GRÀCIES!!

Se m'amunteguen al cap els records de les experiències d'estos dies de treball organitzant la Llegenda. M'agradaria donar un per un l'enhorabona a tots els que han dedicat part del seu temps en fer possible un projecte d'esta dimensió, i vull aprofitar este escrit per recordar-vos a tots. Esta mampresa és, per damunt de tot, treball col.lectiu i voluntari.

La representació d'ahir va ser un gran èxit. Ho recorde i em torne a emocionar. Hi havia llogades 1.900 cadires (200 més que el 2.006) i poques quedaren buides. El mar de cabets que es divisava des de l'escenari era brutal, i en el moment d'encendre les bengales... una passada! I nosaltres, que fins divendres teniem el ai en el cos... que si no se'n venen entrades, que si la crisi, que si la gent diu que són cares... Tot esfumat en vore el riu de gent que anava afluint al recinte ben ordenadets, com es veu poques vegades al poble.
Quan vam acabar, sense voler-ho vaig acabar en la porta despedint la gent coneguda. Amics, veïns i autoritats que ens donaven l'enhorabona. I els amics de Puigverd de Lleida, encantats d'haver conegut Banyeres i haver vist la nostra Llegenda, tot en un dia!

...

Este èxit ha sigut un pas més per fer forta la tradició de la Llegenda de Sant Jordi. Crec que sense ser encara massa conscient, Banyeres acull un dels majors muntatges teatrals no professionals del País Valencià. Una obra que malgrat tots els malgrats és esforç i il.lusió que posen un grup de gent per oferir-la als seus conciutadans. Ho dic perquè he sentit per boca d'alguna veïna que no valia la pena pagar 7 euros per vore a la 'gent que veus tots els dies' i prefereix quedar-se a casa. Pobreta... I encara s'atrevia a dir que l'entrada és cara perquè clar, si això ho paga l'ajuntament... La dona, evidentment, no havia vist l'obra. Esta ignorància cabuda i orgullosa està més estesa del que pensem pel veïnat. Podrem canviar-ho algun dia?

...

Ara ens queden les anècdotes dels bons moments, les presses, les bromes, els preparatius, els nervis, els contratemps... Quin cuquet quan en sonar la cançò d'inici entravem en dues files agarrats de les mans... Quin tomb del cor quan vam vore a Sant Jordi per terra!!

Si havereu vist ahir les donzelletes plorant com a madalenes perquè s'acabava esta experiència tan bonica per a elles!! Això, i vore eixir la gent tan contenta -es notava en les cares!!- és la major recompensa.

Gràcies als que creieu en este projecte i heu treballat de valent en ell.
Gràcies per haver vingut a compartir este regal que vos hem volgut oferir.
Un agraiment especial a l'ajuntament de Banyeres per la confiança dipositada.

No hi ha dubte. El drac tornarà d'ací tres anys.

Al tribunal!!

Dins d'una setmaneta comença el procés d'oposicions al cos de professors de secundària dels centres valencians. Vaig a presentar-me. No és que estiga molt preparat, que no tenia clar això de presentar-me fins fa poc, però aniré a provar sort, que diuen. Per ara estic tranquil, i espere que en plantar-me davant el tribunal no m'aturrullaré ni perdré la serenitat.

Haurem de repassar estos dies. Ja vos contaré...

A un mes vista

Torne a rependre el bloq amb un recordatori massiu; De hui en trenta dies tornarà a cobrar vida 'La Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa' de Banyeres. Molts ja m'haureu sentit nomenar-la però als que pille de noves els diré que facen el que puguen per acudir. Que valdrà la pena passar la vesprada al mercat medieval de la Malena i fer un poc de gasto, pegar un mos en qualsevol dels bars que hi trobareu, i acudir a les 23 h. al parc de Vil.la Rosario a deixar-se endur per una història mil.lenària contada a la nostra manera (amb teatre, foc, dansa i bona cosa de música).
A un mes de l'event i gràcies al treball de Lluís Llapissera estrenem nova imatge a la web de l'associació i al bloq, que anirem actualitzant amb fotos dels personatges i altres curiositats...Ahh!! I una enquesta per anar animant l'assunt.

Vos deixe, per als que no l'hajau vist, el video promocial que ens han fet a ca Morenet. No direu que no és bonico!!

RESERVES PER INTERNET; llegendabanyeres@gmail.com

Ganes d'aïllar-se

Ja no pot estar uno tranquil a sa casa. Només en vore els telediaris t'entra quimera de pensar com faràs per arribar al final del dia amb la de coses que hi ha. Que si l'atur que afecta a tot cristo, que si la grip-de-nom-variable que ens contagiarà a tots sí o sí, que si l'augment de delinqüencia per tot arreu... A voltes no sé si estan informant-nos o asustant-nos.
El pitjor és que son coses que encara que no les provoquem ens afecten i no les triem; Si els bancs estan de crisi tots fotuts i a apretar-se la butxaca. I si naix un virus en mèxic, al sendemà hi ha infectats per tots els racons del món. Tan gran que semblava la humanitat i no som res. Un estil als pisets moderns, que quan es tira un pet el veí l'escoltem i casi l'olorem. -Encara que hi ha pets, com els del tercer món, que costen de sentir. Oïda selectiva, se'n diu-.

Pense darrerament si no serìa millor viure a la muntanya, apartat del tràfec de succesos i cròniques polítiques més o menys interessades per provar de ser immune a tot açò. Va dir algun savi que l'home és sociable per naturalesa, però pot ser és la sociabilitat que ens allunya d'ella ara per ara.

Modernitzar-se

D'ací a un grapat d'hores presentarem al teatre principal, com ja vaig anunciar, les novetats del projecte de la Llegenda 2009. Una d'elles, el video promocional fet per foto-video Morenet ja està al youtube. Ja sabeu que qui no està a internet no existeix. El pose a continuació. Com a avanç de les músiques del nou disc, podeu vore els vídeos penjats pel tio Carrasca de la marxa del drac, la cançò de la Llegenda final i la dansa de les donzelles.

Espere que el video promocional agrade als presents a l'acte i als que ho descobriu per ací, i que tots el difonguem a través de la xarxa en estos dos mesets que queden per a la representació d'enguany. Seguirem informant.

Presentació del disc de la Llegenda

I compte arrere per a la representació d'enguany. Dos mesos i poquet que falta... Això ja ho tenim ahí!
Este dissabte 9 de maig a les 19 h. i al Teatre Principal, lloc de la seua gravació, presentarem solemnement el disc amb les músiques de la representació de la Llegenda de Sant Jordi, el drac la princesa.
Este disc és una d'eixes coses en les que la gent que participem posem temps, esforç conjunt i il.lusió per deixar un producte digne i interessant que agrade a quanta més gent millor. Encara no hem pogut tocar-lo perquè no està a punt però ens han promés de la Caixa d'Ontinyent l'imminent vinguda per missatgeria el proper dimecres.
L'obra social de Caixa Ontinyent és la que ens ha patrocinat el disc. Seguint la seua política d'editar productes culturals de les comarques centrals ha apostat de nou per nosaltres i per Banyeres. És de justícia que agraisca des d'ací la labor cultural que fan i que dignifica tant de treball col.lectiu que es fa pels voltants de la Mariola.

A l'acte hi haurà, a més, la presentació dels actors que posaran veu i als personatges principals. Parlarem també del cartell, obra de l'artista local Manolo Granado; i de la Unitat didàctica de la Llegenda que treballaran les escoles del poble, i dels intercanvis llegendaris que estem fent amb gent del nord (no vos he contat el viatge a Puigverd de Lleida, però que bé ens van acollir!!).

Ens agradaria que este acte s'instituïra tots els anys. Afortunadament a l'Associació no ens falten idees ni ganes de fer-les (ni gent, pel moment ) i esperem tindre tots els anys novetats que presentar.

Este dissabte esperem començar a assajar les cançons...
En un país molt llunyàààà
hi havia un drac molt graaaan
que una volta cada aaaany
li entrava molta faaaam...

Primer la medicació i després...

Dilluns tornava de Barcelona de passar un cap de setmana de vida social. Vaig tornar encara mig atabollat de tanta gent volguda i llocs preciosos que em vaig trobar en dos dies. I en estar a Benimaclet tenia el cor posat a la Mariola, on estos dies s’escolten marxes mores i cristianes indiscriminadament - al meu poble i a la capital comarcal, Alcoi-. Ja fa temps que em van ensenyar allò que primer va l’obligació i després la obligació, i per tant m’ha tocat quedar-me a València i conformar-me amb alguna connexió telefònica amb ma mare on vaig poder sentir l’himne a la festa del dia 22.

Aquell mateix dia el dia de l’entrada vaig començar a notar-me símptomes de refredat; mocs i estornuts. Per fer-me més goleta vaig llegir a Can Carrasca la narració de l’entrada del capità moro d’Alcoi , que sembla que va ser d’aquells moments que marquen una fita en música festera.

El dia de Sant Jordi -que m’havia proposat anar a fer alguna visita especial- va avançar aquell malestar que se m’havia tirat a la gola. Quin mal, tu...ni engolir la pròpia saliva. Des de casa per tv3 vaig vore per primera vegada en directe l’ambient a Barcelona i altres indrets catalans amb motiu de la festa del llibre i la rosa. Al final del dia, la ‘visita especial’ va ser a l’ambulatoria a revisar-me aquell mal de gola, que segons el metge de torn no era més que un virus de l'època.

Avui, 24 - dia dels trons a casa- la cosa no ha millorat, l’ibuporofeno m’acompanya en cada dinar i no sé a quin sant aclamar-me per a millorar-me de cara al viatge de demà dematí.

Per cert, que demà, 25 d’abril, a les 12’30 del migdia presenta Paco Muñoz a Bocairent el seu últim disc ‘Com un suau adéu’ a la sala Joan de Joanes. Per als que estan per allí és un immillorable plan després de passar-vos pel cementeri de Banyeres a vore les salves als difunts.

Comboi el dissabte a la nit

Supose que els que entreu a llegir que el que escric ja estareu al corrent de que dissabte 4 al cine Goya de l'Olleria hi ha sarau dels bons. Que la revista La Cabota - satírica i més arreu que la mare que la va parir- fa quatre anys que va pel món... quatre ja??!!
Sí, filla, que el temps passa que vola...

El cartell va carregaet del tot... jo repetiré experiència en directe amb Senior -que aconselle , siga dit de pas-i m'estrenaré amb tots els demés. Val també la pene anar per coneixer en persona la consultora seximental del moment; Lucrècia de Borja i Bairén.

No s'encanteu i reserveu entrades o acudiu promptet.
La cosa promet. Jo no vull dir res...

.

Playmobil, llop amb pell de corder

Les cares amigables dels clips ens enganyaven quan jugàvem de menuts. Però Playmobil és una empresa més; pessetera, freda i roïn que vol el benefici pur i dur.
No sé si heu escoltat que esta empresa ha muntat un pollastre de por a un retor protestant que utilitzava els simpàtics perotets articulats per a recrear escenes de la Bíblia. (ací la 'santa' web)
L’home diu que no té cap fi comercial, només arribar a la gent. I té raó. Que en el s.XV els santets no els esculpia Miquel Àngel? o en el XVIII Salzillo??.. Ara calia modernitzar la cosa i utilitzar un llenguatge actual, i -si vols que et facen cas els menuts- juvenil. La idea i la realització és d’una enorme creativitat, visió didàctica i paciència per a caracteritzar els personatges.
L’empresa, en lloc de patrocinar la mampresa i promocionar-se, ha optat per donar la cara agra i desacreditar l’ús de les seues figures per part d’este retor.
A Playmobil, que ha vestit els seus personatges de mil maneres distintes – i fins i tot té un betlem en el mercat – li molesta que una persona es gaste els diners comprant els ninotets i montant un betlem pel seu compte...

Serà que tenen enveja... o mala llet?

Els estafadors també estan en crisi

Com que en el meu temps de treball a Telefònica vaig rebre incomptables queixes de gent –normalment iaios i iaies- per haver-se deixat enganyar per persones que deien anar en nom de Telefònica el cas de hui ha sigut prou fàcil.

Després de dinar han trucat al porter automàtic dient que eren de la ‘compañia telefónica’ i després de dubtar un poc he obert, pot ser havien de fer algun treball...

Minuts després han trucat, però ara era a la porta de casa...i en obrir em veig dos tipets un tant particulars; un més alt, amb americana blava i monyo quasi rapat, molt moreno, i l’altre baixet, també jove, amb meleneta pels muscles i sabatilles esportives. Este segon no ha parlat en cap moment.

La conversa entre l’alt i jo ha sigut, esquemàticament, una cosa així;

-Buenas tardes, de que companyia de telefono es usted? Telefónica o Ono?

-De Ono.

-Quien es el titular?

-Yo.

-Ah, mire... pues venimos de Ono (de Ono i no saben si soc client d’ells?) porque no se si ha recibido un papel (un ‘papel’? Que son el telepizza? Serà una carta...) informándole de una promoción que hay ahora por la que aumentamos su potencia de internet i bajamos la tarifa.

-No, no he recibido nada.

-Pues si, mire, lo único que tendria que hacer es enseñarnos su factura para anotarnos un código que aparece y asi beneficiarse de la promoción.

-Mire, pues mejor que me llamen los de Ono y hablo con ellos.

-Uy, es que al ser una oferta comercial no le van a llamar, tiene que ser ahora con su factura...

-Perdone pero no le voy a enseñar ninguna factura. Veo que no lleva ninguna autorización y no me fio, lo siento. (ací ha hagut un poc de estira i arronsa amb argumentacions vàries. no molt)

-Bueno, como quiera, lo hacemos por su beneficio.

-Que no.

-Buenas tardes

Els companys de pis estaven pendents i en tancar la porta ho hem xarrat, i hem convingut en avisar la policia a vore si podien fer alguna cosa. I sense pensar-ho he marcat el 091, he explicat el cas i als 10 minuts tenia dos policies en casa interessant-se pel cas i pujant per l’escala a vore si els trobaven, però res.

Ara se’m passa pel cap que sent tan evident com no he actuat per a entretindre’ls i que els pillara la policia o alguna cosa d’estes. I pense que la estafa l’han feta mal. No han invertit ni en vestuari ni en acreditacions falses.... Imagine que ells també estan en crisi.

Ja ho sabeu, espai quan obriu la porta!!

Pausa fallera

Com que hui espere vesita, que es quedarà per a set dies a casa, a viure les falles i València i l'esclat de la primavera a la ciutat del Túria doncs m'he de dedicar a ells i elles. Com toca... i tanque la paradeta per una setmana, mentre dure la cosa. No siga cosa que me se clave per ací algun cohet borratxo, que no estem pa sustos!

Presentació de Gomorra a l'Alcúdia

Demà dijous 12 projectaran al casal Jaume I de l’Alcúdia (la de la Ribera) ‘Gomorra’, la pel.licula inspirada en el llibre de Roberto Saviano.

L’encarregat de presentar-la serà un servidor, que s’iniciarà en açò de portar una tertúlia cinèfila (m'han aconsellat que per a que isca bé he de fumar ducados, com Garci). Rentabilitzarem els coneixements adquirits a Nàpols fa dos anys (ja??) i intentarem que els presents prenguen consciència de la problemàtica de les màfies italianes que actuen no només al seu país sinó també a l’estat espanyol.

Si esteu interessats i teniu temps –s’han de complir els dos factors- la cosa serà a les 21 h. al carrer Sant Jaume, 31 del susdit poble.Hi ha també sopar, lo que no sé és molt val.

Nits temàtiques a Otos

Els que em llegiu ja sabeu i vos preocupareu perquè vivim en una societat molt passiva culturalment. La gent sol esperar iniciatives de l’administració. I ja podem esperar sentats, ja! Per sort sempre hi ha persones, institucions i entitats que s’esforcen en animar el temps lliure del personal amb alternatives a tot allò convencional. I preguntem; què hi ha més convencional en un dissabte que sopar? Poques coses, certament. Però si al sopar li afiges un poc de cine per ací, un poc de música per allà, unes viandes de repica’m el colze i bona companyia el plan no és un plan... és un planasso!
Això és el que fan des de fa temps a la casa rural de Ca les Senyoretes, al poble d’Otos –el dels rellotges de sol-. Nits temàtiques que giren entorn a un tema determinat, amb convidats, queviures i activitats relacionades.
La de dissabte va ser entorn a l’Ovidi. Com que ahir va fer els anys que va anar-se’n de vacances ho utilitzarem d’excusa per passar una vetlada d’allò més entretinguda . L'alegria principal va ser comparir nit amb tanta gent que feia temps que no saludava. El sopar, fet de queviures alcoians (alcoians d’Alcoi i de la comarca!) estava de molt, però que bon tastar. La pericana, els callos, la truita d’espàrrecs, les fabes.... I el plat d’olla ja va ser massa. Només dir-vos que en acabar-me el meu em va passar el seu plat Jordi Albinyana, i li vaig pegar mos a la botifarra i la carn...I encara ens ferem un altra botifarra entre el Cato i jo... xe, com si no estiguerem bé, tu! Podeu imaginar com estava tot de saborós... Ah, i per a rematar la cosa el postre; flam de garrofa amb nata i una talladeta d' ancodonyac.

Abans del sopar havien projectat la cinta ‘con el culo al aire’ protagonitzada per Ovidi en el 78 i amb la que vam riure bona cosa. I en acabant l’àpat, va fer-se la música gràcies als alcoians Hugo Mas amb Juan Luis Recuerda i Pau Miquel -Arthur Caravan-, que oferiren un tast dels seus respectius discos, que son recomanables de totes totes per dins i per fora! (quin disseny el d'ambdos!!)

Ja veieu amb quines coses tan senzilles es pot preparar una gran nit! No deixeu d’estar atents a la programació de Ca les senyoretes.

Més bones notícies!

No puc amagar la satisfacció tampoc per l'ajuda que la Diputació d'Alacant concedirà a la Llegenda de Sant Jordi 2009. Segons informava ahir Banyeresdigital la Comissió de Cultura y Esports del dimecres 25 de febrer ha concedit a l’Ajuntament de Banyeres una subvenció de 15.000 euros per a la representació d'enguany.
L'ajut suposa un reconeixement a la dimensió histórico-cultural de la Llegenda per part de la Diputació. Sempre està bé i és d'agraïr que les institucions creguen en aquest tipus d'iniciatives populars i les estimulen amb el seu millor recolzament; l'econòmic. Els que creiem en el projecte sabem les possibilitats que té, la singularització que suposa per al poble i la importància per a molta gent que hi col·labora.
Segurament no m'erraré si dic que la subvenció es fruit de les gestions de l'equip de govern bayerut -molt encertades- que permetran que el poble de Banyeres revisca de nou la màgia d'un espectacle únic a les nostres comarques.

Queden només quatre mesos...

Bones notícies

Hem d’alegrar-nos; Finalment no tindrem l’autovia que amenaçava la Mariola! Segons la Conselleria d'Infraestructures i Transports és dificil adequar el tram entre Muro i Alfafara a causa de les dificultats orogràfiques. Tindrem carretera nova sí, però de dos carrils.
Siga quin siga el motiu, la valleta d’Agres continuarà sent el patrimoni verd que -quasi-tots volem conservar. Un lloc de destí, no tan sols de pas.

La plataforma ‘salvem la valleta’ té convocada per a este diumenge i primer dia de març una excursió des de l’estació vella de Bocairent fins la plaça de l’Assut a Agres. Imagine que de l’inicial caràcter reivindicatiu passarà ara a ser un acte festiu. Jo, si puc, m’hi apuntaré!

D'un ofici desaparegut

Fa un moment fent una ullada al Quadern Gris de Pla llegia “Quan arribava el dia 4, em quedava al pis, per tal d’esperar l’ordinari. L’esperava amb ànsia”.

L’ofici d’ordinari em recorda el meu besavi Juan. Ma uela em contava que un dels treballs de son pare va ser este. M’explicà que feia el servici entre Banyeres i Beneixama en els anys trenta i quaranta. Durant la guerra, segons la mateixa història, hi havia amagat un rector a la Venta el Borrego al qual el iaio Juan portava l’ABC.

Molta gent major del poble encara recorda al tio Juan l’ordinari. Jo me l’imagine en aquells anys amb el carro, amunt i avall, des de la tranquilitat de l’època portant encàrrecs; alguna garrafeta de vi, oli, teles, espardenyes… Com s’havia fet des que existien els carros. Com feia Vicent l’ordinari, protagonista que describia fantàsticament Joan Olivares a la novel.la Vespres de Sang.

Res no aturarà l’ampliació de Blasco Ibañez.

És el que respon César Mifsu -director tècnic de Cabanyal 2010- a l’entrevista de Vilaweb d’ahir. En unes declaracions entre la lamentació i l’arrogància diu també que ‘Aquest no és un projecte lucratiu, com s'ha denunciat, sinó deficitari. És un forat negre pressupostari i s'hi perdran molts diners’. Molt costarà? ‘L'any 2000 es féu una avaluació que en fixava el cost total en cent cinquanta milions d'euros’ Nou any després podeu fer el càlcul. (« Això ho pague jo !! » Rita dixit. No hi ha crisi que la pare!).

El mateix senyor Mifsu admet la inservilitat del projecte en dir ‘Fa deu anys, quan es proposà, era un projecte interessant perquè calia vertebrar millor la ciutat de València i fer accessos a mar. No hi havia ni la ronda dels bulevards ni l'avinguda dels Tarongers. L'avinguda de Blasco Ibáñez semblava l'única alternativa per a connectar el centre de la ciutat amb la platja. Ara no. Ara hi ha un altre context que podria fer canviar el projecte.’

I doncs, quin motiu tenen per fer-lo? Clarament diu que ‘El pla del Cabanyal és una promesa electoral’ i que ‘Al Cabanyal hi ha un teixit molt degradat i és una manera de recuperar-lo i de reintegrar-lo.’ (Quedeu-vos amb esta frase que ara en parlarem!) Resumint, hi ha un problema al Cabanyal que no sabem/volem resoldre i que s’acabarà quan fem desapareixer el barri. Tenen clar la dita de ‘el gos mort no mossega’ i volen fer-nos creure que l’ampliació de l’avinguda serà positiva per a tots. Però i el patrimoni històrico- arquitèctonic? I la vida del barri? Què passa amb els veïns que voran sa casa reduïda a un tros de vorera, de quiosc, de pas de peatons? Que els portaran a pisos on ‘Els expropiats hauran de pagar la diferència entre allò que els donem pels pisos que expropiem i allò que costaran els pisos on aniran a residir. Aquesta diferència oscil·larà entre els 20.000-25.000 euros.’. Vaja, que et tiren de casa, del teu barri, i damunt has de pagar! Ara sí que m’has boixat! Però espereu que encara ens perdona la vida...’Som conscients que són molts diners, sobretot tenint en compte que la majoria dels veïns del Cabanyal són gent gran, amb pensions baixes, sense recursos’. Xe redéu! Finalment el teixit social ‘degradat’ són les iaies que volen ‘recuperar’ i ‘reintegrar’ fòra del seu barri. ‘Xapó’!!

Podriem analitzar més declaracions però millor si ho feu llegint l’entrevista per vosaltres mateixa.

Podrien preguntar-nos moltes coses més. Deixem-ho en un CONTINUARÀ (dissortadament).

Condemna

Contra els que es creuen amos de la vida d'algú. Contra els que fugen de la raó i han de convèncer amb la violència. Contra ells em ve al cap estos dies una proclama de Llach...

Assassins
de raons i de vides
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

D'acord

Estic d'acord amb els cinèfils britànics en que l'actriu més bella de tots els temps és Audrey Hepburn. Ells ho han agrgumentat tot. És que no hi ha color.

2009; Any de la Llegenda!!

Fa goig comprovar com està de motivada la gent en arribar l’Any de la Llegenda! Fa un parell de setmanes tinguerem una assemblea general i tots estaven animosos per col·laborar dins del que podien en els assaigs, en la paradeta de la fira…

A menys de cinc mesos per a la representació d’enguany la motivació creix, l’adrenalina va carregant-se i la faena ja no hi ha qui la pare...

Els actors principals ja han començat a reunir-se per preparar el paper.

Un treball que arrosseguem de fa temps i que per fi tindrem en un parell de mesos és el disc amb les músiques de la Llegenda. Si tot va bé el presentarem en un acte en maig.

La unitat didàctica per a les escoles i instituts de Banyeres sobre la representació està ja casi finida.

L’ajuntament aportarà la quantia econòmica que pot, com tots els anys, a pesar de la situació actual, i és important vore com estan també de motivats la gent de turisme.

Ara toca acabar de concretar cosetes com la web, el cartell, la publicitat, els espónsors... que a poc a poc i a força de reunions van aclarint-se.

La llàstima és que enguany coincidisca amb la Madalena de l’Olleria però...una volta cada tres anys que es fa no aneu a vindre, perreros?!

Aneu apuntant a les agendes que el 18 de juliol hi ha el Mercat Medieval de la Malena a Banyeres, i que per la nit, sobre les 23 h., la màgia i la música ompliran el Parc de Vil·la Rosario amb el mite de Sant Jordi i el drac... Seguirem informant.