Dos llatins vulgars

Fa uns minuts que estava enrossinat buscant paraules populars fullejant el Valencià en perill d’extinció d’Eugeni S. Reig i fent servir el Salt al mateix temps i m’ha sorprés trobar-me amb unes expressions nostres que mai no havia sentides però que són calcades a unes que vaig escoltar en la meua estança en Itàlia. Per exemple, l’autor escriu ‘tornar a les xicotetes’ que vol dir tornar a casa a l’una, les dos, les tres del matí –hores xicotetes-. Doncs a Itàlia tenen amb el mateix significat ‘tornare con le piccoline’. Al Salt, per xamba, m’ha aparegut l’entrada de la paraula xalar que segons el seu diccionari vol dir ‘esbargir-se alegrement’ i posa com exemple ‘com te la xales, ara que estàs a soles’. Servidor està cansat de sentir als companys italians dir ‘come ti sciali’ que significa viuré bé, cuidar-se. Parlant de frases fetes podem dir que mentre a Castella ‘tocan madera’, valencians i italians ‘toquem ferro’. Açò m’ha fet recordar altres paraules similars entre estes la llengua de Ausiàs March i la de Dante; Tant al llibre com al diccionari avantdits figura l’entrada fraula, -sinònim de maduixa- bastant en desús per les nostres comarques, que en l’italià es tradueix per fragola. I si voleu demanar per terres itàliques un un got xicotet de beguda –els famosos ‘xupitos’- demanareu un cichetto que pronuncireu ‘xiqueto’. I qui vulga eixir del bar haurà de ‘uscire’ –pronunciat ‘uxire’-. Perquè pot ser no veu l’hora d’anar-se’n o com ell diria ‘non vedo l’ora’ . Segurament aquell s'alça matí, matina. En italià, mattinare.