26 d’agost 2008

tssssst!!!

La plaga de multisales de cinema a tot arreu ha fet molt de mal a les sales de tota la vida. Tant, que són poques les que no han tancat. I podríem ara parlar de l’època daurada dels cinemes a casa nostra. Els actors clàssics, aquells temps en que el cinema era la primera i única finestra al món del seu públic, afirmar que el sèté art forma part del patrimoni sentimental de moltes parelles, de la infància de vàries generacions...I recordariem la pel·lícula Cinema paradiso, i com ens va fer plorar la primera volta que el vam vore al sofà de casa...

Però no! No farem ara cap apologia romàntica del cinema. Només voliem recomanar a la gent de València, des d’este púlpit cibernètic, el Cinestudio d’Or; L’últim supervivent d’aquella època d’apogeu cinèfil. Allà en un racó de l’eixample, vora l’avinguda Antic Regne, continua les seues projeccions esta sala. Un espai amb olor a butaca, al folre de les parets lleugerament polsós, a la fusta del terra, elegantment emmarcat pel barri on està ubicat. Allí podreu disfrutar de sessions dobles per preus fantàstics, portar-vos l’entrepà per a sopar...Un Cinema Paradiso que ens queda que i hem d’intentar que continue, abans que cap immobiliaria el compre per a fer això que fan ells.

Si voleu saber què fan cada setmana, ho teniu fàcil mirant la pàgina web que han creat recentment.

4 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

M'has dut a la memòria quan, fa molts anys, hi havia cinema al poble... aquelles sessions de la vesprada de diumenge i a l'estiu al patí de la casa Abadia... en fi... quants anys dec tindre? molts

miquelet ha dit...

Els cinemes tradicionals són espais que feien que et sentires davant d'un gran esdeveniment cada vegada que entraves. Les actual miltisales poden ser més còmodes, però s'han carregat d'aquesta atmosfera de banalització i despersonalització que hui dia pretén envaïr-ho tot.

Salut.

Anònim ha dit...

m'has fet recordar vells bons temps compartits a VLC, gràcies... faltaria fer recompte de les vegades que t'has dormit al cinema :)

Anònim ha dit...

m'han vingut al cap una muntonaeta de records...
de menuda, el cap de setmana que no anavem al poble el dedicavem entre d'altres coses a anar al teatre escalante o al cine...al serrano (avui convertit en el zara més gran de la ciutat), al tyris (avui gimnàs de luxe), a aula 7...
adrià, a la propera vesprada cinèfila anem al d'Or!!!