21 de setembre 2010

Santa Tecla gloriosa!


Ara fa dos anys vaig anar a les festes de Santa Tecla per primera vegada: Era precís conèixer la baixada de l’àliga! Enguany he tornat per dos dies acompanyat de dos amics també curiosos de les festes de pobles i ciutats. I hem tornat encantats d’haver viscut un cap de setmana tan intens i significatiu.

Hem tingut la gran sort d’estar acompanyats -quan els compromisos festius el deixaven- per l’amic Oriol, que ens anava referint tota classe d’explicacions i anècdotes a mesura que caminàvem el centre de Tarragona. Així és impossible no enamorar-se de la ciutat i de les seues festes!

L’ambient d’aquests dies és fantàstic: música en directe a qualsevol hora, gralles, pasdobles, gent per tot arreu, ubicacions diferents del centre per a cada acte, però tots a prop i agradables de caminar, molta marxa nocturna... Vaja, com fem les festes els pobles al sud del país: Ens sentíem com a casa!

Una de les experiències més autèntiques ha estat la de formar part de la ‘pinya’ que subjecta els castells baix del tot. Com que l’Oriol i tota la seua família formen part de la Colla Jove la visita ha sigut un curset ràpid de descobriment del món casteller –vocabulari, tècnica, història, agenda...-. Dins del castell connectes ràpidament amb les frustracions, amb la tensió, amb l’esperança i amb la joia de tots els que s’impliquen en eixe repte col·lectiu i tenen la responsabilitat de fer-ho davant de milers de persones. I enganxa! Hi van participar també la colla Vella, els de Vilafranca i la Jove de Valls. Un sol de justícia semblava voler desfer aquelles torres fràgils, però només ho va aconseguir dues vegades, causant-nos molta impressió la caiguda atrotinada de tanta gent des de tan alt.

Com dic, una visita a les festes curta però ben interessant.


Amb els pares de l’Oriol, la nostra família amfitriona, vam compartir algunes hores delicioses entorn a la taula anant d’un tema a l’altre mentre menjàvem els boníssims plats que ens va preparar la Remei. Vam quedar de tornar un altre any per als dies forts de Santa Tecla i a altres trobades. Ells també volen conéixer bé les nostres festes. Podem aportar-nos tantes coses, podem passar-ho tan bé, podem aprendre tant, que fa vertader goig continuar el contacte amb una gent tan compromesa, tan vitalista, tan acollidora i tan autèntica. I que siga per molts anys!!





1 comentari:

Valldalbaidí ha dit...

Som una nació de benparits (com deia el poeta).