20 de març 2008

Hem sobreviscut a les falles!

Vinc de deixar a l’estació del Nord dos amics tarragonins que han vingut uns dies a vore què és això de les falles. En el regional de les 17 h. se n’ha anat la bona companyia d’aquestes festes. Han sigut les meues primeres falles ‘senceres’ a la ciutat i he gaudit com un xiquet xicotet. Hem estat a tot hora (a casa o per ahi) ben acompanyats d’amics i amigues i mai ha faltat el bon humor.

Unes falles de molts accents (no només apitxat), amb moltes músiques (no només ‘Valencia’) i moltes anècdotes.

I jo content i pagat de tindre convidats a casa, i de vore’ls disfrutar com jo de la mascletà, de la música i de les bajoques farcides.

M’enrotllaria molt més, però m’esperen per anar a Torreblanca a vore la pació. Després de pecar estes falles toca la penitència…

I·lustra el post una instantània de l'Oriol d'una comissió fallera passant per davant la falla del Terra, a Benimaclet.

17 de març 2008

Una estació moderna

M'he trobat a la pàgina del Liante una galeria fotogràfica amb les imatges simulades del que serà la futura estació central de València. Molt moderna. Massa i tot, crec. I no és que no m'agrade el nou tros d'estació, que està molt bé. Però no m'acaba per a posar-lo on es vol posar. No sé quins tècnics hauran decidit fer d'este el projecte definitiu, però trobe que no han tingut en compte qüestions com la integració i interrelació entre la part vella i la nova. Una amplicació freda, asèptica, impersonal... Un viatger ,despistat pot confondre's i pensar per un moment que està a Hong Kong o Chicago.
Tota l'arquitecura moderna no són planxes llises i monocromes (Ni tampoc Calatrava). Hi ha el ferro, hi ha els colors. Espere que les fotos que he vist siguen només idees sobre les que distribuïr a posteriori murals, plantes i altres complements.

Una estoreta velleta...

Milers de persones al carrer. No és una manifestació, ni de bon tros. Els que passegen no coincideixen entre ells en això. S’han posat d’acord –es posen d’acord tots els anys- en rebre caminant els primers dies primaverals de l’any. En són molts. De totes les edats i diverses procedències i creences. Hi ha soroll. Petards, petardots, gentada, música... Olor a bunyols, la sentor de la pólvora... El sol que ja pica a migdia. Aglomeració en el transport públic. El metro ataquinat; ningú no es pot moure. Queixes –crits- per no poder eixir. Els carrers invadits per la festa. Trajectes tallats. Carrils-bici envaïts per parades de xurreries. Clar, en estos dies podent anar a peu, qui necessita la bici? Les falles, imponents, barroques, simpàtiques, s’alcen a cada dos cantons rodejada dels fallers i falleres que ploraran la seua crema. El primer premi? A la de sempre. I enguany més cara que mai, diuen!

El dia deixa pas a la lluna -de València-... Aquells carrers il·luminats a més no poder. Que bonic l’arc que dibuixen! I el castell a l’alameda, que passada de colors i formes. Quin goig passejar amb la fresqueta i gaudir de les vistes nocturnes. La falla així pareix més real. Com un actor vestit i maquillat per sotmetre’s a la llum dels focus. Més gent, més música...i més festa!Al Carme hi ha molt d’ambient. Berbenes, clubs nocturns. Carrers amb olor a pixum. Cerveses fresques a euro! Algun conegut, noves coneixences. Els carrers concorreguts no s’acaben. El centre de la ciutat és una gran sala de festes a estes hores. Per a una volta a l’any que podem! S'escolten més petards. Més sorolls. Ja està bé; A dormir i demà, més.

11 de març 2008

Sobre els resultats electorals

Com que hui toca ser predecibles, diré jo també la meua sobre el tema del dia:

El sistema electoral actual fet a guitzes Esquerra Unida que, tot i obtindre més vots que CiU, serà representat per 2 diputats, front als 11del partit de Duran i Lleida. El vot “útil” perjudica la formació IU en benefici del PSOE, que assumeix gran part del discurs dels d’IU.

ERC torna a la ‘normalitat’ parlamentària a Madrid d’abans del 2004. No oblidem que fa quatre anys van pujar espectacularment després de la campanya que pretenia desacreditar Carod-Rovira en política i que produí l’efecte contrari. Gran part dels seus vots han anat a parar a mans del PSC, que s’imposa com a mitjancer entre Moncloa i el tripartit.(vore anàlisi des de Constantí).

Augmenten el número d’escons dels dos grans partits i es redueix la representació d’altres sensibilitats polítiques. La gent té una tendència a pensar que el partit es juga entre dos equips i que les demés forces ni entren ni ixen quan es fa una llei ni tampoc se’ls valora si s’ha de plantejar un problema exclusivament regional.

La coalició Iniciativa-Bloc tenia difícil guanyar-se un regidor per València i manllevar-lo a un dels ‘dos grans’. EUPV tampoc s’ha menjat una rosca, ni s’esperava, després de l’espectacle que van donar amb les corrents internes i l’escissió d’Iniciativa.

Zapatero governarà amb el recolzament de CiU, que està en l’oposició a Catalunya i s’haurà de jugar a Madrid si és capaç de tornar a governar Catalunya.

L’altra força ‘moderada’, el PNV, ha plantejat un referendum d’autodeterminació d’Euskadi per a l’octubre. Vorem què passa...

Rebutgem també la participació d’ETA en la campanya amb l’assassinat d’un treballador. Només per un capritx. Volem que la violència acabe ja i esperem que prompte s’adonen ambdues parts que l’única eixida és el diàleg. Mai la opressió.

09 de març 2008

El Parc Natural de l'Albufera cremat

Una molt mala notícia esta setmana a casa nostra ha estat l’incendi –provocat, es creu- que s’ha menjat cinc hectàrees de pins i vegetació de la devesa del Saler, un indret del Parc Natural de l’Albufera que té molt a prop edificacions de particulars i el Hotel Sidi Saler.

Doncs bé, una amiga, la família de la qual viu a estes edificacions i que va haver de ser desallotjada, em contava com van viure l’incendi en sa casa. Es queixava sobre tot de que els bombers respongueren tard als avisos dels veïns. Segons em deia van tardar més de mig hora en apareixer i actuar, quan el parc de bombers està a cinc minuts en cotxe.-I en teoria ells van més ràpid del permés-.

No estem parlant de minúcies, es tracta d’un Parc Natural que en teoria està protegit i deu de donar una resposta més ràpida en ocasions com esta, on a més de pèrdues ecològiques importants hi havia la vivenda de moltíssima gent. Eixa és la vertadera qüestió a resoldre, i no distraure el personal amb suposicions de si ha estat una resposta violenta a les eleccions, com pensa la senyora alcaldessa de València.

06 de març 2008

Dos anyets

A la broma a la broma són ja dos anys els que porte ensobinant-me a la Xarxa per esta finestreta que és diu blog, o bloc, o com siga. Dos anys d’activitat intermitent – interrompuda a temporades- però molt satisfactoris i productius.

He de nomenar precís a qui em va animar a obrir-lo; El senyor Toni de l’Hostal –nét- allà pels començaments del llunyà 2006, quan jo m’estava decidint si anar-me’n d’erasmus al següent curs. Poc podria imaginar que algun dia actualitzaria el blog des de Nàpols o Praga...

Açò del “bloguereig” és un bon descobriment. Molta comunicació, intercanvi d’opinions, informacions, debats, jocs.... A poc a boc vas bastint un recorregut –o viacrucis, ara que estem en l’època d’això- pels blogs que van agradant-te. I saps que hi ha qui també t’afegeix a la seua ruta cibernètica tot i mantindre’s en l’anonimat. Menció especial per al lobby valldalbaidí, des de l’Olleria, Ontinyent i Benicolet, que ha estat organitzador i acomboiador de saraus varis de molt bon record.

I com que estem d’aniversari i ens toca pensar un desig mentres bufem les veletes, demanem que esta activitat continue estable, com ara és, i produisca moltes altres satisfaccions i alegries.

Gràcies a tots per visitar-nos i seguir el que anem teclejant. Ens llegim!

04 de març 2008

Lemes


M'ha arribat per correu un text d' Eugeni S. Reig sobre el lema - que no el 'lerma'. jeje, xiste fàcil- del PSOE per a les votades del diumenge.
Punyent, concís i molt oportú. I a més, d'Alcoi;


Motius ¿per creure?
Dilluns dia 11 de febrer, només eixir al carrer, vaig veure en una d'eixes minicabines telefòniques que s'estilen ara, un anunci amb la cara del senyor Zapatero i el lema "Motius per creure". La primera cosa que em va vindre al cap és: Motius per obeir. Tots sabem que en valencià és correntíssima eixa accepció del verb creure: "xe, xiquet, creu i ves per a on t'ha dit ta mare". De fet, els valencians, si un xiquet no fa cas del que li manen, no diem que és desobedient, diem que és malcregut. Però de seguida vaig pensar que no devia ser eixa la intenció de l'eslògan preelectoral del partit anunciant. Una altra accepció del verb creure és: tindre fe. ¿Potser és això el que vol dir el lema en qüestió?: Motius per a tindre fe. Em vaig preguntar: "¿votem un partit polític o un altre per qüestions de fe?". "Em fa l'efecte que tampoc deu ser això", vaig pensar. Però de seguida em va vindre al cap que creure també és 'considerar', 'suposar', 'imaginar-se'. Diem: "crec que això és d'eixa manera, però no n'estic segur", "crec que no és veritat", "crec que no és aquella casa, és la del costat", etc. "Tal vegada és això el que volen dir", vaig pensar: Motius per a imaginar-se. Però, per a imaginar-se ¿què? No, tampoc ha de ser això, no té gaire sentit. Però si els motius per creure no són "motius per a obeir" ni "motius per a tindre fe" ni "motius per a suposar", ¿per a què són motius? I vaig arribar a la meua destinació sense saber quins són els motius de l'eslògan. I vaig pensar: "si un lema publicitari no s'entén a la primera, ¡vaja un lema!" I no dic res sobre això d'escriure "per creure" en lloc de "per a creure" perquè eixa és una altra qüestió.

03 de març 2008

I ara, Estellés

Arreplega Cucarella en el seu blog una notícia del Levante de fa uns dies; El PP rechaza un reconocimiento a Andrés Estellés porque ´insultó a los valencianos´. El cas ha passat al poble del poeta, Burjassot. Com podreu llegir, el PP d'aquella localitat s'ha negat a recolzar una moció on es reconeixia la seua figura en el quinzé aniversari de la mort d'Estellés i es comprometien en la difusió de l'obra argumentant que Estellés "Manifestaba su rechazo a Valencia utilizando palabras muy gruesas" . No sé si esta frase els l'ha dictada el senyor Camps per un sms ó si s'ho creuen de veritat. Sens dubte és producte d'una profunda mala fe mesclada amb dosis d'ignorància i la sucursalitat més ridícula.
Recorde quan en un sopar Paco Muñoz ens contava com de mal li ho féren passar a Estellés pel seu poble. Els insults, les amenaces. I com amablement li va oferir allotjament l'ajuntament de Benimodo.

Mentre la Generalitat promou i col·labora econòmicament en el
Camino del Cid -veg. l'interessant article de Josep Miquel Martínez en l'última Barcella- ignora i procura aixafar allò que no li és convenient. Encara que es tracte de la pròpia cultura dels valencians.