22 de febrer 2007

Els quarts


Estava fent jo un passeig retrospectiu esta vesprada pel bancalet de Gàlim i he trobat un post alamont interessant, Els quarts, on formula una qüestió que també jo m'hi plantejava. Albinyana adverteix que una manera molt nostra de donar les hores està oblidant-se; Si són les 16:45 direm que són els tres quarts pa (per a) les cinc. Cinc minuts després seran els dos quarts pa les cinc i dins d'altres cinc minuts faltarà un quart pa les cinc. Jo al meu poble ho he sentit molt entre la gent d'una certa edat. Ara sembla que s'imposa la fòrmula de llengües veïnes com el castellà i l'italià; cinc menys quart, menys dèu... Però és una llàstima, és perdre un trocet més de la nostra cultura.
Investigant sobre el tema a la Xarxa he trobat un document ben interessant sobre l'Expressió de les hores en català, un repàs a les curioses i variades formes en que es dóna l'hora arreu del nostre àmbit lingüístic. Amb mapes explicatius i tot.

I com que ja és el quart pa les dotze, vaig dient-vos...bona nit!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei!
Em sembla que no ho vaig explicar bé.
Això dels quarts va de 15 en 15 minuts (quarts d'hora). Les 10.45 són els tres quarts per a les 11, però les 10.50 no són els dos quarts.
Els dos quarts és la mitja, que series les 10.30.

Com va tot?

banyerí ha dit...

Sí, lo que dius son els quarts d'hora, però com ho he sentit jo a Banyeres, les tres ultimes fraccions de 5 minuts són també 'quarts', com he explicat. De totes maneres ho comprovaré, perque fa temps que no ho he sentit.

Per ací tot molt bé. Ara un poc carregat de faena, però la setmana que ve passarà, Ja estic maquinant el pròxim viatge!!

DE TOT UN POQUET ha dit...

La meua experiència amb la forma de dir les hores a Catalunya no és massa bona. Em digueren per telèfon la primera vegada que em desplaçava a Lleida per fer les gestions per iniciar les meues classes que l'autobús eixia a quarts de 12... i era cert, a dos quarts de dotze, però entenguí dos quarts de tretze... i clar feia una hora que l'autobús havia eixit... haguí d'esperar al de la vesprada. No m'ha passat més...
Àngel