Un consell de cultura

Dijous passat vaig acudir per primera volta al Consell Local de Cultura de Banyeres convidat per representar l’Associació de la llegenda de Sant Jordi. Vaig anar il·lusionat de poder participar en l’òrgan màxim de l’associacionisme cultural del poble pensant, erròniament, que seriem instrument de consulta i assessorament de la regidoria de cultura. Era el primer consell de cultura també per a la regidora i l’alcalde del PP.

El primer punt del dia fou proposar ubicacions per al nou auditori que ells havien promés. Jo em vaig quedar un poc parat en vore que no es deia res de l’anterior projecte i ubicació aprovats per l’anterior corporació. Com ja comentí, no soc partidari d’aquell projecte, però les formes són les formes. Sort que un altre membre va demanar alguna justificació de per què s’havia eliminat la primera idea sense comptar amb ningú. Van argumentar dir l’altre edifici era al descobert i això suposava no ser utilitzat els mesos d’hivern.

En un dels punts immediatament posterior, el d’aprovació de l’acta anterior, el mateix apuntador que abans reprén la paraula per demanar per què les actes i la carta de convocatòria del consell es fa ara bilingüe i no en valencià, com porta fent-se durant més d’una dècada. La resposta del senyor alcalde és que a Banyeres ‘n’hi ha molta gent castellana’. I què? Torna a preguntar el membre del consell. Estem parlant d’un document dirigit a 30 persones ( Les dos úniques persones castellanoparlants no van dir ni mut! Serà perquè no els molesta que es faça només en valencià). La regidora diu que estem en una ‘comunitat’ bilingüe i els documents oficials han de ser en les dos llengües, i que així s’aplicarà a la resta de documents que venien fent-se en valencià.

Ara pren la paraula el director del museu valencià del paper - amic del pintoresc feixistaJuan G. Sentandreu i organitzador d’un acte de campanya del seu partit a Banyeres-, i ho fa en castellà sent més valencianoparlant –o catalanoparlant, que li fotrà més- que jo. Fa la seua rectificació a l’acta anterior i puntualitza que ‘hablo en castellano para demostrar que las dos lenguas son igual de importantes’. Ací s’ha aplegat al moment culminant de la absurda situació. L’ambient està calent i les veus, abans ordenades, s’ajunten en una remor innecessària a favor de tornar a fer les actes en valencià, a favor d’una votació. Se li recorda a la regidora que som un òrgan consultiu i tenim la obligació de votar-ho, i ella respon que per molt consultius que siguem, depenem del que diga la corporació. Ací l’absurd es tinta d’absolutisme. Es canvia al següent punt. Cal dir que els afins al PP ja van demanar en l’anterior legislatura que es feren les actes bilingües, i van ser convidats pel regidor a presentar un escrit on figuraren els arguments del canvi. Aquell escrit no va ser presentat mai.

Al final del tot es parla de la recopilació d’unes conferències de fa uns anys. Un dels ‘bilingüístics’ diu que ‘lògicament’ qui va conferenciar en castellà es deu transcriure en eixe idioma, i qui ho va fer en valencià, ídem. I el mateix raonament no serveix també per a l’altre assumpte??

Finalment isc de l’assemblea decebut. Veig pels meus ulls que el Consell Local de Cultura no serveix per a res amb la rebeca actitud de Na regidora.