Eurofrikies

Jo venia directe de la selecció de donzelles per a la Llegenda de 2009 –ja ho tenim ahí!-, que vam viure satisfactòriament en comprovar la resposta de les sagales i les ganes que li van posar. Llàstima que, de moment, no tinguem Sant Jordi.

A Ontinyent ens vam trobar pocs i bons amb l’excusa de celebrar la litúrgia d’eurovisió 2008, oficiada per mossèn Carrasca al voltant d’una taula ben parada de tramussos, pis-play, coca de tomaca i altres queviures. Com que en una cosa d’estes sempre coneixes algú –sempre, tu!-, ahir van ser el Marqués de Bon Porte – DJ resident, que estavem en sa casa!- i Morrison, un campaner jove i enamoradís d’Albaida que no esgotava mai el repertori d’acudits de tots els colors. Els números de l’Eurovisió d’enguany anaven succeïnt-se com una entrada morocristiana per televisió, i el boato de les votacions amb xicones rosses de diferents països nòrdics va precedir l’entrada del capità, esta vegada rus –i actor porno, diuen. Amb el fred que fa a Rússia-. Ah, també vam vore al Chikilicuatre, clar. Ens va agradar la posada en escena. El repte llançat per Buenafuente havia arribat al punt àlgid -que no al final-. Sembla, però, que no han aconseguit un dels seus objectius; qüestionar estes coses dels concursos de cançò, mostrar tota la caspa que tenen darrere i caricaturitzar el món dels ídols artificials fabricats des d'els Operasions Triunfo i companyia.

En acabant l’encontre el beat Àngel Canet m’acompanyà fins a Xàtiva, car volia estar el dia de hui a València per anar a vore per primera volta la processó del Corpus, però per raons climatològiques ens hem conformat a vore els nanos i gegants, la magrana i la Moma. L’any que ve serà, si Déu vol