L'Institut d'Estudis Catalans ha complit un segle de vida en els que s'ha afermat com la principal i més unificadora entitat cultural de parla catalana. Han estat ells els que han establert les normes de l'idioma propi des de l'inici. A ells va atorgar Suarez legalment l'estatus de acadèmia normativa de la llengua catalana arreu dels seu domini fins que altres acords posteriors ho desferen.
Amb motiu d'este primer centenari, i amb el recolzament del ministeri de cultura, han montat una mostra que es coneix que recorrerà Espanya i Europa i que es diu Un segle de cultura i ciència als Països Catalans. Un títol ben senzill. Però clar, a València mana qui mana i la consellera d'incultura ja ha dit que parlarà amb el ministre de cultura per a dir-li que la que talla l'abadejo al Regne de València és ella, i que a quin sant li porta a sa casa estos problemes que volen 'provocar' i que són "contràris al nostre Estatut d'Autonomia", Per si fòra poc és 'anticonstitucional i atempta contra els senyals d'identitat valencians'. Ja estem que si l'auela fuma!!
Ara, recupem-nos d'estes declaracions ridícules de tia maria - de Paquita la reventaplenaris, lo menos- i fem la vista enrere. Concretament cinquanta anys.
L'any 1951 fa parada a l'Ajuntament de València l'exposició itinerant del Diccionari Moll-Alcover, oficialment diccionari català-valencià-balear. A la biografia de Sanchis Guarner 'Una vida per al diàleg' de Santi Cortés, detalla com d'exitosa fou aquella mostra. Els milers de persones que acudiren, la publicitat per ràdio i premsa, les subscripcions de la gent que ajudaven a pagar l'edició de tan magna obra. D'això, com hem dit, fa cinquanta anys. Èrem sota el règim del tio Paco i ningú va moure escama per això.
Cins dècades després a València tenim un altre tio Paco i se suposa que estem en una democràcia; On es veta a determinats sectors el seu dret a l'opinió. Censurant exposicions i obres de teatre, manipulant i tancant televisions... Democràcia? Quina merda de democràcia!!
Amb perdò de la taula...
