Comiat

La meua iaia, Milagret, va morir dilluns a l'hospital d'Alcoi, després d’uns dies que es trobava molt feble. A eixes edats el cos ja no té capacitat de respondre als eventuals problemes que van sorgint de respiració, de cor... Ha faltat ben acompanyada de tots nosaltres. Ha viscut una vida intensa i ens ha deixat consells, les seues obres de punt de ganxo, i tants records...

En la missa d’enterrament d’ahir (que vam demanar en valencià i per això el rector ‘només’ va fer un 50 % en castellà!!) vaig voler llegir un text que havia escrit la nit abans. Com anècdota dir que després, a l’hora del ‘pésamen’, mentre als altres deien ‘en el cel que descanse...’ a mi em donaven l’enhorabona. Ací teniu el parlament;

Una de les poques coses que els hòmens no podem controlar encara és el temps. És encara un misteri que ens marca l'existència, que juga amb nosaltres els mortals, que escapa a la nostra voluntat i que sovint no sabem definir. Deixem que siga el poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, qui parle del temps en una bonica ‘definició';

Treballem i amem el temps.
No hi ha temps millor ni pitjor,
solament existeix el temps,
i no és el temps qui ens justifica,
i ens cal justificar el temps.
En el temps naixem i morim,
i hem de fer nostre tot el temps,
i hem de fer nostres tots els temps,
tal com feren els nostres pares,
com deuen fer els nostres fills.
Tot el temps és el mateix temps,
totes les vides fan la vida.
Fem el temps, i que el temps no ens faça,
Car el temps ens fa i ens desfà,
I hem de ser a través del temps.

Milagret, diuen que el temps passa volant. I és de veres. A mi em pareix ahir quan jugava en el carrer i venies a buscar-me per anar a dinar, i m'ajudaves a llavar-me les mans d'on eixia una aigua negra que sempre comentaves en broma que era per fer la ‘papilla'. Em pareix ahir quan ens cosies els primers trages de festers. O quan anàvem junts a comprar. Te'n recordes? D'això ja fa molts anys, clar. Però en tot este temps no hem deixat de compartir bons moments; Moltes rises, dinars, converses sobre cine, o sobre llibres, o sobre coses del poble. Sempre amb la teua senzillesa i sentit de l'humor la família passava les hores més agradables que hem viscut.

Però abans d'este temps de goig que donen fills i nets, els temps no van ser gens fàcils per a la generació que vau patir la guerra civil i la postguerra, que tu sempre recordaves pitjor. Va ser el temps que et va tocar viure. Font d'infinites històries que no et cansaves de contar-nos. Era l'època on les dones eren esposes, mares, treballadores al teler i dones de sa casa, sense cap ajuda. Anys de fam, de patiment i de germanor entre el veïnat. I després de tot açò, ni una miqueta de ressentiment, de despreci o d'oblit de ningú. Ben al contrari, sempre el teu cor ben gran amb capacitat d'estimar-nos a tots.

Perquè si ens hem de quedar amb una lliçò teua, és la d'estimar tot el que tenim. Estimar la família sobre tot, el treball, les aficions. Estimar-se la vida i per supost el teu poble i la seua gent. Com tu deies no havies anat a escola però t'havia ensenyat la universitat de la vida. Una vida dura però plena de voluntat, de sacrifici i d'afecte. Perquè sense saber-ho vas fer cas del consell que dòna Sant Pere en la seua primera carta; ‘Sigueu tots d'un mateix cor, compassius, amants de la germanor, misericordiosos, modestos, humils, no torneu mal per mal, ni maledicció per maledicció, ans al contrari, beneïu; doncs per això vau ser cridats, per tindre la benedicció per herència. Perquè aquell que vol estimar-se la vida i viure dies bons lleva la seua llengua del mal i els seus llavis no diuen cap engany. Perquè els ulls del senyor estan sobre els justos i els seus oïts per escoltar els seus precs, però en canvi el rostre del Senyor està sempre sobre els que fan mal.”

Milagret, fins a l'últim moment has estat acompanyada de la teua família, que ha intentat tornar-te una part de l'amor que tu ens donaves. Ara, te'n vas deixant-nos, com passa sempre, un buit que no sabem com omplir. Sort que ens queden les teues obres, els teus consells, el teu record...

Ara i sempre. Descansa en pau.