Crònica des de la zona 0

València viu uns dies molt intensos. Quan encara no ens hem recuperat de l'accident de metro, la ciutat es prepara per rebre al cap de l'esglèsia catòlica, a tot el boato que du darrere, i als milers de fidels que es preveuen (i em pregunte; l'accident farà reduir el nombre de visitants?). Els carrers fa dies que són engalanats amb símbols i estendarts papals. Els balcons, reblits de banderes vaticanes, espanyoles i valencianes, i d'altres, de pancartes amb el lema 'jo no t'espere', banderes republicanes i - ho he vist per primera vegada, a Benimaclet - una estelada. Trobareu més polícies i més retors i més vàters pels carrers que mai, i una nova i efímera espècie urbana; els voluntaris del 'Encuentro', que porten unes targetes d'acreditació en 6 idiomes 6 - cal dir que cap d'ells és el valencià? -.

València serà durant uns dies el centre mundial del catolicisme més conservador, d'un integrime ben vist per les autoritats; de la confessionalitat més evident i antidemocràtica; del balafiament de diners més escandalós i desaconsellable que han vist mai els valencians. I per això mateix, el centre mundial dels polítics més irresponsables, autoritaris, beatos, hipòcrites i poca-vergonya.

Com diu Isabel-Clara Simó al seu article d'avui; "Esperem que, en un Estat aconfessional, els nostres germans musulmans, protestants i budistes no ens demanin explicacions, perquè no sabrem què dir."