Un any després, a casa...

Hui fa un any (un any ja!!) que vaig aterrar a Itàlia amb el propòsit de viure alli durant els següents nou mesos. Me n'anava content. Il·lusionat. I també, pa que dir que no, poregós. Un país nou, llengua nova, gent nova...deixant ben lluny la meua realitat. Ja sabeu que l'experiència va anar, com molts m'aconsellaven...genial!
El erasmus ha sigut la millor experiència vital que he viscut (i crec que coincidisc amb tots els que l'han viscuda ja). Que m'ha ensenyat coses, que he disfrutat molt. Nou mesos d'una mena de parèntesi, de bambolla, que m'aillaven de l'evolució de les coses d'ací. No totalment, però sí físicament. Si n'han passat, de coses, estant jo per ahí!
En tornar hi ha personetes noves que es van engendrar al mateix temps que esta experiència. Hi ha d'altres ben estimades que ja no estan ni estaran mai més. I d'altres que han canviat el seu rumb de vida, s'han allunyat, per afavorir el seu nivell de vida. Uns altres continuen ahí, constants, escribint al seu bloc. Hi ha els companys diaris de l'aventura erasmus que estan darrere del messenger, o d'un correu electrònic... I queden, com no, els que compartien bons moments al poble o a la ciutat, i estan disposats a continuar passant-los.
Perquè tinc clar que jo soc jo... i els qui m'envolten. Gràcies a tots.