Capodimonte

El Greco- el bufador- Museo di Capodimonte

Ahir vaig visitar el museu di Capodimonte. Una gran col.lecció d’art començada pels borbons de Nàpols que segurament és de les més importants del sud italià. Compta amb una col.leció d’obres renaixentistes i barroques molt extensa. Abans quan visitava un museu així em fixava obra per obra en tots els detalls. Però aplega un moment que deus centrar l’atenció en les obres que, com artista, t’aporten alguna cosa. Hi ha composicions monòtones de flors, de marededeus, de nobles, de paisatges. Hi ha pintors poc coneguts que són fantàstics en l’aplicació del color i la matèria. I estan també els grans; MiquelÀngel, Rafael, Caravaggio, El Greco, Rubens, Goya... Que quasi sempre són motiu de delit.

Allí he vist per primera vegada un quadre que representava a Sant Adrià. Anava de soldat, amb un gosset –símbol de fidelitat- als peus. Ha suposat una grata sorpresa vore que l’autor era un “anonimo catalano”. D’altra banda, m’ha cridat molt l’atenció la taula d’un Bisbe, Ludovico da Tolosa, que vesteix una capa ataquinada d’escuts caironats amb les quatre barres sense tindre cap relació aparent amb la Corona d'Aragó.

Davant de mi han entrat un retor i una senyora prou major que donava al primer explicacions molt interessants. Ha sigut curiós que en la primera sala, dedicada a Tiziano, passaren per tots els quadres de papes, reis i cardenals i es deixaren de banda la Danae, la tela més bella del museu, rebosant de llum, de sensualitat , de color, de poesia, d’humanitat... segurament perque estava nua.

Hi ha, a més, algunes obres contemporànies donades al museu, entre les quals destaca el Vesubius de Andy Warhol. Caminant pels corredors, pràcticament buits, pensava en quanta gent de la ciutat s’anima alguna vegada a deixar de costat el trànsit i la brutícia dels carrers per vindre a visitar esta mostra permanent situada dins un tranquil i bell parc a la colina de Capodimonte.