De sarau

Ni carnestoltes de Pego ni res; Encontre de la Xarxa de blocs soparistes. Això sí que és una festa! I ahir, dia de celebració històrica, em vam tindre bona cosa. Més fàcilment que no ho semblava. Un correu de crida, altres de contestació i en un tres i no res ja estem acomboiats per anar de sarau una altra vegada.

Haviem de tractar diversos punts en l’ordre del dia. El primer de tots, retrobar-se. Que ja se’ns anava acumulant massa temps sense ajuntar-nos. I allí en l’Olleria vam quedar Toni de l’hostal i un servidor amb els bessons Pep i Jordi Albinyana, Vicent ‘the king’ i Juane. El segon punt del dia manava fer una visita a N’Àngel Canet allà al seu poblet xicotet de Benicolet, que no havíem vist des de la seua operació del mal de les beates. Va explicar detalladament les seues aventures com a usuari d’hospital. Es va mostrar millorat i animat, però també prudent, doncs va decidir restar en casa per les incomoditats de la medicació i del record postoperatori que l’obliga a visitar contínuament el bany. Allí a casa d’Àngel s’afegiren també Joan Olivares i Sergi Gómez directe des de l’entrada de Bocairent. I en ser l’hora, passarem al tercer punt del dia. El sopar.

A ‘La mitja lluna’ de Llutxent sopàrem la mar de bé. Ens va acompanyar el director de cinema llutxentí Toni Canet, que ens va fer riure bona cosa amb les anècdotes de molts anys de vida entre rodatges. Canet ha dirigit recentment Las alas de la vida, premiada en molts certàmens de cine i de la que ens va prometre fer prompte una projecció. El sopar va transcórrer, com és habitual, entre històries, anècdotes, bromes, llegendes i projectes. I va acabar amb vàries hores glorioses de cançons. Estàvem prou animats. Com sempre, vaja. A les 4 crec que pagàvem el compte... Per a uns poquets la vetllada va seguir en l’estudi de Jordi Albinyana fins a vore clarejar el dia.... Alguns encara haviem de tornar a València...

PD; a falta de fotos de l'event, posem un mapeta del recorregut d'ahir.