Ja hem acabat, i ara què?

Això em pregunteu tots quan em veieu... i ara que has acabat... què? A dir veritat, ho sé i no ho sé. Se'm presenta un any idoni per a fer uns cursos de formació complentària i altres obligats si per un cas vullguera fer oposicions a la docència. Anirem fent-ho amb ganes.
Però el que acabe de dir ho hauré de compaginar, necessàriament, amb un treball. És lo que té viure independitzat, que t'has de guanyar el pà amb la suor del teu front. Ahí està la cosa més delicada. Hi ha una situació de pànic generalitzada per el tema eixe de la crisi que és de no dir. Es parla de que l'atur ha pujat i les ofertes de treball comencen a escassejar. Que les empreses no estan per a moltes festes, i que açò serà pitjor que la del 29, i que a vore com eixim... En este context de paranoia social el que escriu s'ha de buscar una faena a la ciutat de València... Fins ara no m'ha anat mal i he tingut prou de sort però... i ara?
De moment me'n vaig tres setmanes a Dublin amb la beca per millorar l'anglés del ministeri. Faré la maleta sense molta passió, que este viatget em trenca un poc la marxa... però sempre s'ha de tindre ganes de vore llocs nous... i més si t'ho paguen.
En tornar ja ens enfrontarem de ple amb la realitat. Esperem que no siga tan dur com ho pinten. També és casualitat, acabar en este moment!!


FOTO; El caminant sobre el mar de núvols, pintura de Caspar David Friedrich.