12 de maig 2007

La de tots

La remor produïda darrerament sobre el ‘cas tv3’ em va fer recordar una dona ja major que viatjava al mateix vagó que jo la matinada del dia de Nadal de 2004. La dona parlava amb un altre matrimoni major i durant la conversa va sorgir el tema televisiu, i aquells van xarrar no sé què de canal 9. La dona esta va respondre que ella no veia habitualment canal 9 perquè era de mala qualitat i que preferia vore “la catalana, perquè eixa sí que val la pena. Fan uns documentals...! I uns debats que això dona gust. Xarren de les coses que passen de veritat, i no com en la valenciana que tot està manipulat. I a mi no em manipula ningú!” Aquella última frase se’m va quedar gravada. No és que la dona tinguera un transfons ideològic complicat ni res d’això. Simplement era el seu criteri a l’hora de vore la televisió. Com el de molts altres valencians.