24 d’abril 2009

Primer la medicació i després...


Dilluns tornava de Barcelona de passar un cap de setmana de vida social. Vaig tornar encara mig atabollat de tanta gent volguda i llocs preciosos que em vaig trobar en dos dies. I en estar a Benimaclet tenia el cor posat a la Mariola, on estos dies s’escolten marxes mores i cristianes indiscriminadament - al meu poble i a la capital comarcal, Alcoi-. Ja fa temps que em van ensenyar allò que primer va l’obligació i després la obligació, i per tant m’ha tocat quedar-me a València i conformar-me amb alguna connexió telefònica amb ma mare on vaig poder sentir l’himne a la festa del dia 22.

Aquell mateix dia el dia de l’entrada vaig començar a notar-me símptomes de refredat; mocs i estornuts. Per fer-me més goleta vaig llegir a Can Carrasca la narració de l’entrada del capità moro d’Alcoi , que sembla que va ser d’aquells moments que marquen una fita en música festera.

El dia de Sant Jordi -que m’havia proposat anar a fer alguna visita especial- va avançar aquell malestar que se m’havia tirat a la gola. Quin mal, tu...ni engolir la pròpia saliva. Des de casa per tv3 vaig vore per primera vegada en directe l’ambient a Barcelona i altres indrets catalans amb motiu de la festa del llibre i la rosa. Al final del dia, la ‘visita especial’ va ser a l’ambulatoria a revisar-me aquell mal de gola, que segons el metge de torn no era més que un virus de l'època.

Avui, 24 - dia dels trons a casa- la cosa no ha millorat, l’ibuporofeno m’acompanya en cada dinar i no sé a quin sant aclamar-me per a millorar-me de cara al viatge de demà dematí.


Per cert, que demà, 25 d’abril, a les 12’30 del migdia presenta Paco Muñoz a Bocairent el seu últim disc ‘Com un suau adéu’ a la sala Joan de Joanes. Per als que estan per allí és un immillorable plan després de passar-vos pel cementeri de Banyeres a vore les salves als difunts.


02 d’abril 2009

Comboi el dissabte a la nit

Supose que els que entreu a llegir que el que escric ja estareu al corrent de que dissabte 4 al cine Goya de l'Olleria hi ha sarau dels bons. Que la revista La Cabota - satírica i més arreu que la mare que la va parir- fa quatre anys que va pel món... quatre ja??!!
Sí, filla, que el temps passa que vola...

El cartell va carregaet del tot... jo repetiré experiència en directe amb Senior -que aconselle , siga dit de pas-i m'estrenaré amb tots els demés. Val també la pene anar per coneixer en persona la consultora seximental del moment; Lucrècia de Borja i Bairén.

No s'encanteu i reserveu entrades o acudiu promptet.
La cosa promet. Jo no vull dir res...

.

01 d’abril 2009

Playmobil, llop amb pell de corder


Les cares amigables dels clips ens enganyaven quan jugàvem de menuts. Però Playmobil és una empresa més; pessetera, freda i roïn que vol el benefici pur i dur.
No sé si heu escoltat que esta empresa ha muntat un pollastre de por a un retor protestant que utilitzava els simpàtics perotets articulats per a recrear escenes de la Bíblia. (ací la 'santa' web)
L’home diu que no té cap fi comercial, només arribar a la gent. I té raó. Que en el s.XV els santets no els esculpia Miquel Àngel? o en el XVIII Salzillo??.. Ara calia modernitzar la cosa i utilitzar un llenguatge actual, i -si vols que et facen cas els menuts- juvenil. La idea i la realització és d’una enorme creativitat, visió didàctica i paciència per a caracteritzar els personatges.
L’empresa, en lloc de patrocinar la mampresa i promocionar-se, ha optat per donar la cara agra i desacreditar l’ús de les seues figures per part d’este retor.
A Playmobil, que ha vestit els seus personatges de mil maneres distintes – i fins i tot té un betlem en el mercat – li molesta que una persona es gaste els diners comprant els ninotets i montant un betlem pel seu compte...

Serà que tenen enveja... o mala llet?