Milers de persones al carrer. No és una manifestació, ni de bon tros. Els que passegen no coincideixen entre ells en això. S’han posat d’acord –es posen d’acord tots els anys- en rebre caminant els primers dies primaverals de l’any. En són molts. De totes les edats i diverses procedències i creences. Hi ha soroll. Petards, petardots, gentada, música... Olor a bunyols, la sentor de la pólvora... El sol que ja pica a migdia. Aglomeració en el transport públic. El metro ataquinat; ningú no es pot moure. Queixes –crits- per no poder eixir. Els carrers invadits per la festa. Trajectes tallats. Carrils-bici envaïts per parades de xurreries. Clar, en estos dies podent anar a peu, qui necessita la bici? Les falles, imponents, barroques, simpàtiques, s’alcen a cada dos cantons rodejada dels fallers i falleres que ploraran la seua crema. El primer premi? A la de sempre. I enguany més cara que mai, diuen! El dia deixa pas a la lluna -de València-... Aquells carrers il·luminats a més no poder. Que bonic l’arc que dibuixen! I el castell a l’alameda, que passada de colors i formes. Quin goig passejar amb la fresqueta i gaudir de les vistes nocturnes. La falla així pareix més real. Com un actor vestit i maquillat per sotmetre’s a la llum dels focus. Més gent, més música...i més festa!Al Carme hi ha molt d’ambient. Berbenes, clubs nocturns. Carrers amb olor a pixum. Cerveses fresques a euro! Algun conegut, noves coneixences. Els carrers concorreguts no s’acaben. El centre de la ciutat és una gran sala de festes a estes hores. Per a una volta a l’any que podem! S'escolten més petards. Més sorolls. Ja està bé; A dormir i demà, més.
2 comentaris:
Quina descripció més bonica! Així, a mi també m'agradarien les fatxes (vull dir, falles)...
quina enveja! i jo a currar fins el dimecres!!!!
Publica un comentari a l'entrada