Accents

Després d'escriure un comentari sobre el cinema en valencià al bloc d'Àngel Canet, me n'he adonat que he oblidat dir una cosa entorn a això del doblatge del cinema, i com que no és curteta, he pensat de fer-ho en aquest post que ara llegiu.
Ampliant l'argument també al doblatge en televisió i de la publicitat de Ràdio i TV, volia afegir que quan pensem en doblar un d'aquestos productes extrangeres al valencià, si creiem en la unitat de la llengua i la seua promoció i l'augment de l'ús social, etc., deuriem procurar que l'esforç que fan des de Barcelona siga compartit pels altres tres governs d'on el català és oficial; País Valencià, les Illes i Andorra. Crec que si la generalitat de Catalunya a soles pot fer que el doblatge siga una realitat al seu territori, per què no es podria fer entre tots, per a tots?
Per a açò, és clar, deuriem buscar un estàndard que ens representara un poc a tots els catalanoparlants. No caiguem en imposar el barceloní com fan a tv3 ignorant altres variants de comarques catalanes. Com que la qüestió més que de vocabulari seria d'accent, la meua opinió és establir el de les comarques de l'Ebre o tortosí com a estàndard de la llengua catalana. Per què? em direu. Doncs perque és el que està al bell mig de totes les altres variants. Al centre de l'accent oriental i l'occidental, i trobe que té molt més color, més matissos, que la parla de Barcelona capital o la de l'horta de València, sense desmerèixer a ningú.
Sempre que pense en aquest tema m'enrecorde de l'opuscle de Fuster, Ara o mai; per una cultura catalana majoritària, on establia idees i problemàtiques -encara actuals- de crear uns mitjans de masses en la nostra llengua.
Veritat que seria bonic vore a una utòpica televisió valenciana, una pel.lícula, un anunci o una sèrie amb el mateix doblatge que a Lleida, a Perpinyà, o a l'Alguer? Jo ho trobe extremadament fàcil, sino fòra perque els polítics que ens governen estarien extremadament en contra. M'interessa què en penseu sobre açò.