Crònica de les minifestes 2006

Al nostre patró Sant Jordi en Banyeres tots els anys li fem festes religioses i de moros i cristians. Ja feia més de hora i mitja que devia haver començat l’entrà. Eren les 6’30 tocades i públic, festers i capitans esperaven que parara de ploure per començar la desfilada més important de l’any. Para l’aigua, tots preguem que no torne i l’acte mou vora de les 7 en la 'Font Bona', com és tradicional. I arriben a la Plaça els Cristians, darrere a tota pressa els Estudiants i justetament apleguen els capitans dels Maseros quan tornen de nou les gotes. La ruixada para l’acte i tot el mon banyat i esbalaït sense saber què fer. Finalment es suspèn l’entrà quan encara no portem ni mitja. Diuen que açò no passava des de feia 25 anys. Evidentment, la decisió no va caure massa bé als capitans què veien esvair-se tot el treball (i els diners) d’un any preparant el seu boato. A les 12 de la nit, en el moment que comencen a desfilar pel passacarrer torna a ploure. Decidim anar-nos-en al 'Nou Miami', enfront de l'Ajuntament, a fer-nos uno. En el meu cas tres (misteles). Quan veiem que ja no plou i que son quines hores, decidim pujar cap a la verbena del maset dels Marrocs. Però a la plaça Major em trobe a Neus i Isaac que em conviden a passar al seu garito. Molta gent coneguda, d’altres no tant, però tots gent fantàstica. Em conviden als dos primers plis-plays de la nit, parlem una estona i pugem cap a la verbena. No em pregunteu qui va actuar, ni què tocaren, ni si ho van fer bé o mal. Allà em fiu el tercer i últim plis-play i vaig ballar bona cosa amb la gent d’allí al ritme de la música. Però com tot acaba, la vetllada als Marrocs va acabar a les 6 del matí, hora en que tranquilament, i amb molt de fred, que tot s’ha de dir, baixarem a esmorzar a 'Telexurro' un xocolate amb xurros. Puntuals, malgrat l’amenaça de pluja costant, a les 7’30 del dia de Sant Jordi van moure les esquadres en la diana. I com que novament em vaig trobar a Neus per la plaça, anàrem a fer un volt amb els Marrocs (sembla que no hi ha més filaes!) pels carrers de Banyeres, que de tant matí i tan banyats tenien un presència especial. I per combatre el fred, què millor que un bon herberet! Després, de les escales de l’església vam vore tota la desfilada i concurs de caps i esquadra. Quin bon fer el dels cristians!, quina agilitat els estudiants!, impressionant la formació dels jordians!... Allà a les 9, Sense acabar de vore-ho, me’n aní a dormir, que ja ho tenia bé! Vaig passar la missa dormint en el llit, i em vaig alçar per a dinar i seguir la festa. Quedarem per vore la volteta dels xiquets (desfilada d’algunes esquadres infantils de cada filà). I en acabant començà la processó ( llarga, trista i desolada, però amb Sant Jordi darrere ). Després del sopar i el cafenet se’n baixarem al Baco’s. ‘26 años al servicio de banyereres’, diu l’anunci que tenen en la tele de Banyeres; 26 anys sense canviar la decoració! En eixir d’allí estiguerem un poc pels pubs, ataquinats de gent, però no tant com els dos dies passats, segons m'havien comentat. Per acabar les meues festes d’enguany vaig decidir-me a pujar al castell el dilluns, dia de moros i cristians, per presenciar l’ambaixada del moro i l’estrena de l'ambaixador cristià, i no ens van decebre cap dels dos! La aireguera que feia allà dalt afegia major tensió si cal als diàlegs noucentistes que recitaren. Ja per la vesprada, quan Neus i jo anàvem a agafar el cotxe de Modesta i Jordi per tornar-nos-en a València, una banda de música passava per darrere tocant un pasdoble. Quina bona manera de finalitzar unes festes!