Un any fent la mà

Feia temps que no havia gaudit tant amb tanta gent i tant prolongadament. La celebració ahir a Gandia del primer aniversari de la revista satírica La Cabota fou tot un èxit. L’acte de celebració pròpiament dit començava a les 20 h. al teatre del Raval de la capital saforenca. Però per a uns quants la I Intercomarcal Cabotista no només es va reduir a eixe parell d’ horetes, sinó que va començar unes hores abans i durà fins ben entrada la matinada (i per a alguns, el dia...) A les 14’30 al casal Jaume I de Gandia es vam reunir els grups que després hi participarien, a més d’alguns col·laboradors. Durant el dinar vaig conèixer molts d’ells i l’ambient de festa ja es sentia amb les primeres bromes i les primeres cançons corals ‘a capella’. Ben dinats vam iniciar la ‘cercavila’ per tal de trobar, amb tots els instruments damunt, el teatre del Raval. I una vegada allí dins, en el mateix ambient, els grups provaven el so, s’organitzava la paraeta de productes cabotistes, i tot ultimava per acollir al públic minuts després. A les 19 h. un servidor es va posar darrere de la taquilla per exercir d’això mateix, de taquiller de l’esdeveniment. Col·laborar en projectes de grup és una cosa que a més d'agradar-me em fa sentir més estima envers l'èsser humà. A les 8 ben tocades començava la funció. El cap de cartell, Xavi Castillo, va moure amb un monòleg que va fer riure a tots de bona gana. Com sempre, sarcàstic, absurd, molt intel·ligent i crític amb la nostra classe política. No cal que vos explique més. La risa va continuar amb els Ovidi Twins. El seu convidat de pedra, el vestuari, la música i lletres iròniques i divertides feren un combinat perfecte. De les Mãedeus es podrien dir moltes coses però només en direm una; genials. Seguiren Arthur Caravan, un grup d’alcoians que ens portaren una xicoteta mostra del rock, i que van fer vibrar al públic amb les seues notes. Per acabar, el grup de Pego Lilit i Dionís desplega els seus instruments, el seu ritme i un bon fer extraordinari que va inundar de color tots els racons del recinte. Una mostra de l’ al·lucinant que pot arribar a ser juntar en un grup de folk guitarra elèctrica, violí, bombo, trompeta, tuba, pandereta i dolçaina. Fabulós! I com a cloenda de l’acte El xiquet de Corea va dirigir a tots els cantants sobre l’escenari cantant l'himne de la I Intercomarcal. Després d’açò, a Ca Pasqualet, ens esperava un sopar que va anar d’allò més bé. Menjarem, beguérem, cantàrem més tard, connectàrem en directe amb Radio 9 a ritme de ‘volem, volem que mos la mame el president’ i inclús em vaig animar a ballar una jota de Banyeres (com vaig poder) amb una mestra com Violant la Rogeta. Personalment, va ser impagable poder compartir unes rises amb tots els presents, i en especial amb tota la delegació de la Vall d’Albaida. Ara cal pensar quan fem la pròxima. Gràcies, companys, pel dia d’ahir!!