28 de maig 2007

decepcionat

Qui esperava este resultat? Jo crec que ni 'ells' mateixa. Tanta il.lusiò posada en el dia d'ahir... Ara, o quan ens passe la ressaca electoral, és temps de seure i pensar. Com que nomès tinc paraules per de desànim, hui vull que siga 'enmigdelamar', un usuari del racocatala el que parle per mi;

No ens desmoralitzem. Moltes són les causes possibles, pot ser el votant del bloc no vol votar "comunistes espanyols" i el votant d'eu no vol saber res de "nacionalistas sin políticas sociales". Eixes o altres causes. Potser la gnet encara veu ERPV com un partit de fora i no arrelat al terreny.Poden haver passat tantes coses!L'única cosa segura és que demà, si vos fixeu, encara tindrem pams de terra a defensar, valls i rius per gaudir, paratges meravellosos per descobrir en el nostre país, encara sentirem el valencià, i encara podrem estar orgullosos de ser valencians. La història ens acabarà posant al nostre lloc. Recordeu que el país i els projectes els hem de construir des de la base (mireu l'èxit de les CUP a Catalunya!) , amb el vostre club esportiu, la vostra penya de futbol o colla d'amics. A poc a poc. Creixerem, i anirem a més, i arribarà el dia que tots els que valem la pena junts (i ací molts valeu molt la pena) alçarem la bandera de la victòria tots junts.Per favor amics i amigues, no vos desanimeu i continueu estimant el País Valencià i lluitant per esta terra tan bonica que ens ha tocat defensar. No tot s'acaba, lluitem i avancem.

La última

La última de les mogudes consistorials del meu poble ha estat en vespres de les eleccions provocada per la publicació d’un llibre de fotografies. Un llibre que en principi deuria de servir com a llibre de protocol de l’ajuntament i per tant, no comercialitzable. L’autor de les fotos ha estat el banyerut Josep Miquel Martínez, magnífic professional del disseny i la fotografia. Ell em va regalar un exemplar i vos puc dir que el resultat és una de les coses més boniques que he vist últimament; un seguit d’imatges del meu poble des d’una perspectiva infreqüent, d’una qualitat extraordinària. Una carta de presentació del nostre poble que molts envejarien. Podriem dir que és un treball minuciós de recerca de punts amb encís, però fullejant el volum ens n’adonem que qualsevol detall d’una casa, qualsevol vista panoràmica o qualsevol imatge quotidiana esdevenen màgiques amb un toc de llum especial. No tinc prou paraules per lloar el producte.
Bé, doncs els senyors que ara ens governaran durant quatre anys van anunciar fa unes setmanes que tot açò havia estat una idea per a la propaganda de l’alcaldessa i el regidor de Cultura i suposava un balafiament de diners. A més de que era injust que apareguera el nom del fotògraf en la portada perquè ell havia cobrat el seu treball i justificant-ho en amiguisme entre Martínez i el de Cultura. De la qualitat del llibre, ni mut.
En un text de contestació que em va aplegar via mail, Josep Miquel posava les coses ben clares; el llibre havia estat íntegrament una subvenció del PRODER, i, com en tot llibre, devia figurar el nom de l’editor (Ajuntament de Banyeres), el títol (Banyeres; patrimoni històric i natural) i l’autor (Josep Miquel Martínez).
Jo li vaig respondre dient que de ben segur no estaven preocupats per tot allò de que protestaven sinó que sentien enveja de no haver publicat un producte de tan gran nivell que trigarà molts anys en fer-se alguna cosa de paregut.
Espere que en facen una tirada per posar-la a la venda. És una joieta digna d’entrar a totes les cases del poble i la contornada.

L’auditori


Com he dit en el text anterior, la legislatura d’esquerres que ha tingut Banyeres fins a estes eleccions ha estat reblida de decisions polèmiques. La que més de prop m’ha tocat ha sigut la de la construcció de l’Auditori Municipal. Tots els partits incloïen la proposta en el seu programa de 2003 i precisament per això, per complir el programa i res més, van organitzar un concurs d’idees per edificar-lo al solar del Parc de Vil·la Rosario. Ni van tindre en compte el criteri estètic de construir un edifici enmig del Parc, ni van consultar amb les bandes de música sobre la idea, ni ens van consultar a l’Associació de la Llegenda de Sant Jordi, que ha estat el major usufructuador de l’espai en els últims anys.
D’aquell solar, fa una dècada, no se’n recordava ningú. Era un herbassal adjacent al Parc de Vil·la Rosario utilitzat com a magatzem de ‘trastos’ municipals. Va ser el director de la Llegenda, Jordi Garcia, qui va proposar portar la representació a este gran espai. El resultat ha estat sempre excel·lent. Un patit de butaques a l’aire lliure per a dos milers de persones i un gran i singular escenari fet per l’entorn natural del parc. A més, el solar ha acollit altres activitats com la Trobada d’escoles en valencià de l’Alcoià el 2004 o el concert de Llach el darrer setembre.
L’equip de govern es va encabotar en que havia de ser ahí i van convocar un concurs d’idees (que van guanyar uns arquitectes de Madrid, crec recordar) que de moment s’ha quedat en això, en idees. Esperem que el PP, que governarà des d’ara, aplique una miqueta més de seny i es replantege la ubicació. Auditori sí, però no a Vil·la Rosario.

Analisi resultats electorals a Banyeres


Durant els últims quatre anys hem tingut a Banyeres bipartit PSOE-BLOC, amb cinc regidors el primer i dos el segon, justos per mantindre la majoria. Les eleccions d’ahir han donat ara 8 regidors al PP, com el 1999, 4 al PSOE i només 1 al BLOC. La pujada del PP junt a la baixada del PSOE era bastant previsible ateses les mesures antipopulars que ha afrontat el partit del govern. La primera va ser pujar el impost de finques urbanes després de guardar-se el PP de no fer-ho en època de les anteriors eleccions. També el canvi de circuit de les ‘carreres de motos de les 24 hores’ que se celebren tots els anys al poliesportiu municipal i que exigia una solució, doncs es feia al mateix camp de futbol del Banyeres U.D. Una de les polèmiques més recent va ser l’abril del 2006 quan es va suspendre l’entrada de Moros i Cristians per la pluja. Segons persones que estaven en aquells moments a prop de l’alcaldessa, ella ni entrà ni eixí en la decissió, però per a la opinió popular va estar ella la ‘culpable’ de suspendre-la. Una altra ha estat l’edificació de l’auditori (vore text següent). La darrera va ser fa unes setmanes quan els policies es manifestaren davant l’ajuntament acusant-la de ‘dictadora’ per no avindre’s al pacte laboral que ells volien.

Açò només com a exemple de la mala fama que s’ha guanyat la aviat ex-alcaldessa. Afegit a que durant el seu mandat no s’han fet obres visibles i considerables, ha estat, segur, el motiu del seu traspàs de la butaca d’alcalde. No sé com s’ho apanyava el PP (segurament tenia molt a vore amb que la generalitat i diputació eren del mateix color polític) però va aconseguir fer obres públiques considerables com la compra i remodelació del Teatre Principal, la posada en marxa del Casal de la Joventut, la promoció de festes populars o espais públics molt significatius (com el conjunt del monument a Sant Jordi o la zona d’acampada del molí l’Ombria). Però la va cagar a última hora amb la deforestació de la zona de la Pedrera per a fer xalets de luxe.
Com que tinc relació directa amb el cap de llista eixint del BLOC, conec els paranys continus que li tendien els socialistes per tal d’atribuir-se millores que corresponien a les dos regidories nacionalistes; educació i cultura, i industria. Desconec totalment la gestió del d’industria, perquè a més a més, segons m’ha comentat més d’una persona ‘no sabia on estava l’ajuntament’. La baixa dels vots al partit no l’acabe d’entendre. Com que no crec que gran part dels seus vots hagen anat al PP, i menys al PSOE, trobe que segurament un sector desil·lusionat ha decidit no votar esta vegada. No m’agradaria pensar que el resultat negatiu és degut a la presència com a cap de llista de Vicent Berenguer, que tot i ser banyerut (i de moltíssima i inquestinable solera, eh?) viu a València.
L’última vegada que vaig estar pel poble es comentava que amb estos quatre anys de govern socialista, com he dit adés molt polèmic, vacunaven al poble contra l’esquerra durant uns quants anys (L’única gestió de l’esquerra al meu poble durant la democràcia fou la legislatura 91-95, amb similars resultats).

23 de maig 2007

Butlleti informatiu


Fonts no oficials (Com per exemple la de la plaça de Benimaclet o la de la Pantera Rosa) han confirmat a la redacció de Tot a Floretes, secció internacional, que el president Camps s’afegirà este diumenge per la nit al projecte ACÍ ESTEM. Segons declaracions de la secretària del president del Consell valencià, Amparin , ‘’ Si revalida la majoria absoluta, ell en persona pujarà a la teulada del Palau de la Generalitat a la mitjanit amb un llum, una senyera tricolor i una pancarta que diga ’12 anys després... ACÍ ESTEM ENCARA, i lo que vos queda!’ .”

Per altra banda, el PSCV-PSOE ha publicat una nota que hem pogut llegir ( Do, concretament) on ha comentat que si el PP perd la majoria seran ells els que pujaran al més alt de la seu del Carrer Blanqueries també amb un llum (o dos) i una oferta clara de pacte al Compromís; EI, ESTEM ACÍ!!

La costiera Amalfitana






Hi ha un recorregut que recomanen totes les guies d’Itàlia, el de la Costiera Amalfitana. Jo l’he fet este cap de setmana passat, i puc dir-vos que val la pena anar-hi. Em quedaria alli setmanes i setmanes entre la mar i les penyes airejades però sembla que el preu dels lloguers allí està pels núvols. El renom que té l’ha fet objectiu de l’estiueig del turisme nordeuropeu i norditalià, és a dir, gent de diners. Això no vol dir que no es puga fer una volteta per gaudir dels fascinants paisatges verds i els bells poblets de casetes blanques dispersos vora el ‘mare nostrum’. Nuclis urbans tranquils i suggestius , d’antics pescadors els fills dels quals es dediquen hui en dia al turisme. Ací vos deixe algunes fotos. Des de la dinàmica Salerno fins a l’eterna Ravello (città della musica, doncs alli hi va viure Wagner) passant pels temples grecs de Paestum, tot un goig per a la vista.























12 de maig 2007

Humor calabrés...


Fa uns mesos escoltava Raimon a la meua habitació ací a Nàpols. En sentir la forta veu un company trucà a la porta i em va dir;
-Adrià, ma ti senti bene?

L’altre dia sonava Mª del Mar Bonet mentre jo estava fora del quarto, i un altre company em comenta;
-C’è una donna che si lamenta nella tua stanza...

Els dos sòn d'un poble de la Calàbria. Per cert, no vos pergueu l'escut de la capital, Reggio Calabria. Vos sona??

maripau, maripau...

Amb açò de no tindre internet de seguit és un gran problema alhora d’informar-se. Mira que assabentar-me ara de que la Maria de la Pau Janer ha donat suport al PP! I jo que no sé com prendre-m’ho… D’una banda està clar allò que diu Cucarella i molts compartim que posar-se al costat del PP és un gest de complicitat cap a la seua política centralista, culturalment castellanitzadora. També és autoritzar els despropòsits urbanístics que afecten les Illes i tantes altres coses, clar. Però no sé per què a mi la Mari Pau em cau bé; quan puc em llegia els seus articles de l’AVUI, que com a mínim són curiosos, i m’encantava vore-la en la tertúlia matinera del Cuní a TV3 amb aquell accent seu tan bell, i tan sensual com jo la trobava.
Em una entrevista recent diu entre altres coses que "El de Balears no té res a veure amb el PP crispat de Madrid --jo rebutjo el vídeo emès a Telemadrid--, ni amb el PP valencià que ataca la llengua catalana d'una manera tan bèstia. El de Matas és un PP moderat, obert, que creu en la unitat de la llengua, que vol contrarestar els efectes tan negatius del PP a la resta de l'Estat."

S’han de respectar les creences polítiques, clar, però com em sap de mal per ella. I per nosaltres

PD; En la foto l'escriptora en un miting de CiU fa uns mesos.


La de tots

La remor produïda darrerament sobre el ‘cas tv3’ em va fer recordar una dona ja major que viatjava al mateix vagó que jo la matinada del dia de Nadal de 2004. La dona parlava amb un altre matrimoni major i durant la conversa va sorgir el tema televisiu, i aquells van xarrar no sé què de canal 9. La dona esta va respondre que ella no veia habitualment canal 9 perquè era de mala qualitat i que preferia vore “la catalana, perquè eixa sí que val la pena. Fan uns documentals...! I uns debats que això dona gust. Xarren de les coses que passen de veritat, i no com en la valenciana que tot està manipulat. I a mi no em manipula ningú!” Aquella última frase se’m va quedar gravada. No és que la dona tinguera un transfons ideològic complicat ni res d’això. Simplement era el seu criteri a l’hora de vore la televisió. Com el de molts altres valencians.

Ja en tenim prou


Navegant per internet, mirant notícies i blocs un se n’adona que al País Valencià està bellugant-se una força molt forta que vol un canvi important en la Generalitat. En primer lloc perquè el partit del govern s’ho ha guanyat amb tota la merda interna i externa que estan generant. En segon lloc per les declaracions de persones destacades i polítics de l’oposició que estan més convençuts que mai de que hi haurà una alternativa el dia 27. També es nota en que el PP està molt nerviós i ha tret a passejar els fantasmes de sempre contra l’esquerra. Ni això els serveix d’argument ja! Pot ser vore els videos de la manifestació del 5 de maig, llegir les cròniques i els comentaris de la gent que hi va estar i conta la gentada que va assistir a ella pot fer creure equivocadament que tots pensen així. I no sé si m’erre però em dona la sensació que el PSCV-PSOE té menys ganes que ningú de canvi.


Però de totes maneres, es nota que hi ha molta esperança en les imminents votades.

02 de maig 2007

Bitllet commemoratiu

Com que ja m'ha aplegat més d'un correu dient que no han pogut visualitzar la imatge que els hi he enviat, la penje a continuaciò pel seu interés històrico-econòmic. Punxeu, punxeu damunt per vore-la en gran!!!