SEGONA FELICITACIÓ

Si diumenge felicitava mon pare pel seu aniversari, ahir devia d'haver igual amb ma mare, que va fer, també, mig segle. Entre el costipat que porte i la faena de classe ahir no em vaig poder posar a escriure-li la felicitació, però ho faig ara.

Va nàixer a un poble al costat d'Almansa, Montealegre del Castillo. Com que aleshores el costum manava posar a la filla primera el nom de la iaia, li va tocar dir-se Dionisia (celebrant el sant, com imagineu, el 9 d'octubre) igual que a altres tres cosines. Tres dionisies per a orgull de la iaia. Lo bò va arribar quan morí l'avia i descobriren que no li deien Dionisia, sinó Mª Antonia. Sembla ser que tenia una germana que era la vertadera Dionisia i com que va faltar de ben joveneta, començaren a anomenar d'esta manera la germana. Coses de poble.
Bé, doncs, tornant a ma mare. Amb quatre anys es traslladen a viure a Petrer, on ella va creixer, va anar a escola i es va fer una dona. I allà coneguè mon pare, que en casar-se se la portà a Banyeres. Fa enguany 25 anys.

És, i ho continuarà sent, una mare i una dona lluitadora, valenta, generosa, pacient... i ja, festera i banyeruda com la que més... Per molts anys!