De visita

Hui en dia l'educació en català al País Valencià té un recolzament cívic significatiu; Escola Valenciana, mestres i professors, sindicats de l'ensenyament, universitats, associacions de pares, etc. Per al Govern Valencià sembla que encara no té -ni vol tindre- una importància mínima. Pam dalt, pam baix la mateixa que tenia per als governants dels anys 20 i 30. Aleshores l'únic puntal que tenia l'ensenyament en vernacle eren persones contadetes amb els dits de la mà. Entre ells, Carles Salvador. No entraré ara a lloar la seua vida i obra però podreu imaginar la tasca difícil i llarga que portà a terme.

Ell va nàixer i va morir al meu segon poble, Benimaclet, on posà en pràctica algunes de les seues experiències escolars en valencià. Jo havia llegit que va estar enterrat al cementeri del poble en la que, segons Fuster, fou "la primera manifestació pública de valencianisme amb un mínim d'entitat des de la guerra". Hui, de camí a casa he passat a prop, i com que no tenia res que fer, i a més necessitava fer un tomb, he pensat d'entrar-hi.
A la porta hi ha un home que ven flors dins un quartet. I he entrat a preguntar-li si sabia on quedava la tomba de Carles Salvador.
-Sí, mira, vas apegaet a la paret, per dins, i al... al tercer carrer mirant a la mar està ell enterrat. A una quarta altura.
-Gràcies - Li he dit.
-Però donarà pena - M'ha repost.

Seguint les indicacions del senyor florista he aplegat fins el lloc en qüestió. Allí, enmig de centenars de flors, de sants, de 'tus hijos no te olvidan' i d'oracions sense esperances enganxades als nínxols està la tomba d'En Carles Salvador i Gimeno. Austera, solemne. Amb el seu nom i l'epitafi 'la vida és curta però el teu record és etern'. El record, clar. Jo estava alli perquè m'ha aplegat el seu record. I el seu llegat; Gràcies a ell i a persones com ell he pogut estudiar en valencià i escriure en valencià.

En eixir, he tornat a passar davant del quartet de les flors.
-Gràcies, eh!
-Com estava?
-Tenia algunes floretes de plàstic als costats.
-Ah, pensava que estaria pitjor. Algo és algo.

Mentre refeia el camí cap a casa en bicicleta anava pensant que si el llegat no mor, la persona tampoc. Com tots els bons.