Aquesta vesprada m’he decidit a anar al supermercat i comprar les boletes aquelles de panís. En arribar a casa he posat al foc una mesura d’elles, una d’aigua, una d’oli i l’altra de sucre, i he fet una bona platada de roses - Pels orientals, crispetes-.
Feia així com més d’una década que no en menjava. Recorde vesprades de dissabte a ca la iaia menjant i menjant plataes de roses amb el meu germà... Les de hui han eixit boníssimes. Les he donat a tastar als meus companys de pis i també les han trobades bones. Un d’ells se n’ha anat corrent a ca la novia a fer-ne.
Feia així com més d’una década que no en menjava. Recorde vesprades de dissabte a ca la iaia menjant i menjant plataes de roses amb el meu germà... Les de hui han eixit boníssimes. Les he donat a tastar als meus companys de pis i també les han trobades bones. Un d’ells se n’ha anat corrent a ca la novia a fer-ne.
I de sopar, pollastre a la cervessa, també saborossíssim. Hui he tirat la casa per la finestra. Demà continuarem amb l’austeritat culinaria de l’estudiant erasmus.
El plat de roses a mitja menjada. FOTO; Karlos Arguiñano
1 comentari:
Quins records!
La gran Rita no en deu saber res!
Àngel
Publica un comentari a l'entrada