Eren vora les nou de la nit, la megafonia del teatre principal anunciava que quedaven tres minuts “per que comence la representació”. Mr. Cabota i jo desesperaven a l’entrada del teatre mentre els porters ens asseguraven que en sentir la locució d’inici de l’obra, es tancarien les portes i no podria entrar ningú més.
Segons abans d’aquesta locució van aparèixer, per fi, Lluís Llapissera i la parella amb qui havia vingut a València. Tots vam anar ràpidament a ocupar el nostre lloc, i es van apagar les llums.
L’obra comença amb el decret d’expulsió dels moriscos dels regnes hispànics.( perquè “no son persones”, comenta algú dels personatges ). A partir d’ací la història transcorre vint anys després en un vaixell morisc, que acaba de segrestar una colla de cristians catalans i valencians per fer-los servir al seu gust. Una de les joves cristianes, que dorm en l’habitació del capità, Saïd, comença amb un ell una sèrie de converses que els porten a acostar opinions i a l’enteniment de l’un amb altre.
Quan el festeig es fa públic entre els passatgers del vaixell, les reaccions dels moriscos i presoners cristians son contraries a la relació. Però la parella pretén sense massa èxit que el seu afecte triomfe per damunt de creences i interessos econòmics. Tot plegat, l’obra d’Àngel Guimerà és una reivindicació de la llibertat i la igualtat entre els humans per damunt de tot, tant individual com col·lectiva. Del poder de l’amor en temps difícils i entre persones d’orígens enfrontats.
El muntatge de Mar i cel no és excessivament complex, però el ritme escènic, la música, cançons i el contingut històrico-literari fan d’aquest el gran espectacle musical de la temporada a la capital valenciana. Tot i que no ha sigut publicitat més que en els circuits culturals més reduïts i a pesar de la polèmica que va suposar la prohibició de la Generalitat a la representació en català (o con es diu a la pàgina de ‘Teatres’; en versió original ) de la que, finalment, han permès dues funcions d’un total de quatre setmanes en castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada