Trenta anys després

En principi no tenia pensat escriure avui, però es que estic emocionat. Estic malalt (febre i angines, segons m’ha diagnosticat Pauleta), però estic emocionat. I no vull estar-me de contar-vos perquè; Acabe de visualitzar un document, del que he sentir parlar i mai no he vist, i que considere històric per als catalanoparlants en general, i molt particularment per als valencians, que podeu descarregar-vos en antiblavers.info. Un document signat pels membres de la Academia de la Lengua Española l'any 78 on reafirmen clarament la unitat del català i rebutgen la violència amb que els grups sececionistes pretenen defendre el contrari. Al susdit text, titulat ‘La lengua de los valencianos’, els signants destaquen que ‘habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte del País Valenciano [...] deseamos expresar...’ el què tots sabem; Que la nostra llengua es parla ací, i a l’Alguer, i a les Balears, i a la Franja... I continuen dient que ‘...nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aún ásperamente impugnado por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que, por su entera labor, merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro’ I per si és poc, acabant dient que ‘es culturalmente aberrante todo intento de desmembrar el país Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante’. Les signatures del cardenal Taracón, Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Lázaro Carreter, Cela, Delibes, Buero Vallejo o Madariaga, entre d’altres, li atorguen un caràcter de sentència ferma i lapidària. No sé si és que avui estic un poc blanet o és que estem en vespres de la manifestació del 25 d’abril, però la troballa m’ha esborronat. Tan contundents, tan clars, i que 30 anys després una colla d'ases ineptes que desgovernen la generalitat encara estiguen pegant-li voltes al nano! En fi, que ho passeu bé els que aneu a la mani i al concert. I feu bondat!