Si comencem a furgar en la data de hui, 25 d'abril, trobem una sèrie d'efèrides semblants que podem relacionar entre elles per ser de vital importància per a un gran nombre de gent.
Foto dels Artistes
Anuncia el cantautor de Torrent que ja ha eixit al mercat el seu segon disc, Teoria del caos. Avalat per l’èxit de l’anterior treball, Alabajos no para en torreta i al seu bloq comprovareu com té d’apretada l’agenda. Ací per casa i per l'estranger i tot! Mirarem d’acostar-nos divendres a Manuel al concert que farà amb Toni de l’hostal.El mateix Pau es feia ressò dijous d’un article del diari gratuït ADN dedicat a la música en valencià que ara es fa. Entre altres coses diu;
La música en valenciano pasa por un excelente momento: al calor del éxtito de Obrint Pas se ha producido una eclosión de bandas y propuestas origniales. Del folk-rock de Lilit i Dionís al rock agresivo de 121 Decibels o Pinka. Del rock duro de Inopia o El Corredor Polonés a la canción de autor de Pau Alabajos o Sergi Contrí. De un clásico como Xavier Morant al folk de l'Ham de Foc o Tres fan Ball... Creatividad, diversidad, mestizaje. Hay unanimidad entre la crítica: la música en valenciano goza de una salud excelente.(...)
La eclosión de bandas y diversidad de estilos contrasta con la endeblez de la industria: sólo hay un sello especializado: Cambra Records. "Es normal", afirma Frechina; "primero se crea el mercado y luego llega la industria". Frechina también lamenta que Canal 9 no tenga ningún programa de música. "Ni en castellano ni en valenciano".
L’altre dia anava escoltant ràdio
En passar per alguns pobles de la comarca vaig trobar cartells del ‘CAMINO del CID’ que enguany està tan de moda ( Fins i tot és l’any triat pel Cid més famós del nostre temps, Charlton Heston, per morir-se) tatxats i escrit algun amb el lema “jaume I”. No m’agrada que es facen pintades per ahí, però està clar que és la manera més evident que han trobat alguns valencians per denunciar el greuge comparatiu de la figura del cavaller castellà amb la del nostre primer rei Jaume, que té una miqueta més a vore amb la nostra història, i al que s’ignora sistemàticament des de les institucions (Començant pel molt honorable president que no es digna ni a fer-li un homenatge a la seua tomba).
S’ha atorgat també este cap de setmana el premi de convivència Manuel Broseta. Bé, que la dreta valenciana done premis als defensors de la unitat d’Espanya i tot això és normal. Però que el premi es diga Manuel Broseta i es lliure per ‘contribuir a la millora de la convivència’ és d’un despropòsit que tira de tos. Si per alguna cosa no es va caracteritzar el meu paisà va ser, precisament, per afavorir la concòrdia entre els valencians. Ah, em va agradar molt com en Canal 9, en repassar els premiats amb este guardó, van parar-se en Camps i Pla afirmant que foren guardonats per ‘acordar un estatut modèlic i exemple per a totes les regions d’Espanya’. Sempre tan objectius...
I parlant de comentaris per a oblidar, vos en conte el d’una periodista hui a la ràdio. Es parlava sobre la crisi de l’urbanisme. Un tertulià posava a caldo la construcció desmesurada del litoral mediterrani, tot i incidint en el gran impacte irreversible sobre el paisatge i els bens culturals de molts indrets a costa del benefici desproporcionat d’uns pocs. La periodista en qüestió no ha tingut vergonya en dir ‘bueno pero gracias a esos beneficios de muchas familias se ha pagado la universidad y los estudios de muchos jóvenes’. Clar que sí, cal ser optimista!
Però no han de ser tot males cares, que este dissabte hem tingut una bona satisfacció els membres de l’Associació de
