A tomacâes

Vam arribar a la zona T (de Tomatina) a les 11 en punt acompanyants d’una gentada considerable, entre els que contavem bona cosa de guiris en estat ebri més o menys avançat. Ix el primer camió i intentem acostar-nos a l’epicentre de la zona T, allà on els camions aboquen la seua càrrega roja. Però ja fem tard. El carrer principal està ataquinat de gent i l’única manera d’avançar és anar a espentons, de manera que ens conformen amb la vorera del carrer afluent, des d’on veiem l’última descàrrega dels camions, però casi res de la lluita de tomaques. En el carrer on estem, però, el riu de gent es rebolica a moments i es mou per espentes, colzades i trepitjades. Passen els camions lentament, hi ha gent que ho passa malament i inclús hi ha alguns que es maregen i que tenen molt però que molt complicat aplegar a una ambulància. Sí, és divertit vore les pintes del personal, entomacats de dalt a baix, però no es compensa amb eixos moments de tensió.

Pense que Bunyol hauria de replantejar-se la jornada festiva de la Tomatina, singular, célebre i multitudinària. Principalment, canviar la ubicació i fer-ho en una avinguda ampla o recinte adequat que puga acollir 40.000 visitants com diuen que van, sense estretors ni dessabors. Aleshores, pot ser, ens tornarem a vore.

A Flickr, ja n’hi ha algun aficionat a la fotografia que ha penjat el seu treball d’ahir a la Tomatina.