01 d’octubre 2007

Sorolla torna a València


El més internacional dels pintors valencians de tots els temps, Joaquim Sorolla (València, 1863- Madrid 1923) va deixar la seua obra escampada per les parets de la classe alta del canvi de segle. Va estudiar a l'acadèmia de Belles Arts de València (la meua) i les inquietuds artístiques i els encàrrecs el feren viatjar per mitja Europa i nord-Amèrica. Pot ser hui les seues teles ens semblen massa amanerades però la realitat és que Ximo portà a València i a Madrid el nou llenguatge artístic del moment, l'impressionisme que admira a París en un dels seus viatges. És recordat pels seus retrats frescos i els paisatges plens de llum, de color (Del seu estil encara viuen alguns pintors mediocres). El seu país, València, amb moltes feines reuneix una digna quantitat d'obres seues, que van estar cedides per la seua dona al govern espanyol de 1931 per crear un museu a casa seua a Madrid; “Hauria fet ma casa a València i no a Madrid si València fora camí per a arribar a algun lloc”, comentaria l'artista.
Ara, un dels seus més grans projectes pictòrics, els murals de la Hispanic Society de Nova York venen a València per ser exposats al Centre cultural Bancaixa. Jo que ara passe prou sovint davant l'edifici puc donar fe del treball de reforma del mateix, que s'ha vestit de diumenge per rebre a tan ínclit hoste. Precisament ahir, diumenge. El trasllat li ha costat a Bancaixa 'un ou de la cara'. Amb boeing, trailers, GPRS i Guàrdia Civil. La mostra s'inaugurarà el 7 de novembre amb la presència dels reis hispanics, Jose Luis Olivas, i demès vasalls. (Bona oportunitat per cremar a València algun ninot del rei!).
Fins al març, Sorolla entre nosaltres. Aquell pintor excepcional que confessà, alguna vesprada de cel gris a sa casa de Madrid que “quan parle en castellà, no faig altra cosa sinó traduir de la meua llengua”.