Hui, dia festiu, de celebració col.lectiva del dia fundacional dels valencians volia parar-me un poc a reflexionar sobre nosaltres. Este matí a Gandia anava fent un esquema mental, i em venia al cap el govern nostre, i l'oposició nostra, i la tonadeta de la cançò d'Al Tall sobre Miquel Grau, ara que fa 30 anys que 'per guanyar la llibertat' va ser vilment mort per un militant d'ultradreta.
Quin dia més solejat, el de hui! Jo, mig inconscientment m'he posat este matí la samarreta de la campanya cabotista 'apadrina un xiquet valencià' que tots coneixereu. Quina ha estat la meua sorpresa que per portar-la m'han amenaçat a la mateixa Gandia, just quan visitava les estàtues dels Borja a les escoles pies. M'han insultat a crits (des de lluny, per supost) i m'han fet diverses amenaces (i no sé si fotos i tot) alli, enmig del carrer. N'eren quatre, equipats amb la seua senyera tricolor i bandera espanyola. Uns covards. Uns xenòfobs i autoritaristes. Uns energúmens que pretenen imposar amb la força les seues idees sense escoltar ni parlar. Anava jo soles i m'he assustat, clar. Ja al tren recordava el govern nostre, i l'oposició nostra, i la tonadeta de la cançò d'Al Tall...
Després la mani, amb incidents provocats pels amics dels anteriors, fins el Parterre. La primera del 9 d'octubre a la que vaig. Tal dia com hui va entrar el nostre rei Jaume a la ciutat, amb penons i banderes quatribarrades. Alli estavem nosaltres (desorganitzats, però estàvem) per celebrar-ho.
Deixem per a un altre dia les reflexions. Només dir que des de hui, els valencians. em preocupen un poc més.
Quin dia més solejat, el de hui! Jo, mig inconscientment m'he posat este matí la samarreta de la campanya cabotista 'apadrina un xiquet valencià' que tots coneixereu. Quina ha estat la meua sorpresa que per portar-la m'han amenaçat a la mateixa Gandia, just quan visitava les estàtues dels Borja a les escoles pies. M'han insultat a crits (des de lluny, per supost) i m'han fet diverses amenaces (i no sé si fotos i tot) alli, enmig del carrer. N'eren quatre, equipats amb la seua senyera tricolor i bandera espanyola. Uns covards. Uns xenòfobs i autoritaristes. Uns energúmens que pretenen imposar amb la força les seues idees sense escoltar ni parlar. Anava jo soles i m'he assustat, clar. Ja al tren recordava el govern nostre, i l'oposició nostra, i la tonadeta de la cançò d'Al Tall...
Després la mani, amb incidents provocats pels amics dels anteriors, fins el Parterre. La primera del 9 d'octubre a la que vaig. Tal dia com hui va entrar el nostre rei Jaume a la ciutat, amb penons i banderes quatribarrades. Alli estavem nosaltres (desorganitzats, però estàvem) per celebrar-ho.
Deixem per a un altre dia les reflexions. Només dir que des de hui, els valencians. em preocupen un poc més.
4 comentaris:
Adrià, no saps com lamente que haja sigut a Gandia, ciutat dels Borja, dels March, dels Martorell, t'haja passat el que expliques... però pensa que hi ha "malparits" a cada poble i ciutat del nostre País. Una coseta vull dir-te: Jo vaig anar a la mani del 97 (i alguna més del 9 d'octubre) i tu anares, per primera vegada, ahir a una del 9 d'octubre. El futur és nostre.
ÀNIMS!!!! Que són quatre gossos i sols saben bordar...
Feia dies que no em deixava deixar-te comentaris...
Tinc un article en el meu blog que va sobre la Mocadorada i Sant Donís. Molt interessant el teu blog!
http://tantesmendigues.blogspot.com/
Per a mi també ha sigut enguany la primera del 9 d'octubre que vaig, ja que solc anar a la del 25 d'abril. La veritat esta m'ha semblat més perillosa, perquè en el parterre estavem rodejats i pel carrer colon també van haver alguns aldarulls.
No és que en la del 25 d'abril no passe, perquè també passa, però sols ser pels concerts i al acabar els mateixos, sempre s'ha de tindre la precaució de no anar sol, la veritat açò és vergonyós!!!
Publica un comentari a l'entrada