M’ha dolgut llegir este matí a l’AVUI que el Sant Jordi pintat per Marçal de Sax no visitarà València, com s’havia donat a conèixer fa mesos en la premsa valenciana. Este trasllat temporal del retaule gòtic a la ciutat de Rita es justifica dins els actes de commemoració de l’any Jaume I.
El retaule en qüestió va presidir l’església de Sant Jordi de la capital valenciana fins la guerra de Successió. Este temple va ser assolat a mitjan segle XIX i estava ubicat a l’actual plaça de Rodrigo Botet –antiga plaça de Sant Jordi-, al costat de l’actual teatre Principal. L’església era, a més, seu del Centenar de la Ploma i de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama.
El mite medieval de Sant Jordi, conegut i divulgat pels nostres reis, arriba a València amb Jaume I, que segons ell mateix el va ajudar a vèncer els moros en la Batalla del Puig i que el va aclamar de seguida com a patró del nou regne – fins que va estar canviat per Sant Vicent Ferrer-. València fou dels primers llocs en fer festa grossa el 23 d’abril, com una celebració unida a la l'orige del nou regnec cristià.
Ja sabeu com soc de fetitxista per a les coses jordianes – un filosantjordista, segons Àngel Canet-, però si els tècnics del Museu de Londres no consideren que l’estat de la tabla és adeqüat per a viatjar, ho entenem i esperarem a poder anar a Londres per contemplar-lo in situ.
El retaule en qüestió va presidir l’església de Sant Jordi de la capital valenciana fins la guerra de Successió. Este temple va ser assolat a mitjan segle XIX i estava ubicat a l’actual plaça de Rodrigo Botet –antiga plaça de Sant Jordi-, al costat de l’actual teatre Principal. L’església era, a més, seu del Centenar de la Ploma i de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama.
El mite medieval de Sant Jordi, conegut i divulgat pels nostres reis, arriba a València amb Jaume I, que segons ell mateix el va ajudar a vèncer els moros en la Batalla del Puig i que el va aclamar de seguida com a patró del nou regne – fins que va estar canviat per Sant Vicent Ferrer-. València fou dels primers llocs en fer festa grossa el 23 d’abril, com una celebració unida a la l'orige del nou regnec cristià.
Ja sabeu com soc de fetitxista per a les coses jordianes – un filosantjordista, segons Àngel Canet-, però si els tècnics del Museu de Londres no consideren que l’estat de la tabla és adeqüat per a viatjar, ho entenem i esperarem a poder anar a Londres per contemplar-lo in situ.
3 comentaris:
Tinc dues consultes pendents d'esbrinar: 1. Des de quan és patró sant Vicent del Regne de València? i 2. Quin és el patró dels astrònoms?
Algú que passe per ací... ho sap?
Gràcies...
De la primera qüestió només dir-te que sembla que allò de Sant Vicent ve del segle XVIII (després d'Almansa, paradoxalment).
I segons he vist, el patró dels astrònoms és Sant Domènec de Guzman.
Salut!
ola
mira jo sok estudiant de la nova y tots em deïen ke x aprovar solfeig ya podries entrar a na banda pero e smentira donks jo hi he aprovat solfeig i instrument no y no em deixen entrar a la banda.
M´an deixat entrar a la banda donks en una kondicio repetir solfeig y instrument.........
¿Vosaltres heu veieu just?
kontesteu a:
alber_to46@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada