Bon dia!

És diumenge 9 de juliol. Són les 9 del matí. No sé com m'he pogut llevar del llit tan matí, després de gitar-me anit a les 3. Però com que he vist que fa fresquet i el carrer està tranquil, m'he decidit a desdejunar i començar a fer faenes per casa. En primer lloc, com quasi tots els dies, faig un repàs a internet - EL PAIS, l'AVUI, blocs...- i m'he trobat amb un article d'un capellà al veterà diari català d'un capellà -Jaume Reixach- . Sense desperdici en aquests dies de 'empapament';

"Hi havia una vegada un capellà francès que era molt estudiós [...] es deia Alfred Loisy. I com que la Bíblia era el seu signe, ben aviat fou considerat un gran especialista en la matèria. El Col·legi de França li oferí una càtedra. Loisy, animat per aquest gest de confiança, publicà el primer llibre. Es titulava 'L'Evangeli i l'Església'. [...] Però l'arquebisbe de París no era amic de novetats i va condemnar el llibre de Loisy sense pensar-s'hi dues vegades. Loisy protestà, però no va servir de res. Al contrari: empitjorà les coses. Pius X va manar que figurés a l'índex de llibres prohibits. I el segon que publicà, també. Es titulava 'El quart Evangeli'.

Loisy es retirà al camp. I en una sola nit -no sabem si per venjar-se- escrigué 'El cinquè Evangeli', que només contenia un sol pensament -un aforisme-, però aquest aforisme es va fer cèlebre. Deia així: "Jesús predicà la vinguda del regne de Déu, i el que vingué en realitat va ser l'Església". Loisy fou excomunicat a l'instant. I aquí s'acabaria el conte si no fos que l'Església va afegir: "També condemnem el modernisme -al qual pertanyia Loisy- i tots els corrents acabats amb isme, excepte el feixisme". La condemna dels ismes es troba en un decret lamentable que es diu (com no podia ser d'altra manera) 'Lamentabili'. Ja ningú se'n recordava, d'aquest decret, però els bisbes espanyols -tal vegada per honorar Loisy- l'han tornat a editar. Només n'han canviat el títol , però no el contingut. Condemna tots els ismes excepte el feixisme.