24 de juny 2008

Sobredosi de telèfon

Aplegue a casa després de dotze hores de treball. Veig set trucades perdudes. Com que estic a l’espera d’una telefonada marque un dels números que han cridat que desconec.

-Hola, tinc una cridada perduda d’este número de telèfon…

-Adrià?

-Neus! Ah, eres tu? crida’m a casa!

Neus em crida i li conte com ha anat la jornada de treball i ella em conta les seues coses, entre elles que dijous tenim un sopar. I jo divendres treballes! I a més venen uns amics de tornada de Londres i passaran per casa per a dormir....;

- Mira Neus, que no puc anar al sopar.

- Truca a Juli i dis-li que no conten amb tu.

- Dissabte tinc sopar en Quatretonda. Si te’n vols vindre?

- Ai, si són les festes allí!

-Ah, perfecte. Ja quedem en anar-se’n per ahí després de sopar….


Pose la llavadora. Telefone a Juli per dir-li que no vaig al sopar del dijous. Un altre dia serà.


Telefone Cristina, un altra amiga, li conte també les aventures del meu dia i ella em conta el seu.

Telefone a mon pare per a felicitar-lo i em diu que la cosina que es casa este dissabte en Villena ha preguntat per mi. Jo havia dit que no anava però ha demanat que faça el possible per anar.

-Però és que tinc un sopar en Quatretonda

- Si però insisteix en que tu també vingues.

- Em tocarà anul·lar l’altre sopar...

Això faig; Telefone Àngel per donar-li la notícia. Mira que m’ha passat... Em disculpe i ell ho enten. Ens saludem fins a l’altra.

Després de penjar, Àngel em crida. Si?

-Escolta, que estic pensant que a finals de Juliol és la Magdalena de l’Olleria.

-Ostres, clar. Faré per anar!

Al messenger em trobe gent que em pregunten què tal... Està Neus i li xarre lo de la boda.... ‘Ara que estava planejant d’anar a Quatretonda...’ -em diu-. Trobe també Miriam i li dic que em cride a casa. Li conte també la meua experiència en el treball...

Penge...Ufff... sobredosi de telèfon.

I bò, si heu arribat a llegir fins ací, vos mereixeu que vos conte quin és el treball que estic fent durant esta setmana... Extra d’una pel·lícula de cinema espanyola que estan gravant a la meua facultat. En els pròxims dies donaré més detalls. Està sent una experiència magnífica.

Ara vaig a estendre la roba i a gitar-me, que demà hem de seguir la faena.

23 de juny 2008

Premi Pedraforca


Penge amb un poc de retard el premi que m’ha atorgat la senyoreta Lucrècia de Borja des del seu blog, el Pedraforca. Este guardó dinàmic i simbòlic ha estat creat per Striper d'històries amb la finalitat de ressaltar el treball dels blocaires en català amb els següents paràmetres;

1.S'atorgara a blocs escrits en Català, que a opinió de el que l'atorgui sigui un bloc de qualitat, per els seus continguts, tant literaris, personals o d'entreteniment.
2.Cada premiat podrà fer entrega de 3 premis .
3. la imatge del premi si es possible es penjara al bloc.

He de dir que m’ha alegrat molt rebre el premi de part de la Lucre, que viu i es relaciona amb els demés de la mateixa manera que escriu el seu blog, amb passió, compromís i sinceritat.

El premi ofereix la possiblilitat de ‘premiar’ a altres tres blocs. En el meu cas, i evitant caure en amiguismes – que evidentment són els qui millor escriuen per a mi- vull donar el Premi Pedraforca a dos femelles blocaires desconegudes personalment i a un blocaire mascle conegut fugaçment. Per la qualitat dels seus escrits i la constància en la publicació dels mateixos l’atorgue a

El meu país d’Itàlia

L’Apòstata desficiosa

El descrèdit

Retorne amb este post del parèntesi blogueril involuntari provocat pels exàmens i treballs ineludibles de final de curs. Demà mateixa comence una experiència de la que parlaré d’ací uns dies però que em permetrà de deixar unes línies mentrestant. Segurament, caluroses.

10 de juny 2008

Censurats i mutilats

Per fi hem acabat les obligacions acadèmiques d’este últim any de carrera. Totes? Bé, encara haurem de treballar un poc a l’estiu i presentar-se a setembre, que el curs s’ha fet curt i no hi ha hagut temps suficient per a alguna matèria...

Però entre treball i treball per a classe m’he mirat les notícies de reüll i ausades que hi ha cada cas per ahí...

El PP-CV (Podem Putejar-vos Com Volem) seguint en la línia de defendre la constitució, la llibertat d’expressió, la democràcia i tot això, ha exercit la censura per milantèssima vegada, esta vegada en Castalla (L’alcoià), prohibint el concert de dos grups locals per ‘violents’. En escola ensenyen que allò de vetar i amagar les veus dissidents és una pràctica habitual de... sistemes poc democràtics. I per esta terra d’exemples de censura en tenim un bon grapat darrerament; televisions, músics, actors, escriptors, festivals de música, etc.... Si fa trenta anys eren les bombes les que intentaven atemorir cantants, directors i escriptors a casa nostra, ara és des del mateix Govern que és cometen estos atacs a la llibertat d’expressió. Anem cap arrere..

I els qui també van cap arrere són els responsables de que el llibre ‘Clara no para’ de Braulio Llamero tinga una edició en català d’Alcanar, i una altra en el català de Vinaròs. Ací la notícia en el Levante, que ha passat EFE a tots els periòdics de l’estat. Possiblement l’editorial Bromera tinga alguna cosa a dir sobre el tema. Segons el mateix Llamero “La iniciativa partió de la editorial valenciana Bromera, que es también la que ha asumido la tirada inicial más amplia (…) Con similares tiradas, la editorial Animallibres se ha hecho cargo del libro en catalán”. Caxondeig, ignorància, mala fe? El que sembla cert és que des de l’administració valentina no s’esforçaran a normalitzar la cosa.

Està clar que els valencians continuem no important gens enlloc. I damunt, al nostre país la pluja encara no sap ploure.

06 de juny 2008

Sobre això del BIC a Banyeres


L’ajuntament de Banyeres de Mariola ha sol·licitat a les associacions i institucions locals la seua adhesió a la sol·licitud per demanar la declaració de Bé d'Interés Cultural per a l'acte d'Homenatge als Difunts que té lloc al cementeri local cada matí dels 25 d’abril, últim dia de festes. La iniciativa va ser aprovada per unanimitat al darrer ple.

El poble –com tots els pobles- sol bolcar-se en estes coses que donen un suposat prestigi, categoria o renom a les festes sense plantejar-se massa coses. Vejam;

La susdita declaració de Bé d’Interés per a l’acte del Cementeri quina finalitat té? Segons la definició de la pàgina web del ministeri, la de protegir. Segons el full d’adhesió preparat per l’Ajuntament (En castellà, perquè es coneix que els va pillar un dia que no estaven bilingües... ) per a que l’acte “vaya más allá de nuestro pueblo y sea conocido por cuanta más gente mejor...”. I pense jo en veu alta, si el que volen és protegir-lo, de veres creuen que convidant a gent de tot arreu i conver-tint-ho en un acte més es conservarà íntegrament tal com està ara? O pot ser es tornarà en una representació del que ‘ha sigut’? Per especular....

La primera part de l’acte ( que és prou conegut als pobles de la contornada) és el moment més íntim de les festes per als festers. No sé si en algun poble es donarà un acte tan poc ‘pràctic’ com este. Vull dir, que no és un acte fet per a un públic sinó que és un moment, quasi privat, de contacte entre els festers que hi van a disparar i els difunts de la Filà als que van a fer les ‘salves’ en senyal de record i agraïment. Primer es resa..’padrenuesto que estás en los cielos...’ i en acabar un dels festers mana; ‘apunten...foc!’. L’origen de l’acte està en la prohibició que imposà Carles III de disparar dins del poble, sent documentat l’acte ja en 1816 al cementeri vell –actual ermita de Sant Jordi-.

L’acte massiu és la missa de campanya celebrada a l’altar del recinte, que reuneix capitans, festers i fidels en general.

Les festes ja estan declarades fa molts anys d’interés turístic nacional. Ignore si açò del BIC canviaria alguna cosa del que n’hi ha, però tinc els meus dubtes de que siga per a bé.

I demà, continuarem fent faena de classe... Ja queda poc!!