com ja fa Pau-.
En acabar d'arreplegar els cables, altaveus i els atifells dels artistes vam pensar d'anar a algun lloc, però a Manuel tot estava tancat i mªJosep, de la Mitja Galta ens va oferir obrir-nos sa casa i passar a fer-nos alguna cosa. I alli estàvem a les tres del matí, entre tés, xocolates, cervesses i malenetes el del Hostal, Sergi Carrasca, i Sònia la de Beniarrés i el seu novio de Beniatjar que té un blog però recorde el seu nom.
Sergi es va oferir amablement a portar-me a Banyeres, i quan jo entrava a casa a les 5'30 mon pare desdejunava per anar-se'n a la fàbrica. Que bé he dormit després al meu llit, xe.


13 d’abril 2008

Estos alcoians...


De la capital de la Mariola ens arriba per correu electrònic una cançò destinada a ser l'himne de festes de moros d'enguany. Un dels components de la festa és també el bon humor i amb esta versió del ball del chiqui-chiqui els alcoians demostren no haver-lo perdut entre tanta ostentació, masclisme i ortoxia festera. La lletra?

Balla el Biri Biri
Mentira Mentira!
El Biri Biri mola mogolló,
eu ballen en la Glòria y també en la Processó
Dale Biri Biri a eixa marrasketa
que el Biri Biri la posa bufaeta.
Eu balla José Sanus en la Zona Alta
en el cantó pinyó eu balla Peralta
En els Bequeteros, en els Alcodianos
en els Realistes eu balla Sedano.
I el Biri Biri se baila así:
vint-i-UNO! el dia els músics
vint-i-DOS! el dia l'antrà
vint-i-TRES! el dia Sant Jordi
vint-i-QUATRE el dia els trons.
Dale al Biri Biri, dale al Biri Biri
eu ballen los Chanos,
tambien los Cides
En els mecherets,
en les pegatines,
el Biri Biri el ballen també
en les Tomasines
Esta entraeta costara un montó
però el capità diu 'això ho pague jo!'
En el ansayo de una filà
van posar el Biri Biri
i tot el mon es va fe' un plis-plai!
plis-plai! plis-plai!

I el Biri Biri se baila así:
vint-i-UNO! el dia els músics
vint-i-DOS! el dia l'antrà
vint-i-TRES! el dia Sant Jordi
vint-i-QUATRE el dia els trons

Perrea perrea!

Eu ballen en Fonèvol
i en l'Associació
també en el Casal
i en la Penya el Bon Humor
En els Ligeros ,
en els Asturianos
en els Realistes
ho balla Sedano

I el Biri Biri se baila así:
vint-i-UNO! el dia els músics
vint-i-DOS! el dia l'antr
àvint-i-TRES! el dia Sant Jordi
vint-i-QUATRE el dia els trons

Viiscaa viiscaaaa!

Pau Alabajos

Anuncia el cantautor de Torrent que ja ha eixit al mercat el seu segon disc, Teoria del caos. Avalat per l’èxit de l’anterior treball, Alabajos no para en torreta i al seu bloq comprovareu com té d’apretada l’agenda. Ací per casa i per l'estranger i tot! Mirarem d’acostar-nos divendres a Manuel al concert que farà amb Toni de l’hostal.

El mateix Pau es feia ressò dijous d’un article del diari gratuït ADN dedicat a la música en valencià que ara es fa. Entre altres coses diu;

La música en valenciano pasa por un excelente momento: al calor del éxtito de Obrint Pas se ha producido una eclosión de bandas y propuestas origniales. Del folk-rock de Lilit i Dionís al rock agresivo de 121 Decibels o Pinka. Del rock duro de Inopia o El Corredor Polonés a la canción de autor de Pau Alabajos o Sergi Contrí. De un clásico como Xavier Morant al folk de l'Ham de Foc o Tres fan Ball... Creatividad, diversidad, mestizaje. Hay unanimidad entre la crítica: la música en valenciano goza de una salud excelente.(...)
La eclosión de bandas y diversidad de estilos contrasta con la endeblez de la industria: sólo hay un sello especializado: Cambra Records. "Es normal", afirma Frechina; "primero se crea el mercado y luego llega la industria". Frechina también lamenta que Canal 9 no tenga ningún programa de música. "Ni en castellano ni en valenciano".

L’altre dia anava escoltant ràdio 9 a migdia i va sonar una cançò d’Antonio Orozco, reconegut cantant en castellà, mentre que el locutor parlava de que ràdio 9 anava a col·laborar en les gravacions i promocions de ‘cantants consolidats’ com l’Orozco. No sé exactament en que consistia l’ajuda però em pregunte, primera; als grups consolidats pâ què? I segona, hi algun que cante en valencià? Segurament no, ja sabeu com els agrada el dialecto als de RTVV. Quetet i calladet.

07 d’abril 2008

Apunts ràpids


Este cap de setmana per Banyeres m’han vingut alguns apunts que fer al blog però com que vaig com a cagalló per sèquia i no tinc massa temps repassaré breument tot seguit.

En passar per alguns pobles de la comarca vaig trobar cartells del ‘CAMINO del CID’ que enguany està tan de moda ( Fins i tot és l’any triat pel Cid més famós del nostre temps, Charlton Heston, per morir-se) tatxats i escrit algun amb el lema “jaume I”. No m’agrada que es facen pintades per ahí, però està clar que és la manera més evident que han trobat alguns valencians per denunciar el greuge comparatiu de la figura del cavaller castellà amb la del nostre primer rei Jaume, que té una miqueta més a vore amb la nostra història, i al que s’ignora sistemàticament des de les institucions (Començant pel molt honorable president que no es digna ni a fer-li un homenatge a la seua tomba).

S’ha atorgat també este cap de setmana el premi de convivència Manuel Broseta. Bé, que la dreta valenciana done premis als defensors de la unitat d’Espanya i tot això és normal. Però que el premi es diga Manuel Broseta i es lliure per ‘contribuir a la millora de la convivència’ és d’un despropòsit que tira de tos. Si per alguna cosa no es va caracteritzar el meu paisà va ser, precisament, per afavorir la concòrdia entre els valencians. Ah, em va agradar molt com en Canal 9, en repassar els premiats amb este guardó, van parar-se en Camps i Pla afirmant que foren guardonats per ‘acordar un estatut modèlic i exemple per a totes les regions d’Espanya’. Sempre tan objectius...

I parlant de comentaris per a oblidar, vos en conte el d’una periodista hui a la ràdio. Es parlava sobre la crisi de l’urbanisme. Un tertulià posava a caldo la construcció desmesurada del litoral mediterrani, tot i incidint en el gran impacte irreversible sobre el paisatge i els bens culturals de molts indrets a costa del benefici desproporcionat d’uns pocs. La periodista en qüestió no ha tingut vergonya en dir ‘bueno pero gracias a esos beneficios de muchas familias se ha pagado la universidad y los estudios de muchos jóvenes’. Clar que sí, cal ser optimista!

Però no han de ser tot males cares, que este dissabte hem tingut una bona satisfacció els membres de l’Associació de la Llegenda de Sant Jordi en finalitzar la gravació del CD de músiques de la Llegenda. Prompe tindrem en les nostres mans la banda sonora de l'especacle. A l'enregistrament va assistir el tio Carrasca que en anar per Banyeres és com si anara pel seu poble de com el coneixen...



01 d’abril 2008

Viure una guerra


Van entrar a la fàbrica on treballava cridant "s'ha acabat la guerra!! Ja s'ha acabat la guerra!!" . Vam eixir tots de les fàbiques i vam enfilar el Carrer la Creu cap a la plaça. Totes agafades del braç, costera amunt, plorant, cantant el cara el sol...

Este és el testimoni que recorde contar a la iaia Milagro, que aquell primer d'abril de fa 69 anys tenia 15 primaveres.

Després de la guerra va vindre la pau en forma de misèria. La gana, els exiliats, més assassinats, les xiquetes orfes... En acabar la guerra... En guerra... Antes de la guerra... Allò va ser un any zero per als qui la visqueren. Després tocava bastir una normalitat que pocs sabien perquè havia estat alterada. I reconstruir el campanar, el via crucis, fer les noves imatges per l'esglèsia...
Però la guerra havia truncat projectes vitals, va destrossar famílies, canvià la relació entre persones, entre famílies.

Enguany serà el primer que Milagret no em puga repetir la història en preguntar-li per aquells dies;

En guerra...