Abans de fotre'm este migdia un bon plat de spaghetti alla carbonara he llegit que les organitzacions de consumidors italians han convocat per a despús-demà, dijous, un 'giorno senza pasta'. Volen protestar al govern contra l'excessiva pujada de preus en general i què millor reivindicació que fer-ho amb el plat nacional.
Ara queda que els italians deixen de banda la frase 'un giorno senza pasta e come un giorno senza sole' i s'afegisquen a la reivindicació. Cal dir que per a ells la pasta és tot un ritual familiar, un acte de chauvinisme moltes vegades diari. Als supermercati hi ha metres i metres lineals de paquets de pasta de tots els tipus fettucini, rigatoni, linguini, penne... és impressionant! Com exemple contaré que un dels meus companys de pis de l'any passat em deia que tots els dies, sense excepció, havia de menjar pasta. Com a dinar o sopar.
Per açò dubte de l'èxit de la iniciativa a les llars itàliques.
Vos imagineu que fem el mateix nosaltres davant les pujades inclements de productes o de la vivenda? Podriem proposar el dia sense casa, i tots al carrer per un dia! O el dia sense comprar res que done diners a la SGAE. O el dia sense telèfon, que podria coincidir amb el de sense casa aprofitant que estem passejant al parc i fent-se una cervesseta... ( I segur que Àngel Canet proposa el dia sense Rita Barberà, però això és més difícil)
PD; Este post va dedicat al Carles Molina, que en unes setmanes estarà menjant tortellini com un 'loco' a Ferrara.
Ara queda que els italians deixen de banda la frase 'un giorno senza pasta e come un giorno senza sole' i s'afegisquen a la reivindicació. Cal dir que per a ells la pasta és tot un ritual familiar, un acte de chauvinisme moltes vegades diari. Als supermercati hi ha metres i metres lineals de paquets de pasta de tots els tipus fettucini, rigatoni, linguini, penne... és impressionant! Com exemple contaré que un dels meus companys de pis de l'any passat em deia que tots els dies, sense excepció, havia de menjar pasta. Com a dinar o sopar.
Per açò dubte de l'èxit de la iniciativa a les llars itàliques.
Vos imagineu que fem el mateix nosaltres davant les pujades inclements de productes o de la vivenda? Podriem proposar el dia sense casa, i tots al carrer per un dia! O el dia sense comprar res que done diners a la SGAE. O el dia sense telèfon, que podria coincidir amb el de sense casa aprofitant que estem passejant al parc i fent-se una cervesseta... ( I segur que Àngel Canet proposa el dia sense Rita Barberà, però això és més difícil)
PD; Este post va dedicat al Carles Molina, que en unes setmanes estarà menjant tortellini com un 'loco' a Ferrara.
1 comentari:
En primer lloc, dir-te que no havia vist encara el teu apunt per problemes que no puc explicar ací -obertament-... disculpa'm. I ja que em fas una al.lusió tan directa, sí un dia sense Rita seria ... i si a més, posem sense Camps, sense Cotino, sense el forense, sense l'exalcalde del meu poble,... pare perquè no cabrien totes i tots aquells que fan mal al nostre País.
Bona vesprada
Publica un comentari a l'entrada