01 d’abril 2008

Viure una guerra


Van entrar a la fàbrica on treballava cridant "s'ha acabat la guerra!! Ja s'ha acabat la guerra!!" . Vam eixir tots de les fàbiques i vam enfilar el Carrer la Creu cap a la plaça. Totes agafades del braç, costera amunt, plorant, cantant el cara el sol...

Este és el testimoni que recorde contar a la iaia Milagro, que aquell primer d'abril de fa 69 anys tenia 15 primaveres.

Després de la guerra va vindre la pau en forma de misèria. La gana, els exiliats, més assassinats, les xiquetes orfes... En acabar la guerra... En guerra... Antes de la guerra... Allò va ser un any zero per als qui la visqueren. Després tocava bastir una normalitat que pocs sabien perquè havia estat alterada. I reconstruir el campanar, el via crucis, fer les noves imatges per l'esglèsia...
Però la guerra havia truncat projectes vitals, va destrossar famílies, canvià la relació entre persones, entre famílies.

Enguany serà el primer que Milagret no em puga repetir la història en preguntar-li per aquells dies;

En guerra...

1 comentari:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Sí, hui és un dia trist (per a tu perquè te n'has recordat de la teua iaia) i per a moltíssims perquè vam perdre (jo encara no havia nascut...) molt en aquell tres anys: i encara hi ha qui va de salvador de pàtrias!