27 d’abril 2007

25 d' ABRIL



VOS DEIXE UN TEXT QUE VAIG ESCRIURE EL PASSAT DIMECRES 25 A CASA:

Hui fa 300 anys del colp de gràcia a un territori lliure, el Regne de València. Un estat que anys abans d’aquella data alguns ja anomenaven el País Valencià, i que hui ni és una cosa ni l’altra sinó tres províncies diluïdes en un estat que pretén esborrar una identitat que no li convé.

Hui m’ha acompanyat una sensació estranya, incòmoda. Per un costat m’ha sabut molt de greu no estar ‘allí’ i viure tan senyalat jorn enmig dels meus paisans. Ni tan sols puc llegir què diuen els companys als seus blocs, ni la premsa del dia. Per l’altre, he sentit ràbia de pensar que el meu govern no vol ni pensar-ne d’efemèrides així. Que minimitzaran la importància i el simbolisme històric i cultural del dia en que estem i per suposat això d’un acte digne pel record i reafirmació nacional ni somniar-ho. I si el fan, damunt, el farien en castellà.

A Nàpols ha eixit un dia fosc. Els meus pares estan de visita i portem uns dies de gir turístic i per això em trobe ocupat. Este matí he penjat la senyera al balcó. Al menys vull que la gent en vore-la pense què vol simbolitzar. Que coneguen que darrere d’aquell drap quatribarrat empeny una cultura per fer-se sentir i dir, fermament, que tres-cents anys desprès, ací estem, trone qui trone.

3 comentaris:

trena ha dit...

Sí, troni qui troni.

DE TOT UN POQUET ha dit...

I més que estarem. Ja hem fet 300 anys i no han pogut ni els botiflers ni els franquistes, ni tota la colla que s'autoodien per ser el que són... amb nosaltres. 'Ara va de bo' és el crit.
Àngel

herberet ha dit...

ara va de bo!