He sabut avui que el gendre de Karl Marx, Paul Lafargue –que també era més roig que un titot, com diria el tio Rus-, va escriure un llibre titulat El dret a la peresa. El nom respon a l’edició d’un llibre anterior del també socialista Louis Blanc, ’el dret al treball', lema de moltes reivindicacions obreres del XIX i on es proposen métodes i solucions al conflictes laborals.
El llibre de Lafargue, pel que he llegit, reivindica el dret a l’oci, a l’esbarjo, al temps lliure com a eïna de realització de l’home. I això, a finals del segle XIX, que no paraven ni per a pixar, era molt revolucionari. Clar, que cal no confondre el ‘dret a la perea’ amb el ‘dret a no fer un brot’ que és la forma de vida que està instal·lant-se en la societat que ve.
El llibre està editat en català per Llibres de l’Índex, i com a curiositat dir que les poques biblioteques valencianes on tenen el llibre està en castellà, mentre que a
Acollint-me a eixe mateix dret, m'estalviaré d'escriure tot els viatges de la setmana passada...
FOTO; El Senyor Lafargue en un moment de descans del seu descans.
1 comentari:
D'acord... però una mínima explicació ens deus: demà.
Publica un comentari a l'entrada