El primer punt del dia fou proposar ubicacions per al nou auditori que ells havien promés. Jo em vaig quedar un poc parat en vore que no es deia res de l’anterior projecte i ubicació aprovats per l’anterior corporació. Com ja comentí, no soc partidari d’aquell projecte, però les formes són les formes. Sort que un altre membre va demanar alguna justificació de per què s’havia eliminat la primera idea sense comptar amb ningú. Van argumentar dir l’altre edifici era al descobert i això suposava no ser utilitzat els mesos d’hivern.
Ara pren la paraula el director del museu valencià del paper - amic del pintoresc feixistaJuan G. Sentandreu i organitzador d’un acte de campanya del seu partit a Banyeres-, i ho fa en castellà sent més valencianoparlant –o catalanoparlant, que li fotrà més- que jo. Fa la seua rectificació a l’acta anterior i puntualitza que ‘hablo en castellano para demostrar que las dos lenguas son igual de importantes’. Ací s’ha aplegat al moment culminant de la absurda situació. L’ambient està calent i les veus, abans ordenades, s’ajunten en una remor innecessària a favor de tornar a fer les actes en valencià, a favor d’una votació. Se li recorda a la regidora que som un òrgan consultiu i tenim la obligació de votar-ho, i ella respon que per molt consultius que siguem, depenem del que diga la corporació. Ací l’absurd es tinta d’absolutisme. Es canvia al següent punt. Cal dir que els afins al PP ja van demanar en l’anterior legislatura que es feren les actes bilingües, i van ser convidats pel regidor a presentar un escrit on figuraren els arguments del canvi. Aquell escrit no va ser presentat mai.
3 comentaris:
A vore, eixos "saberuts" del PP (i del teu poble) que diuen que el PV és bilingüe, d'on s'ho han tret? Deu ser el primer lloc que té dues llengües... pensava que érem els humans els que podem ser "bi-tri-etc. bilingües... almenys a mi m'ho han ensenyat així... i si no, mira-t'ho des d'un altre punt de mira: tots els pobles no poden dir que tinguen un museu del paper dirigit per un amic d'un ... (bé, m'estalvie el mot i la tinta).
Des de la cordialitat, Àngel
On anirem a parar amb aquesta gent! Jo tinc l'esperança que com més clatellades foten, més gent hi ha que es revolta, i algun dia girarem la truita.
Un'abbraccio!
Mireu, m'estic enduent cada sorpresa d'exalumnes que a classe eren tebis totalment en este tema, i ara, sobretot, pels fotologs, m'enduc cada sorpresa i bona...
Àngel
Publica un comentari a l'entrada