Com un record d'infantesa...

Volem encetar aquest nou bloc amb bon peu; anem a parlar de morts. Bé! Tampoc volia ser tan dràstic. Vull dir que ens agradaria dedicar aquest primer missatge a un home extraordinari que aquest divendres farà onze anys que ens va deixar. Que ens va deixar perque volia prendre's unes vacances. Sí, molts ja ho sabreu; l' Ovidi.
Per als qui no vam tindre l'oportunitat de vore'l actuar en directe, ens queden les seues pel.lícules, els discos, les entrevistes, i el testimoni de tots aquells que el coneixeren i que ell tant es va estimar. I no hi són pocs! Tots coincideixen en destacar el seu tarannà lluitador, amable, obert, carinyós... i sobre tot, compromés.
Pot ser el que més defineix la figura de l' Ovidi Montllor és el seu compromís amb unes idees ben fermes; Amb la classe treballadora, car mai ocultà els seus origens ('ja no ens alimenten molles'), amb seua terreta ('torne a repetir, soc alcoià'), amb la música en la seua llengua ('ens ensenyà a cantar, a ballar i a estimar'), i en definitiva amb la cultura i la política del seu país ('Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res; Són lladres!').
D'alguna manera, com tot el moviment de la nova cançò, va estar fent costat a l'oposiciò democràtica al règim, els mateixos que anys després l'ignoraren al seu país, i el que és pitjor, al seu 'poble, Alcoi'. Ells han volgut ocultar-nos-el, silenciar-lo, oblidar mesquinament a qui millor ha recitat Estellès, Salvat-Papasseit... Afortunadament el seu nom distingeix un centre cultural al seu poble, un col.legi major, l'associaciò de cantautors del seu país, alguns carrers i places...
Però no ens encantem, perque ja ens ho va advertir "qualsevol dia impensat us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes". Allà on sigues, una abraçada forta paisà !
.