La primera imatge quan s’accedeix a Xàtiva per Novetlè és la de les moltes grues que s’alcen sobre la resta de construccions, germanes de tantes altres escampades hui arreu les comarques valencianes.
Inmediatament s’endinsem en el centre. Els carrers estrets de cases antigues són la cara més amable d’una ciutat abocada al creixement urbà i industrial. Els llocs d’aparcament no són massa però finalment aconseguim deixar el cotxe relativament prop del nostre objectiu, la mostra de ‘la llum de les imatges’ que s’exhibeix fins el pròxim desembre a la ciutat socarrada. A la capella de l’antic hospital està situada l’oficina d’informació i venda de tiquets, on ens aconsellen escomençar la visita per la capella de Sant Feliu, -entre la ciutat i el castell- a la que ens acosta un mini-bus col·locat per a l’ocasió.
La dita ermita és una ermita de reconquesta, de les primeres de la Xàtiva valenciana. Senzilla, austera, amb alguns frescs molt deteriorats pels desperfectes d’humitat, és la primera de les tres seus de l’exposició. Allà dalt unes poques peces artístiques ens recorden el passat esplendorós de la Xàtiva romana, visigoda, àrab i cristiana. Una ciutat potentíssima demogràficament i cultural.
La segona parada, l’antic convent de Sant Domènech, parla dels xativins il·lustres. Començant per la família Borja i seguint per altres religiosos i polítics locals destacats. Interessant el facsímil de les ‘trobes e llaors a la Verge Maria’, primer llibre passat per l’impremta a la península ibèrica. Al tercer lloc, i el més gran, la Seu, s’apleguen una enorme quantitat de quadres, escultures i objectes litúrgics des de la reconquesta catalana fins aplegar a l’art contemporani. La primera vegada que una ‘llum de les imatges’ conté obres d’autors encara vius. Baix un excés de parets i sostres artíficials i foscos -segons el meu gust- que amaguen els encants del temple es pot disfutar d’un magnífic recorregut per obres des de Joan de Joanes i Vicent Macip fins Sorolla, Segrelles i Manolo Boix.
Una mostra digna de visitar un dia. Un regal que ha rebut (Ai)xàtiva en el tres-cents aniversari de la seua destrucció i anul·lació onomàstica pel primer Borbó. Cinc entretingudes hores de recorregut que expliquen molt bé el passat important i grandiós de la ciutat dels Borja i de Pep Botifarra.
Inmediatament s’endinsem en el centre. Els carrers estrets de cases antigues són la cara més amable d’una ciutat abocada al creixement urbà i industrial. Els llocs d’aparcament no són massa però finalment aconseguim deixar el cotxe relativament prop del nostre objectiu, la mostra de ‘la llum de les imatges’ que s’exhibeix fins el pròxim desembre a la ciutat socarrada. A la capella de l’antic hospital està situada l’oficina d’informació i venda de tiquets, on ens aconsellen escomençar la visita per la capella de Sant Feliu, -entre la ciutat i el castell- a la que ens acosta un mini-bus col·locat per a l’ocasió.
La dita ermita és una ermita de reconquesta, de les primeres de la Xàtiva valenciana. Senzilla, austera, amb alguns frescs molt deteriorats pels desperfectes d’humitat, és la primera de les tres seus de l’exposició. Allà dalt unes poques peces artístiques ens recorden el passat esplendorós de la Xàtiva romana, visigoda, àrab i cristiana. Una ciutat potentíssima demogràficament i cultural.
La segona parada, l’antic convent de Sant Domènech, parla dels xativins il·lustres. Començant per la família Borja i seguint per altres religiosos i polítics locals destacats. Interessant el facsímil de les ‘trobes e llaors a la Verge Maria’, primer llibre passat per l’impremta a la península ibèrica. Al tercer lloc, i el més gran, la Seu, s’apleguen una enorme quantitat de quadres, escultures i objectes litúrgics des de la reconquesta catalana fins aplegar a l’art contemporani. La primera vegada que una ‘llum de les imatges’ conté obres d’autors encara vius. Baix un excés de parets i sostres artíficials i foscos -segons el meu gust- que amaguen els encants del temple es pot disfutar d’un magnífic recorregut per obres des de Joan de Joanes i Vicent Macip fins Sorolla, Segrelles i Manolo Boix.
Una mostra digna de visitar un dia. Un regal que ha rebut (Ai)xàtiva en el tres-cents aniversari de la seua destrucció i anul·lació onomàstica pel primer Borbó. Cinc entretingudes hores de recorregut que expliquen molt bé el passat important i grandiós de la ciutat dels Borja i de Pep Botifarra.
1 comentari:
És possible que un banyerí (de Nàpols) ja haja vist esta exposició i jo, de Benicolet, encara no? Sort que la tenim fins desembre...
Publica un comentari a l'entrada